Diferència entre les revisions de "Infusió"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «Una '''infusió''' és una beguda obtinguda de les fulles seques, parts de les flors o dels fruits de diverses herbes aromàtiques, a les quals se'ls aboca o se ...».)
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
Una '''infusió''' és una beguda obtinguda de les fulles seques, parts de les flors o dels fruits de diverses herbes aromàtiques, a les quals se'ls aboca  o se les introduïx en aigua a una temperatura major  a l'ambient, pero sense aplegar a bollir. Si l'aigua bull se li considera [[cocció]].  
 
Una '''infusió''' és una beguda obtinguda de les fulles seques, parts de les flors o dels fruits de diverses herbes aromàtiques, a les quals se'ls aboca  o se les introduïx en aigua a una temperatura major  a l'ambient, pero sense aplegar a bollir. Si l'aigua bull se li considera [[cocció]].  
 
  
 
== Història ==
 
== Història ==
  
 
El café entrà en la nostra història a través del món àrap. Pareix demostrat que les tribus nómades d'Etiopia i Aràbia, a on [[l'arbre del café]] creix silvestre, el consumien, encara que no el prenien en forma de beguda sino que el machucaven i barrejaven en greix, formant unes boles que s'anaven menjant en els seus viages.  
 
El café entrà en la nostra història a través del món àrap. Pareix demostrat que les tribus nómades d'Etiopia i Aràbia, a on [[l'arbre del café]] creix silvestre, el consumien, encara que no el prenien en forma de beguda sino que el machucaven i barrejaven en greix, formant unes boles que s'anaven menjant en els seus viages.  
Les infusions mes comunes son: [[Café]], [[Té]], [[Mate]], [[Camamirla]], [[Til]]a i [[Orchata]].  
+
Les infusions mes comunes son: [[Café]], [[Té]], [[Mate]], [[Camamirla]], [[Tila]] i [[Orchata]].  
 
 
  
 
== Accepció química ==
 
== Accepció química ==
  
 
En química, se denomina aixina a l'acció d'extraure d'un producte, mescla o solució (tant com al producte extret) les parts solubles en [[aigua]] a una temperatura major a l'ambient, i menor a la de bollida.  
 
En química, se denomina aixina a l'acció d'extraure d'un producte, mescla o solució (tant com al producte extret) les parts solubles en [[aigua]] a una temperatura major a l'ambient, i menor a la de bollida.  
 
  
 
== Accepció en medicina ==
 
== Accepció en medicina ==
Llínea 17: Llínea 14:
 
Una infusió es una dissolució que te com a objectiu clínic pròxim ser injectada en algun compartiment corporal, generalment el torrent circulatori venós; en este cas se denomina infusió intravenosa (IV) o endovenosa (EV). Pero, en el cas de que el compartiment fora la llum del [[tubo digestiu]] i eixa infusió fora introduïda per la boca, tal infusió se deu de denominar infusió oral, per eixemple, una infusió de té.
 
Una infusió es una dissolució que te com a objectiu clínic pròxim ser injectada en algun compartiment corporal, generalment el torrent circulatori venós; en este cas se denomina infusió intravenosa (IV) o endovenosa (EV). Pero, en el cas de que el compartiment fora la llum del [[tubo digestiu]] i eixa infusió fora introduïda per la boca, tal infusió se deu de denominar infusió oral, per eixemple, una infusió de té.
  
Ordinariament les infusions son dissolucions aquoses en algun solut, es dir, el resultat de diluir un solut en [[aigua]] pero sense que esta continga solut sobrenadant, depositat en el fondo del recipient o surant en algun punt de la massa de dissolvent. El solut serà sempre la substància que va a ser dissolta en el diluent. Son possibles dissolucions en dissolvents distints a l'aigua, per eixemple, alcohol o algun llíquit oliós i el solut pot ser matèria sòlida com, per eixemple, [[sal comuna]], gaseosa com, per eixemple, anhídrit carbònic injectat a pressió o una substància llíquida com, per eixemple, àcit acètic.  
+
Ordinàriament les infusions son dissolucions aquoses en algun solut, es dir, el resultat de diluir un solut en [[aigua]] pero sense que esta continga solut sobrenadant, depositat en el fondo del recipient o surant en algun punt de la massa de dissolvent. El solut serà sempre la substància que va a ser dissolta en el diluent. Son possibles dissolucions en dissolvents distints a l'aigua, per eixemple, alcohol o algun líquit oliós i el solut pot ser matèria sòlida com, per eixemple, [[sal comuna]], gaseosa com, per eixemple, anhídrit carbònic injectat a pressió o una substància líquida com, per eixemple, àcit acètic.  
 +
 
 +
==Referències==
 +
{{Traduït de|es|Infusión}}
  
{{Traduït de|es|Infusión}}
+
[[Categoria:Begudes]]

Revisió de 21:27 19 març 2009

Una infusió és una beguda obtinguda de les fulles seques, parts de les flors o dels fruits de diverses herbes aromàtiques, a les quals se'ls aboca o se les introduïx en aigua a una temperatura major a l'ambient, pero sense aplegar a bollir. Si l'aigua bull se li considera cocció.

Història

El café entrà en la nostra història a través del món àrap. Pareix demostrat que les tribus nómades d'Etiopia i Aràbia, a on l'arbre del café creix silvestre, el consumien, encara que no el prenien en forma de beguda sino que el machucaven i barrejaven en greix, formant unes boles que s'anaven menjant en els seus viages. Les infusions mes comunes son: Café, , Mate, Camamirla, Tila i Orchata.

Accepció química

En química, se denomina aixina a l'acció d'extraure d'un producte, mescla o solució (tant com al producte extret) les parts solubles en aigua a una temperatura major a l'ambient, i menor a la de bollida.

Accepció en medicina

Una infusió es una dissolució que te com a objectiu clínic pròxim ser injectada en algun compartiment corporal, generalment el torrent circulatori venós; en este cas se denomina infusió intravenosa (IV) o endovenosa (EV). Pero, en el cas de que el compartiment fora la llum del tubo digestiu i eixa infusió fora introduïda per la boca, tal infusió se deu de denominar infusió oral, per eixemple, una infusió de té.

Ordinàriament les infusions son dissolucions aquoses en algun solut, es dir, el resultat de diluir un solut en aigua pero sense que esta continga solut sobrenadant, depositat en el fondo del recipient o surant en algun punt de la massa de dissolvent. El solut serà sempre la substància que va a ser dissolta en el diluent. Son possibles dissolucions en dissolvents distints a l'aigua, per eixemple, alcohol o algun líquit oliós i el solut pot ser matèria sòlida com, per eixemple, sal comuna, gaseosa com, per eixemple, anhídrit carbònic injectat a pressió o una substància líquida com, per eixemple, àcit acètic.

Referències