Diferència entre les revisions de "Senyera (Ribera Alta)"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Senyera''' és un municipi de la Comunitat Valencià que es troba en la comarca de la Ribera Alta. Llimita en Manuel, la Pobla Llarga, ...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Senyera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat | + | '''Senyera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]]. Llimita en [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]] i [[Castelló de la Ribera]] (en la mateixa comarca). |
| − | |||
| − | Llimita en [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]] i [[Castelló de la Ribera]] (en la mateixa comarca). | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 34: | Llínea 32: | ||
== Personage ilustre == | == Personage ilustre == | ||
| − | * | + | *[[Antonio Escuriet San Pedro]] (Senyera, 7 de maig de 1904 - Vilanova de Castelló, 18 de febrer de 1998) Fon un cicliste valencià que fon professional entre 1930 i 1942. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 16:06 20 dec 2012
Senyera és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta. Llimita en Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan d'Énova i Castelló de la Ribera (en la mateixa comarca).
Geografia
Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que a poc a poc anà desapareguent, en la qual cosa se li quedà el nom de sénia era, i de sénia era es passà a Senyera.
Senyera està situada en el marge dret del riu Albaida (afluent del riu Xúquer), riu del qual procedix l'aigua que és distribuïda a tot el terme municipal per a regar els camps. El seu clima es caracterisa per tindre un clima mediterràneu, és a dir, perque els hiverns frets i els estius calorosos i humits.
S'accedix a esta població des de de Valencia a través de la A-7, per a enllaçar en la CV-560 i després en la CV-564.
Història i orígens
Alqueria islàmica que en la conquista de Jaume I passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fon concedit en 1762 a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons Cavanilles, en 1795 produïa arròs, seda, dacsa, oli i forment; lloc de moriscs (30 cases el 1609), després l'expulsió li fon concedida nova carta pobla el 1611, pero en 1646 només tenia 18 cases.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 831 | 834 | 838 | 885 | 920 | 937 | 952 | 1.038 | 1.080 | 1.141 | 1.200 |
Economia
La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a tarongers, hortalices i blat de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència. La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar. Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són Vilanova de Castelló, Xàtiva i Alzira, entre atres.
Monuments
- Iglésia de Santa Ana, del segle XVIII.
- Ajuntament de nova creació és un edifici significatiu en el conjunt del poble.
- Piscina Municipal.
Festes
El 26 de juliol, en honor de Santa Ana i en el mes d'Agost al Crist de la Bona Mort. Ademés, també conta en una atra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres semanes d'agost i després la semana següent, la de la Verge de l'Assunció. En Senyera també podem trobar festes de moros i cristians, que se celebren conjuntament en les festes patronals l'última semana d'Agost.
Personage ilustre
- Antonio Escuriet San Pedro (Senyera, 7 de maig de 1904 - Vilanova de Castelló, 18 de febrer de 1998) Fon un cicliste valencià que fon professional entre 1930 i 1942.