Diferència entre les revisions de "Arquitectura"
m |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Cole_Thomas_The_Architect-s_Dream_1840.jpg|thumb|240px|'''El somi de l'arquitecte''', [[Oli]] sobre tela, [[1840]]. [[Thomas Cole]], [[Toledo Museum of Art]]. [[Toledo (Ohio)|Toledo]] ([[Ohio]]), [[Estats Units]]]] | [[Archiu:Cole_Thomas_The_Architect-s_Dream_1840.jpg|thumb|240px|'''El somi de l'arquitecte''', [[Oli]] sobre tela, [[1840]]. [[Thomas Cole]], [[Toledo Museum of Art]]. [[Toledo (Ohio)|Toledo]] ([[Ohio]]), [[Estats Units]]]] | ||
− | L{{'}}'''arquitectura''' és l'[[art]] de proyectar o construir [[edifici]]s i | + | L{{'}}'''arquitectura''' és l'[[art]] de proyectar o construir [[edifici]]s i atres estructures físiques. Una definició més ampla també inclouria el disseny de tot l'ambient o entorn construït: des de l'[[urbanisme]], passant pel [[disseny urbà]], fins al disseny de [[moble]]s. És una de les sis [[belles arts]]. El professional que desenvol esta disciplina se nomena [[arquitecte]] o arquitecta: planifica el proyecte i a sovint dirigix les obres. Determinats edificis o atres construccions són percebuts com a [[símbol]]s culturals i polítics i en algunes ocasions com a [[obra d'art|obres d'art]], ya que poden ser considerats primàriament en funció de la seua forma o estructura sensible o de la seua [[estètica]]. |
− | El [[disseny]] arquitectònic és impulsat principalment per la manipulació [[creativitat|creativa]] de la [[massa]], l'[[espai]], el [[volum]], la [[textura]], la [[llum]], els materials, els plans, i els elements pragmàtics, com ara els [[cost]]os, la [[construcció]] i la [[tecnologia]], per tal de conseguir un fi que és [[estètica|estètic]], funcional i | + | El [[disseny]] arquitectònic és impulsat principalment per la manipulació [[creativitat|creativa]] de la [[massa]], l'[[espai]], el [[volum]], la [[textura]], la [[llum]], els materials, els plans, i els elements pragmàtics, com ara els [[cost]]os, la [[construcció]] i la [[tecnologia]], per tal de conseguir un fi que és [[estètica|estètic]], funcional i a sovint, artístic. Això distinguix l'arquitectura de l'ingenieria, la qual s'impulsa principalment per la manipulació creativa dels materials i les formes, en recórrer als principis científics i matemàtics. |
− | Diverses [[Civilisació| | + | Diverses [[Civilisació|civilisacions]] històriques a sovint són conegudes principalment a través de les seues metes arquitectòniques, així com és el cas de diverses ciutats, regions i cultures. Alguns edificis, com ara les [[piràmides d'Egipte]] i el [[Coliseu]] [[Roma|romà]] són símbols culturals, i constituïxen una important eslavó de la consciència pública. |
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] |
Revisió de 10:42 3 oct 2013
L'arquitectura és l'art de proyectar o construir edificis i atres estructures físiques. Una definició més ampla també inclouria el disseny de tot l'ambient o entorn construït: des de l'urbanisme, passant pel disseny urbà, fins al disseny de mobles. És una de les sis belles arts. El professional que desenvol esta disciplina se nomena arquitecte o arquitecta: planifica el proyecte i a sovint dirigix les obres. Determinats edificis o atres construccions són percebuts com a símbols culturals i polítics i en algunes ocasions com a obres d'art, ya que poden ser considerats primàriament en funció de la seua forma o estructura sensible o de la seua estètica.
El disseny arquitectònic és impulsat principalment per la manipulació creativa de la massa, l'espai, el volum, la textura, la llum, els materials, els plans, i els elements pragmàtics, com ara els costos, la construcció i la tecnologia, per tal de conseguir un fi que és estètic, funcional i a sovint, artístic. Això distinguix l'arquitectura de l'ingenieria, la qual s'impulsa principalment per la manipulació creativa dels materials i les formes, en recórrer als principis científics i matemàtics.
Diverses civilisacions històriques a sovint són conegudes principalment a través de les seues metes arquitectòniques, així com és el cas de diverses ciutats, regions i cultures. Alguns edificis, com ara les piràmides d'Egipte i el Coliseu romà són símbols culturals, i constituïxen una important eslavó de la consciència pública.