Diferència entre les revisions de "Auguste Mariette"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Plantilla:Infotaula persona | nom = Auguste Mariette | image = Auguste Mariette photography.jpg | peu = Auguste Mariette per Nadar, ca.1861 | data_naix =...».) |
m |
||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
'''François Auguste Ferdinand Mariette''' ([[Boulogne-sur-Mer]], [[11 de febrer]] de [[1821]]-[[El Caire]], [[18 de giner]] de [[1881]]) fon un [[Arqueologia|arqueòlec]] i egiptòlec [[francés]]. | '''François Auguste Ferdinand Mariette''' ([[Boulogne-sur-Mer]], [[11 de febrer]] de [[1821]]-[[El Caire]], [[18 de giner]] de [[1881]]) fon un [[Arqueologia|arqueòlec]] i egiptòlec [[francés]]. | ||
| − | + | Deprengué escritura hieroglífica i idioma [[copte]] i, renunciant al professorat, entrà com empleat en el [[Museu del Louvre]], acceptant un treball ingrat i mal remunerat. Observat per Emmanuel de Rougé i Charles Lenormant, fon enviat a [[Egipte]] en [[1850]], finançat pel Louvre, per a adquirir manuscrits coptes. El propòsit no se realisà i utilisà els fondos per a excavar en [[Saqqara]]. | |
Des de [[1851]] fins [[1854]] descobrí i excavà el Serapeum de [[Menfis]]; també numeroses [[Mastaba|mastabes]] datades en l'[[Imperi Antic d'Egipte]]. | Des de [[1851]] fins [[1854]] descobrí i excavà el Serapeum de [[Menfis]]; també numeroses [[Mastaba|mastabes]] datades en l'[[Imperi Antic d'Egipte]]. | ||
| − | En 1857 tornà de nou a Egipte i | + | En [[1857]] tornà de nou a Egipte i conegué a [[Ferdinand de Lesseps]]. Excavà en [[Tebas]] i trobà el [[sarcòfec]] intacte d'[[Ahmose]], qui regnà fins 1567 a. C. i posà fi a la dinastia de reis invasors [[hicsos]], en la presa d'[[Avaris]]. |
| − | Mariette fon nomenat director d'antigores pel Jedive Abbas, en [[1858]]. Fundà i dirigí el Museu de Boulaq, precedent del [[Museu Egipci d'El Caire]]. En 1860, descobrí i treballà en el temple d'[[Edfu]] que fa desenterrar. | + | Mariette fon nomenat director d'antigores pel Jedive Abbas, en [[1858]]. Fundà i dirigí el Museu de Boulaq, precedent del [[Museu Egipci d'El Caire]]. En [[1860]], descobrí i treballà en el temple d'[[Edfu]] que fa desenterrar. |
Fon nomenat membre de l'Academia d'Inscripcions i Belles-Lletres en [[1878]]. Emmalalti greument, a causa de la seua [[diabetis]], i fallix en [[1881]], en El Caire, a on fon soterrat. | Fon nomenat membre de l'Academia d'Inscripcions i Belles-Lletres en [[1878]]. Emmalalti greument, a causa de la seua [[diabetis]], i fallix en [[1881]], en El Caire, a on fon soterrat. | ||
Revisió de 18:35 12 jul 2014
| Auguste Mariette | |||
|---|---|---|---|
| Auguste Mariette photography.jpg | |||
| Auguste Mariette per Nadar, ca.1861 | |||
| Naiximent: | 11 de febrer de 1821 | ||
| Lloc de naiximent: | Boulogne-sur-Mer | ||
| Defunció: | 18 de giner de 1881 (als 59 anys) | ||
| Lloc de defunció: | El Caire | ||
François Auguste Ferdinand Mariette (Boulogne-sur-Mer, 11 de febrer de 1821-El Caire, 18 de giner de 1881) fon un arqueòlec i egiptòlec francés.
Deprengué escritura hieroglífica i idioma copte i, renunciant al professorat, entrà com empleat en el Museu del Louvre, acceptant un treball ingrat i mal remunerat. Observat per Emmanuel de Rougé i Charles Lenormant, fon enviat a Egipte en 1850, finançat pel Louvre, per a adquirir manuscrits coptes. El propòsit no se realisà i utilisà els fondos per a excavar en Saqqara.
Des de 1851 fins 1854 descobrí i excavà el Serapeum de Menfis; també numeroses mastabes datades en l'Imperi Antic d'Egipte.
En 1857 tornà de nou a Egipte i conegué a Ferdinand de Lesseps. Excavà en Tebas i trobà el sarcòfec intacte d'Ahmose, qui regnà fins 1567 a. C. i posà fi a la dinastia de reis invasors hicsos, en la presa d'Avaris.
Mariette fon nomenat director d'antigores pel Jedive Abbas, en 1858. Fundà i dirigí el Museu de Boulaq, precedent del Museu Egipci d'El Caire. En 1860, descobrí i treballà en el temple d'Edfu que fa desenterrar.
Fon nomenat membre de l'Academia d'Inscripcions i Belles-Lletres en 1878. Emmalalti greument, a causa de la seua diabetis, i fallix en 1881, en El Caire, a on fon soterrat.