Diferència entre les revisions de "Manifest del Partit Comuniste"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:communist-manifesto.png|thumb|El manifest Comunista]]
 
[[Archiu:communist-manifesto.png|thumb|El manifest Comunista]]
El '''Manifest Comunista''' ([[alemany]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.
+
El '''Manifest Comunista''' ([[Idioma alemany|alemany]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.
  
 
Publicat inicialment en [[alemany]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[segle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.  
 
Publicat inicialment en [[alemany]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[segle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.  

Revisió de 18:21 11 oct 2014

El manifest Comunista

El Manifest Comunista (alemany: Das Kommunisitische Manifest) fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la Lliga Comunista, una organisació obrera internacional. Va ser redactat en novembre de 1847 per Karl Marx i Friedrich Engels, per encàrrec del partit.

Publicat inicialment en alemany (1848), no veu la llum en Anglaterra fins l'any 1850. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del segle XIX i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.

La primera traducció al català data de l'any 1930 i va ser encarregada per Manuel González Alba a Emili Granier i Barrera per a ser publicada en la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de Laura Lafargue. La primera traducció directa de l'alemany la va fer en 1936 Pau Cirera per la USC. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En 1848 varen aparéixer versions en francés, polonés, italià, danés, neerlandés i suec.[1] Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i després, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de 1872, la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic Red Republican, va ser un treball de la periodista Helen Macfarlane.[2] L'edició francesa va ser publicada en París en 1848, segons este pròleg.[2] En Londres es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'alemany.[2] La primera traducció al rus la va realisar l'anarquista Mikhaïl Bakunin. La primera traducció al castellà, feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en 1872 en la revista La Emancipación de Madrit, en 1886.[3] La primera edició a l'afrikaans va aparéixer en un prefaci de Lev Trotski, Noranta anys del Manifest Comunista.[4]

"Un fantasma recorre Europa, el comunisme" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat política d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al capitalisme, que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.

Referències

  1. Manifiesto del Partido Comunista, nota 1 (p. 109).
  2. 2,0 2,1 2,2 Manifiesto del Partido Comunista, p. 27-29.
  3. Manifiesto del Partido Comunista (p. 112).
  4. A noventa años del Manifiesto Comunista, León Trotsky.