Diferència entre les revisions de "Falco peregrinus"
Bot: Corregint apòstrof "d'" davant d'enllaços |
m Text reemplaça - 'd'cria' a 'de cria' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Com en atres aus d'assut, la femella és de molt major tamany que el macho.<ref name="White94">{{Cita lliure |autor=White, C. M. ''et al.'' |capítul=Family Falconidae |títul=Handbook of Birds of the World: New World Vultures to Guineafowl |editor=del Clot, J., Elliot, A. i Sargatal, J. |editorial=Lynx Edicions |ubicació=Barcelona |any=1994 |volum=2 |pàgines=[https://archive.org/details/handbookofbirdso0001unse/page/216 216-275, làmines 24-28] |isbn=84-87334-15-6 |url=https://archive.org/details/handbookofbirdso0001unse/page/216 }}</ref><ref name=bwp>{{Cita lliure |autor=Snow, D. W. ''et al.'' |any=1998 |títul=The complete birds of the western Palaearctic on CD-ROM |editorial=[[Oxford University Press]] |isbn=0192685791 |idioma=anglés}}</ref> Diverses autoritats reconeixen dèsset o dèneu [[subespecie]]s, que varien d'aspecte i [[hàbitat]]; hi ha desacort sobre si el falcó tagarote (''[[Falco pelegrinoides]]'') és una subespecie o una espècie distinta. | Com en atres aus d'assut, la femella és de molt major tamany que el macho.<ref name="White94">{{Cita lliure |autor=White, C. M. ''et al.'' |capítul=Family Falconidae |títul=Handbook of Birds of the World: New World Vultures to Guineafowl |editor=del Clot, J., Elliot, A. i Sargatal, J. |editorial=Lynx Edicions |ubicació=Barcelona |any=1994 |volum=2 |pàgines=[https://archive.org/details/handbookofbirdso0001unse/page/216 216-275, làmines 24-28] |isbn=84-87334-15-6 |url=https://archive.org/details/handbookofbirdso0001unse/page/216 }}</ref><ref name=bwp>{{Cita lliure |autor=Snow, D. W. ''et al.'' |any=1998 |títul=The complete birds of the western Palaearctic on CD-ROM |editorial=[[Oxford University Press]] |isbn=0192685791 |idioma=anglés}}</ref> Diverses autoritats reconeixen dèsset o dèneu [[subespecie]]s, que varien d'aspecte i [[hàbitat]]; hi ha desacort sobre si el falcó tagarote (''[[Falco pelegrinoides]]'') és una subespecie o una espècie distinta. | ||
La distribució geogràfica de les seues àrees | La distribució geogràfica de les seues àrees de cria comprén des de la [[tundra]] [[Àrtic|àrtica]] fins al sur d'Amèrica. Se li pot trobar casi en tots els llocs de la [[Terra]], llevat en [[regions polars]] extremes, montanyes molt elevades i [[selva]]s tropicals; l'única àrea terrestre extensa sense gèl en la qual està completament absent és [[Nova Zelanda]], #lo que la convertix en l'au d'assut més estés del món.<ref>{{Cita lliure |autor=Ferguson-Lliges, J. i Christie, D. A. |títul=Raptors of the World |editorial=Christopher Helm |ubicació=Londres |any=2001 |isbn=0-7136-8026-1 |idioma=anglés}}</ref> Tant el [[nom científic]] com el nom en [[Idioma espanyol|espanyol]] d'esta espècie signifiquen «falcó viager», a causa dels hàbits [[Migració animal|migratoris]] de moltes poblacions del nort. | ||
Última revisió del 17:00 7 jul 2026
El falcó pelegrí[1] (Falco peregrinus) és una espècie d'au falconiforme de la família Falconidae de distribució cosmopolita. És un falcó gran, del tamany d'un cuervo, en l'esquena de color gris azulado i la part inferior blanquecina en taques obscures; el cap és negre i conta en una àmplia i característica bigotera també de color negre. Normalment no vola a velocitats superiors als 100 km/h,[2] pero en picat o quan caça i efectua un atac en picat pot alcançar més de 380 km/h, per #lo que és l'animal més ràpit del món.[3][4]
Com en atres aus d'assut, la femella és de molt major tamany que el macho.[5][6] Diverses autoritats reconeixen dèsset o dèneu subespecies, que varien d'aspecte i hàbitat; hi ha desacort sobre si el falcó tagarote (Falco pelegrinoides) és una subespecie o una espècie distinta.
La distribució geogràfica de les seues àrees de cria comprén des de la tundra àrtica fins al sur d'Amèrica. Se li pot trobar casi en tots els llocs de la Terra, llevat en regions polars extremes, montanyes molt elevades i selvas tropicals; l'única àrea terrestre extensa sense gèl en la qual està completament absent és Nova Zelanda, #lo que la convertix en l'au d'assut més estés del món.[7] Tant el nom científic com el nom en espanyol d'esta espècie signifiquen «falcó viager», a causa dels hàbits migratoris de moltes poblacions del nort.
Encara que la seua dieta consistix casi exclusivament en aus de tamany mig, caça de tant en tant menuts mamífers, menuts reptils i inclús insectes. Alcança la madurea sexual en un any i s'emparella de per vida. Anida en menudes oquedades en el sol sense aportar cap material, normalment en vores de penya-segats o, en els últims temps, en estructures elevades construïdes per humans.[8] El falcó pelegrí es va convertir en una espècie en perill en moltes àrees per l'us de pesticidas, sobretot DDT. Des de la prohibició del DDT a principis dels anys 1970, les poblacions es varen recuperar, recolzades per la protecció a gran escala dels seus llocs de anidamiento i lliberació d'eixemplars en la naturalea.[9]
- ↑ Bernis, F.; De Juana, I.; Del Clot, J.; Fernández-Cruz, M.; Ferrer, X.; Sáez-Royuela, R. i Sargatal, J.(1994).Ardeola.41(2)
- 183-191.
- ↑ Derek Ratcliffe (2010). The Peregrine Falcon (en anglés), A&C Black, pp. 145-46, 275. ISBN 140813683X.
- ↑ . O.S. Fish and Wildlife Service. Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2016. Consultat el 18 de maig de 2016.
- ↑ . Science & Nature. BBC. Consultat el 23 d'agost de 2010.
- ↑ White, C. M. et al. (1994). «Family Falconidae», del Clot, J., Elliot, A. i Sargatal, J. (ed.). Handbook of Birds of the World: New World Vultures to Guineafowl, Barcelona: Lynx Edicions, pp. 216-275, làmines 24-28. ISBN 84-87334-15-6.
- ↑ Snow, D. W. et al. (1998). The complete birds of the western Palaearctic on CD-ROM (en anglés), Oxford University Press. ISBN 0192685791.
- ↑ Ferguson-Lliges, J. i Christie, D. A. (2001). Raptors of the World (en anglés), Londres: Christopher Helm. ISBN 0-7136-8026-1.
- ↑ Cade, T. J. et al. (1996). D. M. Bird, D. I. Varland i J. J. Negre (ed.). Raptors in Human Landscapes (en anglés), Londres: Academic Press, pp. 3-13. ISBN 012100130X.
- ↑ Cade, T. J. et al. (1988). Peregrine Falcon Populations – Their management and recovery (en anglés), Boise, Idaho: The Peregrine Fund. ISBN 0-9619839-0-6.