Diferència entre les revisions de "Tornell"

Revisió de 20:29 26 oct 2014

Caragols en una gran varietat de tipos i mides per a diferents propòsits. Un quart de dólar (diàmetro de 24 mm) per vore'n l'escala.

Es denomina tornell^[1], caragol^[2], vis o pern^[3], a un element mecànic cilíndric dotat de cap, generalment metàlic, encara que poden ser de fusta o plàstic, utilisat en la fixació d'unes peces en atres, que està dotat d'una canya roscada en rosca triangular, que per mig d'una força de torsió eixercida en el seu cap en una llave adequada o en un desentornellador, es pot introduir en un forat roscat a la seua mida o travessar les peces i adaptar-se a una femella.^[4]

El tornell és un operador que deriva directament del pla inclinat i sempre treballa associat en un orifici roscat.^[5] Els tornells permeten que les peces subjectes en els mateixos puguen ser desmontades quan l'ocasió ho requerixca.

Orígens històrics

Els primers antecedents de la utilisació de rosques se remonten al tornell d'Arquímedes, desenrollat per el sabi grec als voltants del 300 a.C., usant-se extensament ya en aquella época en el vall del Nil per a l'elevació d'aigua.

Durant el Renaiximent les rosques es comencen a usar com a elements de fixació en rellonges, màquines de guerra i en atres construccions mecàniques diverses. Leonardo da Vinci en aquell temps desenrolla métodos per al tallat de rosques. A pesar d'això es continuaran construint a mà i sense cap tipo de normalisació fins ben entrada la Revolució industrial.

El 1841, l'ingenier anglés Joseph Whitworth va definir la rosca que porta el seu nom, William Sellers va fer lo mateix als Estats Units en l'any 1864. Esta situació es prolongà fins 1946, quan l'organisació ISO definix el sistema de rosca mètrica, adoptat actualment a pràcticament tots els països. Als EUA se seguix utilisant la norma de la (Society of Automotive Engineers, SAE).

Roscats

Nomenclatura

Els roscats poden ser exteriors o mascles o be interiors o femelles, les magnituts han de coincidir pera que es pugen enroscar.

Sentit de la rosca

En funció del moviment relatiu entre el tornell i la torca, existixen tornells (i rosques) a dretes que són els que al girar-los en el sentit contrari al de las agulles del rellonge ixen de la rosca i es desenrosquen , i a esquerres, que són els que en girar el tornell en el sentit contrari al de les agulles del rellonge, entra a la rosca enroscant-se . Normalment es fan anar rosques a dretes.

ROSQUES NORMALISADES. TIPOS I DESIGNACIÓ

Rosca triangular.

- Mètrica: M Ø (diàmetro exterior de la rosca Ø en milímetros).
- Mètrica fina: M Øxp (pas p en mm).

- Whitworth: Ø" (diàmetro exterior de la rosca Ø en polzades).
- Whitworth fina: W Øxp (pas p en polzades).
- Whitworth de tub: R Ø" (diàmetro nominal del tubo Ø en polzades).

Rosca trapezoïdal: Tr &Oslashxp (diàmetro exterior de la rosca &Oslash i pas p en mm).

Rosca redona: Rd &Oslashxp (diàmetro exterior de la rosca &Oslash i pas p en polzades).

Usos

Els roscats triangulars s'usen en torenlls de fixació; si es talla la punta es facilita les operacions de desmontage, pero per contra son menys estancs en l'unió. Els roscats fins (en pas menor del normal) s'usen quan la llongitut de l'unió atornellada es chicoteta, per eixemple en unions de parets ; també es poden utilisar quan es vol evitar la fixació de l'unió, ya que el major número de filets de contacte entre el tornell i la rosca incrementa la fragmentació.

Per a l'enroscat de tubos s'utilisen els nomenats roscats de gas derivats del sistema Witworth, caracterisats per una elevada estanquitat (el filet no està tallat) i una relació profunditat/diàmetro chicoteta per a no debilitar la paret del tubo.

