Diferència entre les revisions de "Ido"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua | nom = Ido | nomnatiu = Ido | pronunciació = | atresdenominacions = ''Linguo internaciona'' (Llengua internac...».)
 
Llínea 9: Llínea 9:
 
| parlantsnatius      =  
 
| parlantsnatius      =  
 
| parlantsnonatius    =  
 
| parlantsnonatius    =  
| rank                = No és entre les 100 primeres <br />{{mida|([http://www.davidpbrown.co.uk/help/top-100-languages-by-population.html Ethnologue], 1996)}}
+
| rank                = No és entre les 100 primeres
 
| família            = [[Llengua artificial|Llengua planificada]]
 
| família            = [[Llengua artificial|Llengua planificada]]
 
| nació              = Cap país; moltes [[ONG]] (sobretot associacions d'ido)
 
| nació              = Cap país; moltes [[ONG]] (sobretot associacions d'ido)

Revisió de 12:06 14 jun 2013

Ido
Ido
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions: Linguo internaciona (Llengua internacional)
Parlat en: Arreu del món
Regió:
Parlants: 100-200
Rànquing: No és entre les 100 primeres
Família: Llengua planificada
estatus oficial
Llengua oficial de: Cap país; moltes ONG (sobretot associacions d'ido)
Regulat per: Uniono por la Linguo internaciona Ido (ULI)
còdics de la llengua
ISO 639-1 io
ISO 639-2 ido
ISO/FDIS 639-3 ido
SIL
Bandera
vore també: llengua

Ido és una llengua artificial derivada de l'esperanto. Es va desenrollar a principis del segle XX, i hui en dia s'estima que té uns quants milers de parlants, sobretot a Europa.

Ido i esperanto compartixen bona part de la gramàtica i el vocabulari, i tots dos intenten de conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són força semblants i, en gran part, mútuament inteligibles.

Ido va nàixer a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de segle fon Louis Couturat, i va conseguir una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat al 1914 i la Primera Guerra Mundial van frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara Internet, ha afavorit, d'uns anys ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a la històrica revista Progreso (creada per Couturat en 1908), la qual ha seguit publicant-se en regularitat al llarc de tots estes anys i fins als nostres dies.

Enllaços externs