Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Macròfac"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Macrophage.jpg|thumb|250px|Macròfac]]
[[File:Macrophage.jpg|thumb|250px|Macròfac en seudòpodos per a la [[fagocitosis]]]]


El '''macròfac''' és una [[cèlula]] del [[Sistema immunitari|sistema immunitari]] que deriva dels [[monòcit|monòcits]] de la [[sanc]]. És un fagòcit professional en un paper central en la immunitat innata i adaptativa, aixina com en la reparació dels teixits. El seu nom prové del [[grec]] makros 'gran' i phagein 'menjar'.
El '''macròfac''' és una [[cèlula]] del [[Sistema immunitari|sistema immunitari]] que deriva dels [[monòcit|monòcits]] de la [[sanc]]. És un fagòcit professional en un paper central en la immunitat innata i adaptativa, aixina com en la reparació dels teixits. El seu nom prové del [[grec]] makros 'gran' i phagein 'menjar'.
Llínea 34: Llínea 34:
* [[Monòcit]]
* [[Monòcit]]
* [[Neutròfil]]
* [[Neutròfil]]
 
 
== Referències ==
== Referències ==
* Abbas, Lichtman i Pillai. ''Inmunologia celular i molecular''. 10ª ed.
* Abbas, Lichtman i Pillai. ''Inmunologia celular i molecular''. 10ª ed.

Última revisió del 17:01 21 jun 2026

Macròfac en seudòpodos per a la fagocitosis

El macròfac és una cèlula del sistema immunitari que deriva dels monòcits de la sanc. És un fagòcit professional en un paper central en la immunitat innata i adaptativa, aixina com en la reparació dels teixits. El seu nom prové del grec makros 'gran' i phagein 'menjar'.

Característiques

[editar | editar còdic]

Es formen a partir dels monòcits que ixen de la sanc i migren als teixits, a on maduren a macròfacs.

Vida mija

[editar | editar còdic]

A diferència dels neutròfils, poden viure mesos o anys en els teixits.

Localisació

[editar | editar còdic]

Reben noms específics segons el teixit: cèlules de Kupffer en el fege, histiòcits en el teixit conjuntiu, micròglia en el sistema nerviós central, i macròfacs alveolars en el pulmó.

Funcions principals

[editar | editar còdic]
  • Fagocitosis: Engloben i destruïxen microorganismes, cèlules mortes i restes celulars. Són els encarregats de "netejar" els teixits.
  • Presentació d'antígens: Despuix de digerir un patògen, presenten fragments seus, els antígens, als limfòcits T. Aixina inicien la resposta immune adaptativa.
  • Secreció de citocines: Lliberen mediadors químics com IL-1, TNF-α i IL-6, que regulen l'inflamació, produïxen febra i atrauen atres cèlules immunes.
  • Reparació tissular: Participen en la cicatrisació de ferides i en la remodelació dels teixits lliberant factors de creiximent.

Tipus d'activació

[editar | editar còdic]

Segons els estímuls que reben, es diferencien en:

  • Macròfacs M1: Activació clàssica. Són pro-inflamatoris. Destruïxen patògens i promouen la resposta Th1.
  • Macròfacs M2: Activació alternativa. Són anti-inflamatoris. Participen en la reparació tissular, la cicatrisació i la resposta contra paràsits.

Importància clínica

[editar | editar còdic]
  • Infeccions: Són essencials contra bactèries intracelulares com Mycobacterium tuberculosis.
  • Aterosclerosis: Els macròfacs que fagociten lípits en la paret arterial formen les cèlules espumoses, base de la placa d'ateroma.
  • Malalties autoimmunes: Una activació inadequada contribuïx a malalties com l'artritis reumatoide.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Abbas, Lichtman i Pillai. Inmunologia celular i molecular. 10ª ed.
  • Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.
  • Guyton i Hall. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed.
  • Robbins i Cotran. Patologia estructural i funcional. 10ª ed.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. Immunologia Celular i Molecular. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
  • Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
  • Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
  • Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: Oncohematologia.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons