Diferència entre les revisions de "Palaeolama major"
m Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore ' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1872 pel [[Astronomia|astrònom]], [[Botànica|botànic]], [[Exploració geogràfica|explorador]] i [[Paleontologia|paleontòlec]] [[França|francés]] [[Emmanuel Liais]],<ref>Liais, I. (1872). ''Climats, géologie, faune et géographie botanique du Brésil'', Garnier Frères, París, França.</ref> | Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1872 pel [[Astronomia|astrònom]], [[Botànica|botànic]], [[Exploració geogràfica|explorador]] i [[Paleontologia|paleontòlec]] [[França|francés]] [[Emmanuel Liais]],<ref>Liais, I. (1872). ''Climats, géologie, faune et géographie botanique du Brésil'', Garnier Frères, París, França.</ref> baix la combinació científica de ''Auchenia major''. En 1952 és R. Hoffstetter qui la combina per primera volta com ''Palaeolama major''.<ref name="Hoffstetter52">Hoffstetter, R. (1952). Els mammifères Pléistocènes de la République de l'Équateur. Mémoires de la Société Géologique de France, 66: 1-391.</ref> | ||
; Holotip | ; Holotip | ||
Última revisió del 16:40 8 jul 2026
Palaeolama major és una espècie de mamífer artiodàctil extint integrant del gènero Palaeolama. Este camélido va habitar en el Pleistoceno final del centre i nort d'Amèrica del Sur.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1872 pel astrònom, botànic, explorador i paleontòlec francés Emmanuel Liais,[1] baix la combinació científica de Auchenia major. En 1952 és R. Hoffstetter qui la combina per primera volta com Palaeolama major.[2]
- Holotip
El lectotipo (designat per Carlos Rusconi en 1930) és el catalogat com: ZMUC 9123;[3] consta d'un maxilar dret incomplet, en DP4 i P2 –M3.
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “cavernes de Lagoa Santa, estat de Mines Gerais, Brasil”.
- Etimologia
Etimológicamente, el terme específic major referix al tamany més gran sobre la Llepe glama.
Història taxonómica
[editar | editar còdic]En l'any 1884 Florentino Ameghino va descriure Mesolama angustimaxilia en un dentario dret incomplet provinent del Pas de la Verge, depòsits del pampeano llacustre del riu Luján, província de Buenos Aires, Argentina.[4] En 1889 la descriu en major detall. Segons ell, l'absència de replec en forma de martell (proto i parastilidos) és un caràcter diagnòstic per a esta espècie.[5]
En 1930, D. López-Aranguren transferix Mesolama angustimaxilia a Lama angustimaxilia, classificant-la entre les espècies grans del gènero.[6] En 1932 Cabrera va incloure en eixe tàxon restants provinents de la província de Buenos Aires,[7] indicant que posseïx lófidos en forma de “V”, aixina com també alguns materials del Pleistoceno de Tarija, en el sur de Bolívia que en l'any 1920, els paleontòlecs M. Boule i A. Thévenin havien atribuït a Palaeolama weddelli,[8] encara que en 1974 Webb els va retornar a Palaeolama weddelli.[9] En 1995, A. Menegaz i I. Ortiz atribuïxen a Lama morfotipo “oweni” els restants assignats a esta espècie del Bonaerense d'estany Chis-Chis i del riu Luján, Argentina.[10]
En 1952 R. Hoffstetter descriu a Palaeolama aequatorialis del Pleistoceno tardà del llitoral d'Equador.[2]
En 1999, els paleontòlecs Claude Guérin i Martine Faure descriuen Paleolama niedae de la serra dona Capivara, en l'àrea arqueològica São Raimundo Nonato, del estat de Piauí, nordest del Brasil.[11]
Segons la tesis de doctorat de Carolina Saldanha Scherer, Palaeolama major és una espècie vàlida, la que estava àmpliament distribuïda en el centre i nort de Sudamérica, sinonimizando en ella a Lama angustimaxilia, Paleolama aequatorialis i Paleolama niedae.[12]
Distribució estratigráfica i geogràfica
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser referida per als pisos estratigráficos del Pleistoceno final o tardà de la costa i vages del nort del Perú, del llitoral d'Equador, del nort de Veneçola, del nort i nordest del Brasil (Piauí) i de la regió pampeana de la Argentina i del Uruguay.
- Caracterisació i relacions filogenético
Esta espècie va ser colocada en Hemiauchenia, tant en la seua condició genèrica aixina com en l'interpretació com subgénero dins del gènero Palaeolama.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Liais, I. (1872). Climats, géologie, faune et géographie botanique du Brésil, Garnier Frères, París, França.
- ↑ 2,0 2,1 Hoffstetter, R. (1952). Els mammifères Pléistocènes de la République de l'Équateur. Mémoires de la Société Géologique de France, 66: 1-391.
- ↑ Rusconi, C. (1930). Sobre una nova subespecie de camélido del pleistoceno santafecino “Hemiauchenia paradoxa elongata”, n. subsp. Revista Chilena d'Història Natural, Santiago, vol. 34, pp 208.219.
- ↑ Ameghino, Florentino (1884). Excursions geològiques i paleontológicas en la província de Buenos Aires. Bolletí de l'Acadèmia Nacional de Ciències de Còrdova, vol. 6, p. 161–257.
- ↑ Ameghino, Florentino (1889). Contribució al coneiximent dels mamífers fòssils de la República Argentina. Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències de Còrdova, vol. 6, p. 1–1027.
- ↑ López Aranguren, D. J. (1930). Camélidos fòssils argentins. In Anals de la Societat Científica Argentina (Vol. 109, pp. 15-39).
- ↑ Cabrera A., 1932. Sobre els camélidos fòssils i actuals de l'Amèrica austral. Revista del Museu de l'Argent, 33: 89-117.
- ↑ Boule, M., Thevenin, A., 1920, Mammiferes fossiles de Tarija. Mission scientifique G. de Créqui-Montfort et I. Sénéchal de la Grange: Paris, Imprimerie Nationale Édit, 256 pp.
- ↑ Webb, S. D. (1974). Pleistocene Crides of Florida, with a brief review of the Lamini.- En WEBB, S.D. (ed.): Pleistocene Mammals of Florida.- The University of Florida Press, Gainesville: 170-213.
- ↑ Menegaz, A. N. & I. Ortiz Jaureguizar (1995). Els Artiodàctils. En: Evolució biològica i climàtica de la regió pampeana durant els últims cinc millons d'anys, un ensaig de correlació en el mediterràneu occidental. M.T. Alberdi, G. Leone and I.P. Tonni (Eds). Monografies del Museu Nacional de Ciències Naturals, Madrit (Espanya), 311-337.
- ↑ Guérin, C., & Faure, M. (1999). Palaeolama (Hemiauchenia) niedae nov. sp., nouveau camelidae du nordest brésilien et sa plau parmi els lamini d'Amérique du Sud. Geobios, 32(4), 629-659.
- ↑ Scherer, Carolina Saldanha (2009). Vos Camelidae Lamini (Mammalia, Artiodactyla) do plesistoceno dona Amèrica do Sul: aspectes taxonômicos i filogenético.Tese (doutorado) Universidade Federal do Rio Gran do Sul, Institut de Geociências, Programa de Pós-Graduação em Geociências, Porte Alegre, RS, BR, 2009.