Diferència entre les revisions de "Tirant lo Blanch"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'llliteratura' a 'lliteratura')
m (Text reemplaça - 'Llliteratura' a 'Lliteratura')
Llínea 14: Llínea 14:
 
*[http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/02473862189158473088968/p0000001.htm#I_1_ ''«Tirante el Blanco» como reelaboración e interpretación del «Tirant» de Martorell y como sugestión para el «Don Quijote» de Cervantes''], per Giuseppe Grilli.
 
*[http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/02473862189158473088968/p0000001.htm#I_1_ ''«Tirante el Blanco» como reelaboración e interpretación del «Tirant» de Martorell y como sugestión para el «Don Quijote» de Cervantes''], per Giuseppe Grilli.
  
[[Categoria:Llliteratura]]
+
[[Categoria:Lliteratura]]
[[Categoria:Llliteratura Valenciana]]
+
[[Categoria:Lliteratura Valenciana]]

Revisió de 14:49 10 jun 2013

Archiu:Paginatirantloblanch.jpg
Pàgina inicial del Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, publicat en 1490.

Tirant lo Blanch es l'obra més important de l'escritor valencià Joanot Martorell i està considerada com la millor novela en llengua valenciana. Fon escrita entre 1460 i 1464 i publicada en Valéncia l'any 1490. Durant el sigle XVI fon traduïda al castellà (Tirante el Blanco, 1511) i a l'italià (1538); més tart al francés (1737) i modernament a l'anglés (1984) i a moltes atres llengües.

L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit el Blanc, el primer heroe de ficcio de "carn i ossos" d'una novela en tota la lliteratura universal. Tots els seus personages son quotidians, en sentiments i defectes. L’obra pot vore's com la suma de moltes noveles en mes o manco entitat propia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comu i per una visio totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d’un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. Ademes, Tirant supon un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, supon l’abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religio, cavalleria) i l’apropiacio rapida dels ideals burguesos (plaer, rao, humor) per lo qual no podem considerar a Tirant lo Blanch com un llibre de cavalleries convencional.

Tirant lo Blanch te un pont entre l’Edat Mija i el Renaiximent, puix en les seues pagines la tradicio cavalleresca de la novela d’aventures, en la seua desmesura anecdotica i lo rudimentari de la construccio, se refina i enriquix en estils formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d’or castellà, i molt especialment a Cervantes, llector aprofitat de Joanot Martorell, a qui homenajà en el Quixot salvant a sa novela de la cremacio inquisitorial i calificant-la de "el millor llibre del mon".

Bibliografia

  • "Tirant lo Blanch (I) i (II)" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número. 20. Edició de Josep Pujalt i Alicia Palazón. Editorial L'Oronella.
  • "Guillem de Varoich" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número 6. Edició d'Alicia Palazón. Editorial L'Oronella.

Enllaços Externs