Ciència migeval

Deu creant l'univers a través de principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215

La ciència migeval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el periodo de l'Edat Mija-el periodo intermig, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa. Europa Occidental va entrar a l'Edat Mija havent perdut l'accés als tractats científics de l'antiguetat clàssica (en grec), mantenint només les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els romans havien fet al llatí. En l'inici del renaiximent del segle XII, es va revivar l'interés per la investigació de la naturalea i la ciència que es va desenrollar en este periodo daurat de la filosofia escolàstica donava émfasis a la llògica i advocava per l'empirisme, entenent la naturalea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la raó. En esta visió els sabis medievals es van llançar a la investigació d'explicacions per als fenomens de l'univers i van conseguir importants avanços en àrees com la metodologia científica i la física, que van ser sobtadament interromputs per la Pesta negra.