Diferència entre les revisions de "Richard Wagner"
m (Text reemplaça - ']]''' a ']] ''') |
|||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu [[contrapunt|textura contrapuntista]], riquea [[escala cromàtica|cromàtica]], [[harmonia]] i [[orquestació]], i un elaborat us dels [[leitmotiv]]s, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el [[color orquestal]]) o el canvi ràpit dels centres tonals, la qual cosa va influir en el desenroll de la [[música docta]] europea. | Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu [[contrapunt|textura contrapuntista]], riquea [[escala cromàtica|cromàtica]], [[harmonia]] i [[orquestació]], i un elaborat us dels [[leitmotiv]]s, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el [[color orquestal]]) o el canvi ràpit dels centres tonals, la qual cosa va influir en el desenroll de la [[música docta]] europea. | ||
− | Va transformar el pensament musical a través de la idea de [[Gesamtkunstwerk]] ('obra d'art total'), la síntesis de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques queda plasmada en la seua monumental òpera dividida en quatre parts ''[[L'anell del Nibelungo]]''. Wagner va construir el seu propi teatre d'òpera per a escenificar estes obres del modo en qué ell les imaginava. | + | Va transformar el pensament musical a través de la idea de [[Gesamtkunstwerk]] ('obra d'art total'), la síntesis de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques queda plasmada en la seua monumental òpera dividida en quatre parts ''[[L'anell del Nibelungo]] ''. Wagner va construir el seu propi teatre d'òpera per a escenificar estes obres del modo en qué ell les imaginava. |
[[Categoria:Compositors]] | [[Categoria:Compositors]] | ||
[[Categoria:Naixcuts en 1813]] | [[Categoria:Naixcuts en 1813]] | ||
[[Categoria:Fallits en 1883]] | [[Categoria:Fallits en 1883]] |
Revisió de 18:45 10 jun 2013
Wilhelm Richard Wagner (Leipzig, Regne de Sajònia, Confederació del Rin, 22 de maig de 1813 – Venècia, Regne d'Itàlia, 13 de febrer de 1883) fon un compositor, director d'orquesta, poeta i teòric musical alemà. La seua figura ha passat a la posteritat principalment per les seues òperes (també qualificades com «drames musicals») en les que, a diferència d'atres grans compositors, assumix també la escenografia i el llibret.
Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu textura contrapuntista, riquea cromàtica, harmonia i orquestació, i un elaborat us dels leitmotivs, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el color orquestal) o el canvi ràpit dels centres tonals, la qual cosa va influir en el desenroll de la música docta europea.
Va transformar el pensament musical a través de la idea de Gesamtkunstwerk ('obra d'art total'), la síntesis de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques queda plasmada en la seua monumental òpera dividida en quatre parts L'anell del Nibelungo . Wagner va construir el seu propi teatre d'òpera per a escenificar estes obres del modo en qué ell les imaginava.