Diferència entre les revisions de "Estilística"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «L''''estilística''' és una escola crítica en llingüística i teoria de la lliteratura que analisa l'estil d'un text qualsevol, intentant determ...».)
 
m
Llínea 1: Llínea 1:
L''''estilística''' és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a la intenció de l'autor i la resposta del públic. Així, considera la [[coherència]] i [[Cohesió llingüística|cohesió]] de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el [[Gènero (lliteratura)|gènero]] a qué pertany i les convencions que est l'impon, el tipo de [[lèxic]] amprat i la mena de frases usades.  
+
L''''estilística''' és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a la intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la [[coherència]] i [[Cohesió llingüística|cohesió]] de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el [[Gènero (lliteratura)|gènero]] a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de [[lèxic]] amprat i la mena de frases usades.  
  
Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tenir un coneiximent del llector ideal, per jujar com est interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre la unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.  
+
Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.  
  
El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tenir gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del segle XX, en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].
+
El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[segle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]].
  
 
== Vínculs externs ==
 
== Vínculs externs ==
 
* {{va}} [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=estil%C3%ADstica Definició en el diccionari de la RACV]
 
* {{va}} [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=estil%C3%ADstica Definició en el diccionari de la RACV]
  
 +
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Teoria de la lliteratura]]
 
[[Categoria:Teoria de la lliteratura]]

Revisió de 12:44 14 maig 2014

L'estilística és una escola crítica en llingüística i teoria de la lliteratura que analisa l'estil d'un text qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a la intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la coherència i cohesió de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el gènero a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de lèxic amprat i la mena de frases usades.

Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contingut o significa que es vol transmetre.

El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del segle XX, en figures com Alarcos o Amado Alonso.

Vínculs externs