Diferència entre les revisions de "Ceratopipra erythrocephala"

Última revisió del 05:39 8 jul 2026

El saltarín cabecidorado (en Colòmbia i Veneçola) (Ceratopipra erythrocephala), també denominat saltarín capuchidorado (en Equador) o saltarín de cap dorat (en Perú), és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Ceratopipra. És natiu de l'extrem surest d'América Central i del nort d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx des de l'est de Panamà, per Colòmbia, cap a l'est per Veneçola, Trinitat, Guyana, Surinam, Guayana francesa i nort de Brasil al nort del mig i baix ric Amazones i cap a l'oest i sur per Equador fins al nort del Perú i noroest de Brasil, al nort de l'alt Amazones. No és trobat al sur dels rius Amazones o Ucayali.

Esta espècie és considerada comuna en les seues hàbitats naturals: els estrats mig i baix de selves humides, boscs secundaris i plantacions. El seu llímit d'altitut superior és per lo general aproximadament 1100 m, pero de tant en tant són trobats fins als 1500 m s. n. m.

Descripció

Com un atre saltarines, el saltarín cabecidorado és un au forestal compacte, en colors lluents, que medix en promig 9,4 cm de llongitut i pesa 12,5 g. El plomall del macho adult és negre en excepció del cap dorat, les cuixes blanques i rojos, les cames rosades i el pico groguenc. Les femelles i els machos jovenils tenen un plomall vert oliva i s'assemblen a les femelles del saltarín barbiblanco Manacus manacus, pero són més menuts, en coes més curtes i tenen cames rosáceas (no taronja lluenta). El saltarín cabecidorado té vàries cridades, inclús un zumbido «pir pir prrrrrt».

Comportament

Alimentació

Com atres saltarines s'alimenta de frutes i alguns insectes.

Reproducció

Els machos donen una demostració de corteig fascinant en un lek comunal. Cada macho ocupa una percha horisontal a sis a dotze metros d'altura i brincar ràpidament, s'esgola, o es llança a atres perches. La demostració és acompanyada pel zumbido de les ales i la cridada «zit-zit». Grups de fins a dotze aus poden funcionar junts. La femella construïx un niu pla a poca altura en un arbre; dos ous groguencs veteados són colocats, i incubados completament per la femella durant aproximadament 16-17 dies.

Estat de conservació

L'espècie té una àmplia distribució i és per lo tant considerat una espècie baixe preocupació menor per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN).

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie C. erythrocephala va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1758 baix el nom científic Parus erythrocephalus; la localitat tipo és «Surinam».

El nom genèric femení «Ceratopipra» és una combinació de la paraula del grec «keras, keratos» que significa ‘banya’, i del gènero Pipra, els manaquines; i el nom de l'espècie «erythrocephala», es compon de les paraules del grec «eruthros» que significa ‘roig’, i «kephalos» que significa ‘de cap’.

Taxonomia

Les senyes genètics indiquen una relació pròxima en Ceratopipra mentalis, i estes dos sent germanes del parell format per C. rubrocapilla i C. chloromeros.

Subespecies

Segons la classificació Clements Checklist/eBird, es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica; la subespecie flammiceps és considerada indistinguible de berlepschi per alguns autors.

Ceratopipra erythrocephala erythrocephala (Linnaeus, 1758) - est de Panamà, noroest, centre nort i noreste de Colòmbia, Veneçola, Trinitat, les Guayanas i nort de Brasil (al nort del mig i baix ric Amazones).
Ceratopipra erythrocephala berlepschi (Ridgway, 1906) - sur i est de Colòmbia, este d'Equador, centre nort i noreste del Perú, i noroest de Brasil (al nort de l'alt Amazones).
Ceratopipra erythrocephala flammiceps (Todd, 1919) - est de Colòmbia (Santander).

