Llengües aramees

Arameu '
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Armènia, Azerbaidjan, Síria, Líban, Israel, Iraq, Iran, Geòrgia, Rússia, Turquia i Palestina
Regió:	Orient Mitjà
Parlants:	500.000
Rànquing:
Família:	Afroasiàtica   Semítica     Occidental       Arameu
estatus oficial
Llengua oficial de:	-
Regulat per:	-
còdics de la llengua
ISO 639-1	-
ISO 639-2	arc
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	arc (antic arameu) aii (neo-arameu) aij (lishanid noshan) amw (neo-arameu occidental) bhn (neo-arameu bothan bjf (neo-arameu jueu barzani) cld (neo-arameu caldeu) hrt (hertevi) huy (hulaula) kqd (koy sanjaq surat) lhs (mlahso) lsd (lishana deni) mid (mandai modern) myz (mandai clàssic) sam (samarità) syc (siriac) syn (senaya) tmr (arameu jueu babilònic) trg (lishan didan) tru (turoyo)
{{{mapa}}}
vore també: llengua

L'arameu (ܐܪܡܝܐ [Ârâmâyâ], hebreu ארמית [Arâmît]) és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perque va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).

Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots ells fonètics). Un dels documents més importants per estudiar-lo són els controvertits Manuscrits del mar Mort o Rotlles de Qumran.