Diferència entre les revisions de "Alcoy"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Les comunicacions han estat condicionades des de sempre per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció de obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis), comunica la ciutat en Alacant pel Sur i en Xàtiva-Valéncia pel Nort, en enllaços a la A-3. La ret viària es complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia. | Les comunicacions han estat condicionades des de sempre per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció de obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis), comunica la ciutat en Alacant pel Sur i en Xàtiva-Valéncia pel Nort, en enllaços a la A-3. La ret viària es complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia. | ||
| + | |||
=== Localitats limítrofes === | === Localitats limítrofes === | ||
Llimita en els térmens municipals de Banyeres de Mariola, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Xixona, Onil, Penàguila i Torremaçanes. | Llimita en els térmens municipals de Banyeres de Mariola, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Xixona, Onil, Penàguila i Torremaçanes. | ||
| + | |||
=== Clima i vegetació === | === Clima i vegetació === | ||
| Llínea 21: | Llínea 23: | ||
El padró oficial a 1 de giner de 2008 otorga 61.698 habitants a la ciutat, 998 mes que el 1 de giner de 2007 (INE 2008). | El padró oficial a 1 de giner de 2008 otorga 61.698 habitants a la ciutat, 998 mes que el 1 de giner de 2007 (INE 2008). | ||
Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys 1970. | Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys 1970. | ||
| + | |||
=== Immigració === | === Immigració === | ||
Alcoy conta tan sóls en un 4,7% d' Immigració població estrangera]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians (26,3% del total de estrangers), seguits per la de rumans (con el 23,1%).<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons el [[Institut Nacional de Estadística de España]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</ref> | Alcoy conta tan sóls en un 4,7% d' Immigració població estrangera]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians (26,3% del total de estrangers), seguits per la de rumans (con el 23,1%).<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons el [[Institut Nacional de Estadística de España]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</ref> | ||
| + | |||
=== Llengua === | === Llengua === | ||
En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes valencià i castellà, en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els segles XIX i gran part del XX ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la Comunitat Valenciana des dels anys 1980 ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy. | En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes valencià i castellà, en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els segles XIX i gran part del XX ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la Comunitat Valenciana des dels anys 1980 ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy. | ||
| + | |||
=== Atres indicadors === | === Atres indicadors === | ||
Revisió de 22:07 26 feb 2009
Alcoy es un municipi situat en el nort de la província d'Alacant, en la Comunitat Valenciana. Es la capital de la comarca valenciana de l'Alcoyà. Conta actualment en 61.698 habitants (INE 2008).
Geografia
Localisació
El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, Biscoy, L'Ombria, la Serreta, el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i Els Plans. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del Serpis, motiu pel que a voltes se li nomena com la ciutat dels tres rius o la ciutat dels ponts pels molts que te per a véncer-los.
Les comunicacions han estat condicionades des de sempre per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció de obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis), comunica la ciutat en Alacant pel Sur i en Xàtiva-Valéncia pel Nort, en enllaços a la A-3. La ret viària es complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia.
Localitats limítrofes
Llimita en els térmens municipals de Banyeres de Mariola, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Xixona, Onil, Penàguila i Torremaçanes.
Clima i vegetació
Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un hivern fret (7,5°C de mija en giner i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En estiu es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria es variable, alcançant entre 350 i 850 mm.
La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs.
Demografia
Població
El padró oficial a 1 de giner de 2008 otorga 61.698 habitants a la ciutat, 998 mes que el 1 de giner de 2007 (INE 2008). Degut al procés de reconversió industrial, la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys 1970.
Immigració
Alcoy conta tan sóls en un 4,7% d' Immigració població estrangera]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians (26,3% del total de estrangers), seguits per la de rumans (con el 23,1%).[1]
Llengua
En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes valencià i castellà, en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els segles XIX i gran part del XX ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la Comunitat Valenciana des dels anys 1980 ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy.
Atres indicadors
Parc de vehículs
En l'any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0'59.
Cultura
Festes
Els patrons d'Alcoy son San Maure, San Jordi i La Mare de Deu dels Lliris.
- Moros i cristians. En abril es celebren les seues festes de Moros i cristians d'Alcoy, en honor a San Jordi, declarades d'interés turístic internacional.
- Filaes:
- Bando Moro: Llana, Judeus, Domingo Miques, Chanos, Verts, Magenta, Cordó, Llaugers, Mudéixars, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberescs i Benimerins.
- Bando Cristià: Andalusos, Asturians, Cides, Llauradors, Gusmans, Vascs, Mossàraps, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Montanyesos, Creuats, Alcodians i Aragonesos.
Accessibilitat
L'Ordenança Reguladora de l'Accessibilitat en la ciutat d'Alcoy, fon publicada en el Bolletí Oficial de la Província (BOP) en octubre de l'any 1.996 i en vigor des de el dia 9 de novembre del mateix any.
Alcoyans ilustres
Musics
- Amando Blanquer Ponsoda, compositor.
- Camilo Sesto, cantant.
- Francisco, cantant.
- Carlos Palacio, compositor,
- Víctor Espinós Moltó, musicolec (1875-1948).
Pintors
- Antonio Gisbert Pérez, pintor.
Escritors i poetes
- Juan Gil Albert, poeta.
- Joan Valls i Jordà, poeta.
Deportistes
- Francisco José "Lobo" Carrasco, futboliste.
- Carlos Carbonell Pascual, Seleccionador nacional de l'equip de Judo de Malta.
- Nico Terol, Piloto de motociclisme.
Bibliografia
- Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1994): "El arte levantino o el "trasiego" cronológico de un arte prehistórico", Pyrenae, 25, Revistas de la Universidad de Barcelona, pp. 51-70 (ISBN 84-475-0971-0).
Enllaços externs
- Ajuntament d'Alcoy
- Index d'estadística municipal d'Alcoy. Unidad de Documentación de la Diputación de Alicante.
- Alcoy en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana
- Presupost municipal d'Alcoy
- Web de turisme d'Alcoy en la Comunitat Valenciana
- Tourist Info Alcoy
- Alcoy Ciutat Digital
- Federació Valenciana de Municipis i Provincies - Guía Turística
Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul Alcoy de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.
- ↑ Font: Explotació estadística del cens segons el Institut Nacional de Estadística de España. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).