Diferència entre les revisions de "Jerónimo Muñoz"
m |
m (Text reemplaça - 'epoca' a 'época') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Jerónimo Muñoz''' ([[1520]]-[[1591]]), fon un professor de matemàtiques i [[hebreu]] de l’[[Universitat de Valéncia]], qui publicà el “Libro del nuevo cometa”, el qual arreplegava les seues observacions sobre la supernova apareguda en [[1572]]. El danés [[Tycho Brahe]], el millor astronom observacional de la seua | + | '''Jerónimo Muñoz''' ([[1520]]-[[1591]]), fon un professor de matemàtiques i [[hebreu]] de l’[[Universitat de Valéncia]], qui publicà el “Libro del nuevo cometa”, el qual arreplegava les seues observacions sobre la supernova apareguda en [[1572]]. El danés [[Tycho Brahe]], el millor astronom observacional de la seua época, estudià el mateix fenomen i volgue un eixemplar del llibre de Muñoz per a contrastar les dos observacions; conseguí un eixemplar, pero no trobà a ningu que poguera traduir-lo de l’[[espanyol]]. |
En el [[sigle XVI]] la ciència en [[Espanya]] estava baix minims; no obstant, aparegueren algunes figures que realisaren, a pesar de les dificultats, una llabor important. Este fon el cas del valencià, Jerónimo Muñoz, al qual tant [[Galileo Galilei]], com [[Tycho Brahe]] s’interessaren pel seu treball. | En el [[sigle XVI]] la ciència en [[Espanya]] estava baix minims; no obstant, aparegueren algunes figures que realisaren, a pesar de les dificultats, una llabor important. Este fon el cas del valencià, Jerónimo Muñoz, al qual tant [[Galileo Galilei]], com [[Tycho Brahe]] s’interessaren pel seu treball. | ||
Revisió de 15:08 11 jun 2013
Jerónimo Muñoz (1520-1591), fon un professor de matemàtiques i hebreu de l’Universitat de Valéncia, qui publicà el “Libro del nuevo cometa”, el qual arreplegava les seues observacions sobre la supernova apareguda en 1572. El danés Tycho Brahe, el millor astronom observacional de la seua época, estudià el mateix fenomen i volgue un eixemplar del llibre de Muñoz per a contrastar les dos observacions; conseguí un eixemplar, pero no trobà a ningu que poguera traduir-lo de l’espanyol.
En el sigle XVI la ciència en Espanya estava baix minims; no obstant, aparegueren algunes figures que realisaren, a pesar de les dificultats, una llabor important. Este fon el cas del valencià, Jerónimo Muñoz, al qual tant Galileo Galilei, com Tycho Brahe s’interessaren pel seu treball.
La publicació d’este llibre supongue una frustracio per a Muñoz, pel poc de cas que li feu un públic desinteressat per la ciència i pels problemes que li ocasionaren les idees que plantejava, contraries a la ciència aristotelica “oficial”. En conseqüencia, decidí no tornar a publicar cap llibre més.
No obstant, a través dels apunts dels seus discipuls el seu treball tingué certa difusió, arribant a Galileo, qui utilisà els calculs de Muñoz, mencionant-lo en la seua obra.