Diferència entre les revisions de "Dave Brubeck"
| Llínea 43: | Llínea 43: | ||
[[Categoria:Músics]] | [[Categoria:Músics]] | ||
[[Categoria:Jazz]] | [[Categoria:Jazz]] | ||
| + | [[Categoria:Compositors]] | ||
Revisió de 20:08 6 dec 2012
Dave Brubeck (Concord, California, 6 de decembre de 1920 - Norwalk, Connecticut, 5 de decembre de 2012)[1] fon un pianiste i compositor estadounidenc de jazz. Se tracta d'un dels principals representants del cool jazz, en la seua llinia principal (West Coast jazz) i un dels musics de JAZZ mes populars entre els no aficionats. Va liderar en els cinquanta el Dave Brubeck Quartet, que alcançà un gran exit.
Ha escrit numerosos estandarts del jazz, entre els que s'inclouen In Your Own Sweet Way i The Duke. L'estil de Brubeck oscila entre lo refinat i lo exuberant, reflectint influencies de la musica classica i atrevint-se en l'improvisacio. En molta de la seua musica ampra les marques del tempss, en les que va experimentar a lo llarc de la seua carrera, gravant Pick Up Sticks en 6/4, Unsquare Dance en 7/8 i "Blue Rondo à la Turk" en 9/8.
El seu habitual companyer musical, el saxo alt Paul Desmond, escrigue el tema mes famos del Dave Brubeck Quartet, "Take Five", un classic del jazz compost en 5/4.
Es l'autor de la musica de la miniserie de dibuixos animats This Is America, Charlie Brown.
Biografia
Primers anys
La mare de Brubeck estudià piano en Anglaterra i aplegà a ser concertista de piano; en casa, impartia lliçons per a obtindre un diners extra. Brubeck no estava especialment interessat en principi en deprendre un metodo determinat, i aixina preferi crear les seues propies melodies i despres deprengue a llegir partitures. Li fon impossible en estes primeres lliçons deprendre a llegir partitures, degut als seus problemes de vista.[2]En la facultat, Brubeck fon bandejat molt pronte quan un dels seus professors descobri eixa bassa en els seus coneiximents. Varios dels seus professors apelaren a la seua habilitat en el contrapunt i l'harmonia, pero l'escola tenia por de que causase un escandal, i nomes consenti en permetre la seua graduacio si prometia no ensenyar mai piano.[3]
Seleccio discografica
- 1949: Brubeck Trio with Cal Tjader (Fantasy)
- 1952: Jazz at the Blackhawk [live] (Fantasy)
- 1952: Jazz at Storyville [live] (Fantasy)
- 1953: Jazz at the College of the Pacific [live] (Fantasy/OJC)
- 1954: Jazz Goes to College [live] (Columbia)
- 1957: Jazz Goes to Junior College [live] (Columbia)
- 1959: Time Out (Columbia/Legacy)
- 1959: Gone With the Wind (Columbia)
- 1961: Time Further Out (Columbia/Legacy)
- 1962: West Side Story (Columbia/Legacy)
- 1963: N.Y.C., Carnegie Hall, February 22, 1963 [live] (Columbia)
- 1963: The Dave Brubeck Quartet at Carnegie Hall [live] (Sony)
- 1967: Compadres (Columbia)
- 1967: The Last Time We Saw Paris [live] (Columbia)
- 1969: The Gates of Justice (Decca)
- 1970: Live at the Berlin Philharmonie (Columbia/Legacy)
- 1975: Brubeck & Desmond: Duets (1975) (A&M)
- 1975: 1975: The Duets (Horizon)
- 1981: Paper Moon (Concord Jazz)
- 1996: A Dave Brubeck Christmas (Telarc Jazz)
- 2003: Park Avenue South [live] (Telarc)
- 2003: Brubeck in Chattanooga (Choral Arts Society of Chattanooga)
- 2004: Private Brubeck Remembers (Telarc)
- 2005: London Flat, London Sharp (Telarc)
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Dave Brubeck de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.