Diferència entre les revisions de "Mitologia grega"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200px|Bust de [[Zeus trobat en Otricoli (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà).]] La '''...».) |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els [[èpica|poemes èpics]] de la ''[[Ilíada]]'' i l<nowiki>'</nowiki>''[[Odissea]]'', se centren en els successos al voltant de la [[guerra de Troya]]. Dos poemes del quasi contemporàneu d'[[Homer]], [[Hesiodo]], la ''[[Teogonia]]'' i els ''[[Treballs i dies]]'', contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i els costums sacrificials. També es van conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del [[segle V aC]], en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'[[Imperi romà]] d'autors com [[Plutarc]] i [[Pausànies (geógraf)|Pausànies]]. | Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els [[èpica|poemes èpics]] de la ''[[Ilíada]]'' i l<nowiki>'</nowiki>''[[Odissea]]'', se centren en els successos al voltant de la [[guerra de Troya]]. Dos poemes del quasi contemporàneu d'[[Homer]], [[Hesiodo]], la ''[[Teogonia]]'' i els ''[[Treballs i dies]]'', contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i els costums sacrificials. També es van conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del [[segle V aC]], en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'[[Imperi romà]] d'autors com [[Plutarc]] i [[Pausànies (geógraf)|Pausànies]]. | ||
| − | |||
Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del [[segle VIII aC]] representen escenes del cicle troyà, així com aventures d'[[Hèracles]]. En els subsegüents periodos [[Estil arcaic|arcaic]], [[Antiguetat clàssica|clàssic]] i [[Periodo helenístic|helenístic]] apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.<ref name="Br">{{citar ref |capítol=Greek Mythology |títol=[[Encyclopædia Britannica]] |data=2002}}</ref> | Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del [[segle VIII aC]] representen escenes del cicle troyà, així com aventures d'[[Hèracles]]. En els subsegüents periodos [[Estil arcaic|arcaic]], [[Antiguetat clàssica|clàssic]] i [[Periodo helenístic|helenístic]] apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.<ref name="Br">{{citar ref |capítol=Greek Mythology |títol=[[Encyclopædia Britannica]] |data=2002}}</ref> | ||
Revisió de 08:40 31 ago 2014
La mitologia grega és el conjunt de mits i llegendes pertanyents als antics grecs que tracten dels seus deus i héroes, la naturalea del món i els orígens i significat dels seus propis cultes i pràctiques rituals. Formaven part de la religió a l'antiga Grècia. Els investigadors moderns recorren als mits i dels estudiants en un intent per llançar llum sobre les institucions religioses i polítiques de l'antiga Grècia i la seua civilisació, així com per entendre millor la naturalea de la pròpia creació dels mits.[1]
La mitologia grega apareix explícitament en una extensa colecció de relats i implícitament en arts figuratives, com ceràmica pintada i ofrenes votives. Els mits grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de deus, héroes i atres criatures mitològiques. Estos relats van ser originalment difosos en una tradició poètica oral, si be actualment els mits es coneixen principalment gràcies a la lliteratura grega.
Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els poemes èpics de la Ilíada i l'Odissea, se centren en els successos al voltant de la guerra de Troya. Dos poemes del quasi contemporàneu d'Homer, Hesiodo, la Teogonia i els Treballs i dies, contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i els costums sacrificials. També es van conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del segle V aC, en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'Imperi romà d'autors com Plutarc i Pausànies.
Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del segle VIII aC representen escenes del cicle troyà, així com aventures d'Hèracles. En els subsegüents periodos arcaic, clàssic i helenístic apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.[2]
La mitologia grega ha eixercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la lliteratura de la civilisació occidental i seguix sent part del patrimoni i llenguage cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les époques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporàneus en els temes mitològics clàssics.[3]
Referències
- ↑ Plantilla:Citar ref
- ↑ Plantilla:Citar ref
- ↑ (1999) , Pennsylvania State University Press, p. 43. ISBN 9780271018706.