Diferència entre les revisions de "Història de Sicília"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Solunto Tempel.jpg|thumb|250px|Ruïnes d'un temple a [[Soluntum]].]] | [[Archiu:Solunto Tempel.jpg|thumb|250px|Ruïnes d'un temple a [[Soluntum]].]] | ||
| − | La '''història de Sicília''' ha vist | + | La '''història de Sicília''' ha vist en esta illa del Mediterràneu, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències ([[Antiga Roma|Roma]], [[vàndals]], [[Imperi Bizantí|bizantins]], [[Califat|sarraïns]], els [[Hohenstaufen]], [[Corona d'Aragó|els aragonesos]], els [[Imperi espanyol|espanyols]]) pero també va experimentar breus periodos d'independència, com en els [[Magna Grècia|grecs]] i més tart en l'[[Emirat de Sicília]] després [[Regne de Sicília]]. Encara que actualment forma part de la [[República Italiana]], manté la seua pròpia cultura diferenciada. |
[[Sicília]] és tant la major regió del modern estat italià com la major illa del [[mar Mediterràneu]]. La seua ubicació central i els seus recursos naturals li van assegurar una posició estratègica crucial a causa de la seua importància per a les rutes comercials mediterrànees. Per eixemple, la zona va ser considerada com a part de la ''[[Magna Grècia]]'', en [[Ciceró]] descrivint [[Siracusa (Sicília)|Siracusa]] com la ciutat més gran i bella de tota l'[[Antiga Grècia]]. | [[Sicília]] és tant la major regió del modern estat italià com la major illa del [[mar Mediterràneu]]. La seua ubicació central i els seus recursos naturals li van assegurar una posició estratègica crucial a causa de la seua importància per a les rutes comercials mediterrànees. Per eixemple, la zona va ser considerada com a part de la ''[[Magna Grècia]]'', en [[Ciceró]] descrivint [[Siracusa (Sicília)|Siracusa]] com la ciutat més gran i bella de tota l'[[Antiga Grècia]]. | ||
Revisió de 18:29 1 ago 2014
La història de Sicília ha vist en esta illa del Mediterràneu, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, vàndals, bizantins, sarraïns, els Hohenstaufen, els aragonesos, els espanyols) pero també va experimentar breus periodos d'independència, com en els grecs i més tart en l'Emirat de Sicília després Regne de Sicília. Encara que actualment forma part de la República Italiana, manté la seua pròpia cultura diferenciada.
Sicília és tant la major regió del modern estat italià com la major illa del mar Mediterràneu. La seua ubicació central i els seus recursos naturals li van assegurar una posició estratègica crucial a causa de la seua importància per a les rutes comercials mediterrànees. Per eixemple, la zona va ser considerada com a part de la Magna Grècia, en Ciceró descrivint Siracusa com la ciutat més gran i bella de tota l'Antiga Grècia.
La història econòmica de la Sicília rural es va centrar en la seua "economia de latifundi" causada per la centralitat de grans finques, originalment feudals, usades per al cultiu de cereals i ganaderia que es va desenrollar en el segle XIV i que varen persistir fins a la Segona Guerra Mundial.
De vegades l'illa ha estat en el cor de grans civilisacions, en uns atres temps no ha estat més que un lloc colonial sense desenroll o progrés propis. La seua fortuna ha variat a sovint depenent d'acontenyiments que els sicilians no podien controlar, en temps antics un pol d'atracció pels immigrants, en temps posteriors terra d'emigrants. Sicília és part del Mezzogiorno (Itàlia meridional, incloent Sicília i sovint Sardenya), una regió usualment caracterisada per una economia predominantment agrària, tinença de terra quasi feudal, marcades diferències de classe, i les vendettas i activitats criminals de la Camorra en Nàpols i la Màfia en Sicília.
Vínculs externs
- Livius.org: Història de la Sicília grega.
- Apià: De les qüestions sícules i de les atres illes.
- Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. A la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per canviar al text grec) i "load" (pel text bilingüe).