Diferència entre les revisions de "Cardinalis cardinalis"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
m Text reemplaça - 'Norteamérica' a 'Nortamèrica' |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
La '''moradura nortenya''' ('''''Cardinalis cardinalis'''''),<ref>{{Noms aus SEO 16 |consultat =14 de març de 2015}}</ref> també conegut com a '''moradura roja''' o simplement '''moradura''', és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Cardinalidae]] que viu en [[América Central|Centre]] i [[Amèrica del Nort| | La '''moradura nortenya''' ('''''Cardinalis cardinalis'''''),<ref>{{Noms aus SEO 16 |consultat =14 de març de 2015}}</ref> també conegut com a '''moradura roja''' o simplement '''moradura''', és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Cardinalidae]] que viu en [[América Central|Centre]] i [[Amèrica del Nort|Nortamèrica]]. Habita des del sur de [[Canadà]] i [[Belize]] fins al centre occident de [[Veneçola]], passant per la part oriental dels [[Estats Units]] des de [[Maine]] fins a [[Texas]] i per [[Mèxic]]. Se li pot trobar en [[bosc]]s, [[jardí|jardins]] i [[pantà]]s. | ||
La moradura nortenya és un [[Passeri|pardal cantor]] de tamany mig en una llongitut corporal de 21-23 [[centímetro|cm]]. Té un distintiu penacho i una caraça en la cara que és negra en el macho i gris en la femella. Presenta [[dimorfisme sexual]] en la seua coloració; el plomall del macho és roig lluent, mentres que el de la femella és d'un to opac que mescla roig i café. La moradura nortenya és predominantment [[granívoro]], pero també s'alimenta d'[[insecta|insectes]] i [[fruta]]. El macho té un comportament [[Territori (animal)|territorial]], delimitant el seu territori en la seua vora. Com a part del seu corteig, el macho alimenta a la femella de pico a pico en llavors. Es produïxen de dos a quatre posades per any, cada una d'entre tres i quatre ous. Esta espècie va ser apreciada com [[animal de companyia|mascota]], pero la seua venda com a pardal de gàbia es troba prohibida en els [[Estats Units]] des de 1918. | La moradura nortenya és un [[Passeri|pardal cantor]] de tamany mig en una llongitut corporal de 21-23 [[centímetro|cm]]. Té un distintiu penacho i una caraça en la cara que és negra en el macho i gris en la femella. Presenta [[dimorfisme sexual]] en la seua coloració; el plomall del macho és roig lluent, mentres que el de la femella és d'un to opac que mescla roig i café. La moradura nortenya és predominantment [[granívoro]], pero també s'alimenta d'[[insecta|insectes]] i [[fruta]]. El macho té un comportament [[Territori (animal)|territorial]], delimitant el seu territori en la seua vora. Com a part del seu corteig, el macho alimenta a la femella de pico a pico en llavors. Es produïxen de dos a quatre posades per any, cada una d'entre tres i quatre ous. Esta espècie va ser apreciada com [[animal de companyia|mascota]], pero la seua venda com a pardal de gàbia es troba prohibida en els [[Estats Units]] des de 1918. | ||
Última revisió del 16:44 7 jul 2026
.jpg)
La moradura nortenya (Cardinalis cardinalis),[1] també conegut com a moradura roja o simplement moradura, és una espècie d'au paseriforme de la família Cardinalidae que viu en Centre i Nortamèrica. Habita des del sur de Canadà i Belize fins al centre occident de Veneçola, passant per la part oriental dels Estats Units des de Maine fins a Texas i per Mèxic. Se li pot trobar en boscs, jardins i pantàs.
La moradura nortenya és un pardal cantor de tamany mig en una llongitut corporal de 21-23 cm. Té un distintiu penacho i una caraça en la cara que és negra en el macho i gris en la femella. Presenta dimorfisme sexual en la seua coloració; el plomall del macho és roig lluent, mentres que el de la femella és d'un to opac que mescla roig i café. La moradura nortenya és predominantment granívoro, pero també s'alimenta d'insectes i fruta. El macho té un comportament territorial, delimitant el seu territori en la seua vora. Com a part del seu corteig, el macho alimenta a la femella de pico a pico en llavors. Es produïxen de dos a quatre posades per any, cada una d'entre tres i quatre ous. Esta espècie va ser apreciada com mascota, pero la seua venda com a pardal de gàbia es troba prohibida en els Estats Units des de 1918.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el .