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
-El '''saltarín cabecidorado'''<ref>{{Noms aus SEO 9 |fechaacceso=9 de decembre de 2011. P. 492}}</ref> (en [[Colòmbia]] i [[Veneçola]]) ('''''Ceratopipra erythrocephala'''''), també denominat '''saltarín capuchidorado''' (en [[Equador]]) o '''saltarín de cap dorat''' (en [[Perú]]),<ref name="AB">[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=1C713394C9EE96CF Saltarín Cabecidorado ''Ceratopipra erythrocephala'' (Linnaeus, 1758)] en ''Avibase''. Consultada el 3 de maig de 2016.</ref> és una [[Espècie (biologia)|espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Pipridae]] pertanyent al [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Ceratopipra]]''. És natiu de l'extrem surest d'[[América Central]] i del nort d'[[Amèrica del Sur]].
+El '''saltarín cabecidorado''' (en [[Colòmbia]] i [[Veneçola]]) ('''''Ceratopipra erythrocephala'''''), també denominat '''saltarín capuchidorado''' (en [[Equador]]) o '''saltarín de cap dorat''' (en [[Perú]]), és una [[Espècie (biologia)|espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Pipridae]] pertanyent al [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Ceratopipra]]''. És natiu de l'extrem surest d'[[América Central]] i del nort d'[[Amèrica del Sur]].
 ==Distribució i hàbitat==
-Es distribuïx des de l'est de [[Panamà]], per [[Colòmbia]], cap a l'est per [[Veneçola]], [[Illa Trinitat|Trinitat]], [[Guyana]], [[Surinam]], [[Guayana francesa]] i nort de [[Brasil]] al nort del mig i baix [[ric Amazones]] i cap a l'oest i sur per [[Equador]] fins al nort del [[Perú]] i noroest de Brasil, al nort de l'alt Amazones. No és trobat al sur dels rius Amazones o [[Riu Ucayali|Ucayali]].<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=gohman1 |títul=Golden-headed Manakin (''Ceratopipra erythrocephala'')|autor=Tamanini, J., Albers, H., & Tori, W.|editor=Schulenberg, T.S.|any=2023 |consultat=2024-03-01 |doi=10.2173/bow.gohman1.01}}</ref>
+Es distribuïx des de l'est de [[Panamà]], per [[Colòmbia]], cap a l'est per [[Veneçola]], [[Illa Trinitat|Trinitat]], [[Guyana]], [[Surinam]], [[Guayana francesa]] i nort de [[Brasil]] al nort del mig i baix [[ric Amazones]] i cap a l'oest i sur per [[Equador]] fins al nort del [[Perú]] i noroest de Brasil, al nort de l'alt Amazones. No és trobat al sur dels rius Amazones o [[Riu Ucayali|Ucayali]].
-Esta espècie és considerada comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: els estrats mig i baix de [[pluvisilva|selves humides]], boscs secundaris i plantacions. El seu llímit d'altitut superior és per lo general aproximadament 1100&nbsp;[[metro|m]], pero de tant en tant són trobats fins als  1500&nbsp;{{esd|[[m s. n. m.]]}}<ref>{{Versalita|Salaman, P.G.W.; Stiles, F.G.; Bohórquez, C.I.; Álvarez-R., M.; Umaña, A.M.; Donegan, T.M. & Cuervo, A.M.}} (2002) [http://www.museum.lsu.edu/cuervo/pubs_files/caldasia2002.pdf «New and noteworthy bird records from the east slope of the Vages of Colòmbia.»] {{Wayback|url=http://www.museum.lsu.edu/cuervo/pubs_files/caldasia2002.pdf |dona't=20100630022318 }} ''Caldasia'' 24(1): 157-189.</ref><ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Pipra erythrocephala'', p. 497, làmina 65(13)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref>
+Esta espècie és considerada comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: els estrats mig i baix de [[pluvisilva|selves humides]], boscs secundaris i plantacions. El seu llímit d'altitut superior és per lo general aproximadament 1100&nbsp;[[metro|m]], pero de tant en tant són trobats fins als  1500&nbsp;{{esd|[[m s. n. m.]]}}