Per a tornells de transmissió s'usen roscats trapezoidals simètrics o en forma de dent de serra en aquells casos en els que la força aplicada tinga un sol sentit.

Els roscats redons, pese a les seues bones qualitats mecàniques s'usen poc degut a la seua dificultat de fabricació, i esta clar, l'elevat preu. S'usa en aplicacions en els que l'unió tinga que soportar impactes.

Caps de tornells (tipos)

Hi ha caps de diferents formes: hexagonal, redona, cilíndrica, avellanada; combinades en diferents métodos d'apretada: hexagonal o quadrada per clau anglesa, recalats i philips per desentornellador, forat hexagonal per clau Allen, filetejat per collar manualment, etc.

Referències

↑
- «tornell». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
↑
- «caragol». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
↑
- «pern». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
↑ * Diversos autors. Enciclopèdia de Ciència i Tècnica, Tom 13 Tornells i femelles. 1984. Salvat Editors S.A. ISBN 84-345-4490-3.
↑ Definició de tornell. IES Marenostrum. Tecnologia. CEJAROSU

Enllaços externs

commons

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Tornillo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Caragol_(enginyeria) de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

[1] 
«tornell». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[2] «tornell». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[2] 
«caragol». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[4] «caragol». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[3] 
«pern». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[6] «pern». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[4] * Diversos autors. Enciclopèdia de Ciència i Tècnica, Tom 13 Tornells i femelles. 1984. Salvat Editors S.A. ISBN 84-345-4490-3.

[5] Definició de tornell. IES Marenostrum. Tecnologia. CEJAROSU

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Archiu:screws.jpg|frame|Caragols en una gran varietat de tipos i mides per a diferents propòsits. Un quart de [[dólar]] (diàmetro de 24 mm) per vore'n l'escala.]]
-Es denomina '''tornell'''<ref>{{RACV|tornell}}</ref>, '''caragol'''<ref>{{RACV|caragol}}</ref>, '''vis''' o '''pern'''<ref>{{RACV|pern}}</ref>, a un element [[Ingenieria  mecànica|mecànic]] cilíndric dotat de cap, generalment metàlic, encara que poden ser de fusta o plàstic,  utilisat en la fixació d'unes peces en atres, que està dotat d'una canya roscada en rosca triangular, que per mig d'una força  de torsió eixercida en el seu cap en una [[clau (ferramenta)|llave]] adequada o en un [[desentornellador]], es pot introduir en un forat roscat  a la seua mida o travessar les peces i adaptar-se a una [[femella]].<ref>* Diversos autors. Enciclopèdia de Ciència i Tècnica, Tom 13 Tornells i femelles. 1984. Salvat Editors S.A. ISBN 84-345-4490-3.</ref>
+Es denomina '''tornell'''<ref>{{DGLV|tornell}}</ref>, '''caragol'''<ref>{{DGLV|caragol}}</ref>, '''vis''' o '''pern'''<ref>{{DGLV|pern}}</ref>, a un element [[Ingenieria  mecànica|mecànic]] cilíndric dotat de cap, generalment metàlic, encara que poden ser de fusta o plàstic,  utilisat en la fixació d'unes peces en atres, que està dotat d'una canya roscada en rosca triangular, que per mig d'una força  de torsió eixercida en el seu cap en una [[clau (ferramenta)|llave]] adequada o en un [[desentornellador]], es pot introduir en un forat roscat  a la seua mida o travessar les peces i adaptar-se a una [[femella]].<ref>* Diversos autors. Enciclopèdia de Ciència i Tècnica, Tom 13 Tornells i femelles. 1984. Salvat Editors S.A. ISBN 84-345-4490-3.</ref>
 El tornell és un operador que deriva directament del [[pla inclinat]] i sempre treballa associat en un orifici roscat.<ref>[http://www.iesmarenostrum.com/Departamentos/Tecnologia/mecaneso/mecanica_basica/operadores/ope_tornillo.Htm Definició de tornell. IES Marenostrum. Tecnologia. CEJAROSU]</ref> Els tornells permeten que les peces subjectes en els mateixos puguen ser desmontades quan l'ocasió ho requerixca.