Diferència entre les revisions de "Ernest Renan"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 2: Llínea 2:
 
'''Ernest Renan''' ([[Tréguier]], [[27 de febrer]] de [[1823]]-[[París]], [[2 d'octubre]] de [[1892]]) fon un [[escritor]], [[Filologia|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]] [[França|francés]].
 
'''Ernest Renan''' ([[Tréguier]], [[27 de febrer]] de [[1823]]-[[París]], [[2 d'octubre]] de [[1892]]) fon un [[escritor]], [[Filologia|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]] [[França|francés]].
  
−
Des de el [[racionalisme]], seguí el corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la [[Busca del Jesús històric]] en la seua obra ''La vie de Jésus'' (París, [[1863]]). Esta publicació li valgué ser expulsat del [[Colege de France]] i l'epitet de "blasfem europeu" per part del papa [[Pio IX]]. Renan se atreví a tildar a [[Jesús de Nazaret]] d'[[anarquiste]].
+
Des de el [[racionalisme]], seguí el corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la [[Busca del Jesús històric]] en la seua obra ''La vie de Jésus'' (París, [[1863]]). Esta publicació li valgué ser expulsat del [[Colege de França]] i l'epitet de "blasfem europeu" per part del papa [[Pio IX]]. Renan se atreví a tildar a [[Jesús de Nazaret]] d'[[anarquiste]].
  
 
Aixina mateixa es destacable el seu discurs en [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comuna, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, son factors essencials per a la creació d'una nació, i es per això que el progrés dels estudis històrics és sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref>
 
Aixina mateixa es destacable el seu discurs en [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comuna, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, son factors essencials per a la creació d'una nació, i es per això que el progrés dels estudis històrics és sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref>

Revisió de 16:23 30 set 2014

Ernest Renan

Ernest Renan (Tréguier, 27 de febrer de 1823-París, 2 d'octubre de 1892) fon un escritor, filòlec, filòsof i historiador francés.

Des de el racionalisme, seguí el corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la Busca del Jesús històric en la seua obra La vie de Jésus (París, 1863). Esta publicació li valgué ser expulsat del Colege de França i l'epitet de "blasfem europeu" per part del papa Pio IX. Renan se atreví a tildar a Jesús de Nazaret d'anarquiste.

Aixina mateixa es destacable el seu discurs en 1882 intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una creencia, de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comuna, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, son factors essencials per a la creació d'una nació, i es per això que el progrés dels estudis històrics és sovint un perill per a la nacionalitat".[1]

Obres

  • Histoire générale et systèmes comparés des langues sémitiques (1845)
  • Études d'histoire religieuse (1857)
  • De l'origine du langage (1858)
  • Essais de morale et de critique (1859)
  • Prière sur l'Acropole (1865)
  • Histoires des origines du Christianisme - 7 volums - (1863-1881)
    • Vie de Jésus (1863)
    • Les apôtres (1866)
    • Saint Paul (1869)
    • L'antéchrist (1873)
    • Les évangiles et la seconde génération chrétienne (1877)
    • L'église chrétienne (1879)
    • Marc-Aurèle et la fin du monde antique (1882)
    • Index (1883)* La réforme intellectuelle et morale (1871)
  • Drames philosophiques
    • Caliban (1878)
    • L'eau de Jouvence (1881)
    • Le prêtre de Némi (1885)
    • L'abbesse de Jouarre (1886)
  • Souvenirs d'enfance et de jeunesse (1883)
  • Histoire du peuple d'Israël (1887-1893), 5 volums
  • L'avenir de la science, pensées de 1848 (1890)

Política

  • Questions contemporaines (1868)

Literatura

  • Essais de morale et de critique (1859)
  • Henriette Renan, souvenir pour ceux qui l'ont connue (1862)
  • Mélanges d'histoire et de voyages (1878)
  • Discours et conférences (1887)
  • Feuilles détachées (1892)
  • Patrice (1908)
  • Fragments intimes et romanesques (1914)
  • Voyages : Italie, Norvège (1928)
  • Sur Corneille, Racine et Bossuet (1928)

Filosofia

  • Averroës et l'averroisme (1852)
  • De philosophia peripatetica, apud Syros (1852)
  • Dialogues et fragments philosophiques (1876)
  • Examen de conscience philosophique (1889)

Història i religió

  • Etude d'histoire religieuse (1857)
  • Le livre de Job (1858)
  • Le cantique des cantiques (1860)
  • Histoire littéraire de la France au XIVe siècle (1865), en la colaboració de Victor Le Clerc
  • La réforme intellectuelle et morale (1871)
  • Conférences d'Angleterre (1880)
  • L'ecclésiaste (1881)
  • Nouvelles études d'histoire religieuse (1884)
  • Etudes sur la politique religieuse du règne de Philippe le Bel (1899)
  • Mélanges religieux et historiques (1904)
  • Essai psychologique sur Jésus-Christ (1921)

Lingüística i arqueologia

  • De l'origine du langage (1848-1858)
  • Histoire générale des langues sémitiques (1855)
  • Mission de Phénicie (1864-1874)

Correspondència

  • Lettres intimes (1896)
  • Nouvelles lettres intimes (1923)
  • Correspondace avec Berthelot (1898)
  • Lettres du séminaire (1902)
  • Emanuelle (1913)* Lettres à son frère Alain (1926)
  • Correspondance (1927)
  • Cahiers de jeunesse (1906)
  • Nouveaux cahiers de jeunesse (1907)
  • Travaux de jeunesse (1931)

Referències

  1. ↑ Bestard, J. Parentesco y modernidad, Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ernest_Renan&oldid=72585»