Diferència entre les revisions de "Antonio Torró Sansalvador"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Torro_Sansalvador.jpg|right|thumb|<center>P. Torró O.F.M.</center>]] | + | [[Image:Torro_Sansalvador.jpg|right|thumb|<center>P. Torró O.F.M.</center>]] |
| − | En [[1905]] | + | El '''Pare Antonio Torró Sansalvador''' O.F.M. naixqué en [[Cocentaina]], comarca d'[[El Comtat]] en l’any [[1887]]. Doctor en Filosofia i teòlec. Màrtir des del [[7 de març]] de [[1937]] que va ser seqüestrat i assessinat en [[Alcoy]] al 50 anys d'edat segons testimoni de qui ho va vore. |
| + | |||
| + | En [[1905]] ingressà en l'orde dels flares menors (O.F.M.), fon ordenat prevere en [[1913]], estudià durant dos anys en [[Roma]], en el Colege Internacional de [[Sant Antoni]], i es dedicà a l'ensenyança de la filosofia. Estudis de la mística franciscana (en [[1924]] representà a la seua orde en el Congres Ascètic-Místic celebrat en [[Valladolit]] publicà varis volums sobre Fr. Juan de los Ángeles), s'interessà després per la figura de [[Lluís Vives]], sobre qui va fer la seua tesis doctoral en l'Universitat Central, de [[Madrit]], en [[setembre]] de [[1929]]. Va ser professor i director del colege la Concepció d'[[Ontinyent]]. | ||
El [[1 de novembre]] de [[2006]] la Congregació per a les Causes dels Sants aprova la fase diocesana realisada en [[Valéncia]] del procés de canonisació de 36 religiosos franciscans, màrtirs de la persecució religiosa de [[1936]] entre els que es troba inclòs, i per tant en breu serà considerat oficialment Sant de l'Església. | El [[1 de novembre]] de [[2006]] la Congregació per a les Causes dels Sants aprova la fase diocesana realisada en [[Valéncia]] del procés de canonisació de 36 religiosos franciscans, màrtirs de la persecució religiosa de [[1936]] entre els que es troba inclòs, i per tant en breu serà considerat oficialment Sant de l'Església. | ||
Revisió de 09:26 5 abr 2013
El Pare Antonio Torró Sansalvador O.F.M. naixqué en Cocentaina, comarca d'El Comtat en l’any 1887. Doctor en Filosofia i teòlec. Màrtir des del 7 de març de 1937 que va ser seqüestrat i assessinat en Alcoy al 50 anys d'edat segons testimoni de qui ho va vore.
En 1905 ingressà en l'orde dels flares menors (O.F.M.), fon ordenat prevere en 1913, estudià durant dos anys en Roma, en el Colege Internacional de Sant Antoni, i es dedicà a l'ensenyança de la filosofia. Estudis de la mística franciscana (en 1924 representà a la seua orde en el Congres Ascètic-Místic celebrat en Valladolit publicà varis volums sobre Fr. Juan de los Ángeles), s'interessà després per la figura de Lluís Vives, sobre qui va fer la seua tesis doctoral en l'Universitat Central, de Madrit, en setembre de 1929. Va ser professor i director del colege la Concepció d'Ontinyent.
El 1 de novembre de 2006 la Congregació per a les Causes dels Sants aprova la fase diocesana realisada en Valéncia del procés de canonisació de 36 religiosos franciscans, màrtirs de la persecució religiosa de 1936 entre els que es troba inclòs, i per tant en breu serà considerat oficialment Sant de l'Església.
El seu biógraf oficial es el P. Benjamin Agulló O.F.M. autor de l'obra "Doctor y Martir" a on narra la biografia del P.Torró.
En la seua Cocentaina natal te un carrer dedicat a la seua persona.
Publicacions
-Progreso armónico (estudi social), Buenos Aires 1923; 2ª ed., Barcelona 1923; 3ª edició.
-Síntesis de la Teoría del Arte, Buenos Aires 1923. Ampliada en el titul: -Teoría del Arte, Barcelona 1927.
-Estudios sobre los místicos españoles. Fr. Juan de los Ángeles, místico-psicólogo, 2 tomos, Barcelona 1924.
-La mística franciscana (conferencia), Valladolit 1925, 2ª ed.
-San Francisco de Asís (obra monumental, comentaris espirituals als 66 quadros del pintor José Benlliure que ilustren l'obra), Valéncia 1926.
-Los caminos del amor en las almas (estudi sobre Sant Joan de la Crue, 2ª ed.
-Lluís Vives, pedagogo (conferencia), Cultura Valenciana, 1927.
-La pedagogía científica según Luis Vives (tesis doctoral), Barcelona 1932.
-El progreso material y la felicidad del hombre (Barcelona 1933)
-Filosofía del espíritu franciscano, Barcelona 1934.
-Filosofía de la Hispanidad, Tipografía Católica Casals (Biblioteca «Paz y Bien» dirigida per els PP. Franciscans de Valéncia), Barcelona 1936, 2h. + 207 págs. Conte: i-iii: Presentació per Ramiro de Maeztu.