 ==Descripció==
@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 ==Estat de conservació==
-L'espècie té una àmplia distribució i és per lo tant considerat una [[espècie baixe preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN).<ref name="IUCN"/>
+L'espècie té una àmplia distribució i és per lo tant considerat una [[espècie baixe preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN).
 ==Sistemàtica==
 ===Descripció original===
-L'espècie ''C. erythrocephala'' va ser descrita per primera volta pel [[naturaliste]] [[Suècia|suec]] [[Carlos Linneo]] en 1758 baix el [[nom científic]] ''Parus erythrocephalus''; la [[localitat tipo]] és «Surinam».<ref name=AB/>
+L'espècie ''C. erythrocephala'' va ser descrita per primera volta pel [[naturaliste]] [[Suècia|suec]] [[Carlos Linneo]] en 1758 baix el [[nom científic]] ''Parus erythrocephalus''; la [[localitat tipo]] és «Surinam».
-El nom genèric femení «''Ceratopipra''» és una combinació de la paraula del [[idioma grec|grec]] «''keras, keratos''» que significa ‘banya’, i del gènero ''Pipra'', els manaquines; i el nom de l'espècie «''erythrocephala''», es compon de les paraules del grec «''eruthros''» que significa ‘roig’, i «''kephalos''» que significa ‘de cap’.<ref name="JJ">{{cita lliure|llinage={{versalita|Jobling}}|nomene=J.A.|enlaceautor=James A. Jobling|any=2010|cita='' Ceratopipra '', p. 97; ''erythrocephala'', p. 149|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names|idioma=en|editorial=Bloomsbury Publishing|ubicació=Londres|isbn=9781408133262|pàgines=1–432|url=https://archive.org/details/Helm_Dictionary_of_Scientific_Bird_Names_by_James_A._Jobling}}</ref>
+El nom genèric femení «''Ceratopipra''» és una combinació de la paraula del [[idioma grec|grec]] «''keras, keratos''» que significa ‘banya’, i del gènero ''Pipra'', els manaquines; i el nom de l'espècie «''erythrocephala''», es compon de les paraules del grec «''eruthros''» que significa ‘roig’, i «''kephalos''» que significa ‘de cap’.
 ===Taxonomia===
-Les senyes [[Genètica molecular|genètics]] indiquen una relació pròxima en ''[[Ceratopipra mentalis]]'', i estes dos sent germanes del parell format per ''[[Ceratopipra rubrocapilla|C. rubrocapilla]]'' i ''[[Ceratopipra chloromeros|C. chloromeros]]''.<ref name=BOW/>
+Les senyes [[Genètica molecular|genètics]] indiquen una relació pròxima en ''[[Ceratopipra mentalis]]'', i estes dos sent germanes del parell format per ''[[Ceratopipra rubrocapilla|C. rubrocapilla]]'' i ''[[Ceratopipra chloromeros|C. chloromeros]]''.
 ===Subespecies===
-Segons la classificació [[Taxonomia de Clements|Clements Checklist/eBird]],<ref name="cle">{{Clements v2015}}</ref> es reconeixen tres [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica;<ref name=BOW/> la subespecie ''flammiceps'' és considerada indistinguible de ''berlepschi'' per alguns autors.<ref name="iocCot">{{IOC Cotingas|fechaacceso =6 de juny de 2018.|any=8.1., 2018.}}</ref><ref name=BOW/>
+Segons la classificació [[Taxonomia de Clements|Clements Checklist/eBird]], es reconeixen tres [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica; la subespecie ''flammiceps'' és considerada indistinguible de ''berlepschi'' per alguns autors.
 * ''Ceratopipra erythrocephala erythrocephala'' ({{versalita|Linnaeus}}, 1758) - est de [[Panamà]], noroest, centre nort i noreste de [[Colòmbia]], [[Veneçola]], [[Illa Trinitat|Trinitat]], [[les Guayanas]] i nort de [[Brasil]] (al nort del mig i baix [[ric Amazones]]).