Diferència entre les revisions de "Virrei de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'España' a 'Espanya')
m (Text reemplaça - 'la im' a 'l'im')
Llínea 1: Llínea 1:
 
El virrei fon l'encarregat d'administrar i governar, com a representant i en nom del rei, un país o una província.
 
El virrei fon l'encarregat d'administrar i governar, com a representant i en nom del rei, un país o una província.
  
La figura va tindre especial importància en la Corona espanyola a partir dels Reis Catòlics i el seu net Carles V, per l'enorme acumulació de territoris que, per la seua dispersió i la impossibilitat de comunicacions ràpides no podia gestionar-se de forma centralisada. Després de la [[Guerra de les Comunitats]] en Castella i la de [[Guerra de les Germanies|Germanies]] en Aragó, va quedar clar que el centre vital de la monarquia seria Castella, se va confirmar en l'establiment definitiu de La Cort a Madrit per Felip II, en l'excepció del breu periodo en que [[La Cort]] se va traslladar a Valladolit en el regnat de Felip III.
+
La figura va tindre especial importància en la Corona espanyola a partir dels Reis Catòlics i el seu net Carles V, per l'enorme acumulació de territoris que, per la seua dispersió i l'impossibilitat de comunicacions ràpides no podia gestionar-se de forma centralisada. Després de la [[Guerra de les Comunitats]] en Castella i la de [[Guerra de les Germanies|Germanies]] en Aragó, va quedar clar que el centre vital de la monarquia seria Castella, se va confirmar en l'establiment definitiu de La Cort a Madrit per Felip II, en l'excepció del breu periodo en que [[La Cort]] se va traslladar a Valladolit en el regnat de Felip III.
  
 
Valéncia fon u dels 5 [[Virregnats]] de la Península.
 
Valéncia fon u dels 5 [[Virregnats]] de la Península.

Revisió de 17:49 11 jun 2013

El virrei fon l'encarregat d'administrar i governar, com a representant i en nom del rei, un país o una província.

La figura va tindre especial importància en la Corona espanyola a partir dels Reis Catòlics i el seu net Carles V, per l'enorme acumulació de territoris que, per la seua dispersió i l'impossibilitat de comunicacions ràpides no podia gestionar-se de forma centralisada. Després de la Guerra de les Comunitats en Castella i la de Germanies en Aragó, va quedar clar que el centre vital de la monarquia seria Castella, se va confirmar en l'establiment definitiu de La Cort a Madrit per Felip II, en l'excepció del breu periodo en que La Cort se va traslladar a Valladolit en el regnat de Felip III.

Valéncia fon u dels 5 Virregnats de la Península.

La següent és una llista dels virreis de Valéncia:

Rei Virrei Periodo Notes
Carles I
(1516 - 1556)
Diego Hurtado de Mendoza, Comte de Melit 1520 - 1523
Germana de Foix, viuda de Ferrando El Catòlic 1523 - 1526
Germànica de Foix i Ferrando d'Aragó 1526 - 1537 Matrimoni
Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria 1537 - 1550 Napolità
Lorenzo de Villarrasa 1550 - 1553 1a vegada. Interí
Bernardino de Moradenques i Pacheco, Duc de Maqueda 1553 - 1558
Felip II
(1556 - 1598)
Alfons d'Aragó, Duc de Sogorp 1558 - 1563
Lorenzo de Villarrasa 1563 - 1566 2a vegada
Antonio Alfonso Pimentel d'Herrera, Comte de Benavente 1566 - 1572
Íñigo López d'Hurtado de Mendoza, Marqués de Mondéjar 1572 - 1575
Vespasiano Gonzaga Colonna, Duc de Sabbioneta 1575 - 1578 Napolità
Pedro Manrique de Lara, Duc de Nájera 1578 - 1580
Francisco de Moncada i Folc de Cardona, Marqués d'Aytona 1580 - 1595
Francisco Gómez de Sandoval i Rojas, Marqués de Dénia 1595 - 1597
Juan Alonso Pimentel d'Herrera, Comte de Benavente 1598 - 1602
Felip III
(1598 - 1621)
Sant Joan de Ribera, arquebisbe de Valéncia 1602 - 1604
Juan de Sandoval i Rojas, Marqués de Villamizar 1604 - 1606
Luis Carrillo de Toledo, Marqués de Caracena 1606 - 1615
Gómez Suárez de Figueroa, Duc de Fira 1615 - 1618
Antonio Pimentel i Toledo, Marqués de Tavara 1618 - 1622
Felip IV
(1621 - 1665)
Enrique d'Àvila i Guzmán, Marqués de Povar 1622 - 1627
Luis Ferrer de Cardona 1627 - 1628 Interí
Luis Empanada i Requeséns, Marqués dels Vélez 1628 - 1631
Pedro Empanada de Zúñiga i Requesens, Marqués dels Vélez 1631 - 1635 Fill de l'anterior
Fernando de Borja i d'Aragó, Marqués d'Esquilache 1635 - 1640
Federico Colonna, Príncip de Butera 1640 - 1641 Napolità
Antonio Juan Luis de la Porca, Duc de Medinaceli 1641 - 1642
Pascual de Borja, Duc de Gandia 1642
Rodrigo Ponce de Lleó, Duc d'Arcs 1642 - 1645
Duarte Fernández Álvarez de Toledo, Comte d'Oropesa 1645 - 1650
Pedro d'Urbina i Montoya, Arquebisbe de Valéncia 1650 - 1652
Luis Guillem de Moncada, Duc de Montalto 1652 - 1659
Manuel Pérez dels Cobos, Marqués de Camarasa 1659 - 1663
Vicente de Gonzaga i Dòria 1663
Basilio de Castelví i Ponce 1663 - 1664 Interí
Antonio Pedro Álvarez Ossorio, Marqués d'Astorga 1664 - 1666
Regència
de
Mariana
de
Àustria

(1665 - 1675)





Carlos II
(1675 - 1700)
Gaspar Felipe de Guzmán i Mejía, marqués de Lleganés 1666 - 1667
Diego Felipe de Guzmán, Marqués de Lleganés 1667 - 1669
Vespasià Manrique de Lara Gonzaga, Comte de Paredes 1669 - 1675
Francisco Idiáquez Butrón, Duc de Ciutat Real 1675 - 1678
Juan Tomás de Rocabertí, Arquebisbe de Valéncia 1678 - 1679 1a vegada
Pedro Manuel Colom de Portugal, Duc de Veragua 1679 - 1680
Rodrigo Manuel Fernández Manrique de Lara, Comte d'Aguilar 1680 - 1683
Juan Tomás de Rocabertí 1683 2a vegada
Pedro José de Silva, Comte de Cifuentes 1683 - 1688
Luis de Moscoso i d'Osorio, Comte d'Altamira 1688 - 1690
Carlos Homo Dei Moura i Pacheco, Marqués de Castel Rodrigo 1691 - 1696
Alfonso Pérez de Guzmán 1696 - 1700
Antonio Domingo de Mendoza Caamaño i Sotomayor, Marqués de Villagarcía 1700 - 1705
Felip V Joaquín Ponce de Lleó 1705 - 1706 Durant la Guerra de successió espanyola cada aspirant al tro va nomenar al seu propi virrei
Comte de les Torres 1706 - 1707
Luis Antonio de Belluga i Moncada, bisbe de Cartagena 1707
Pretendent
Carles III
Juan Bautista Basset i Ramos 1705 - 1706
Sancho Ruiz de Lihory, Comte de Cardona 1706
Diego Hurtado de Mendoza i Sandoval, Comte de la Corzana 1706 - 1707