Anar al contingut

Macròfac

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Macròfac en seudòpodos per a la fagocitosis

El macròfac és una cèlula del sistema immunitari que deriva dels monòcits de la sanc. És un fagòcit professional en un paper central en la immunitat innata i adaptativa, aixina com en la reparació dels teixits. El seu nom prové del grec makros 'gran' i phagein 'menjar'.

Característiques

[editar | editar còdic]

Es formen a partir dels monòcits que ixen de la sanc i migren als teixits, a on maduren a macròfacs.

Vida mija

[editar | editar còdic]

A diferència dels neutròfils, poden viure mesos o anys en els teixits.

Localisació

[editar | editar còdic]

Reben noms específics segons el teixit: cèlules de Kupffer en el fege, histiòcits en el teixit conjuntiu, micròglia en el sistema nerviós central, i macròfacs alveolars en el pulmó.

Funcions principals

[editar | editar còdic]
  • Fagocitosis: Engloben i destruïxen microorganismes, cèlules mortes i restes celulars. Són els encarregats de "netejar" els teixits.
  • Presentació d'antígens: Despuix de digerir un patògen, presenten fragments seus, els antígens, als limfòcits T. Aixina inicien la resposta immune adaptativa.
  • Secreció de citocines: Lliberen mediadors químics com IL-1, TNF-α i IL-6, que regulen l'inflamació, produïxen febra i atrauen atres cèlules immunes.
  • Reparació tissular: Participen en la cicatrisació de ferides i en la remodelació dels teixits lliberant factors de creiximent.

Tipus d'activació

[editar | editar còdic]

Segons els estímuls que reben, es diferencien en:

  • Macròfacs M1: Activació clàssica. Són pro-inflamatoris. Destruïxen patògens i promouen la resposta Th1.
  • Macròfacs M2: Activació alternativa. Són anti-inflamatoris. Participen en la reparació tissular, la cicatrisació i la resposta contra paràsits.

Importància clínica

[editar | editar còdic]
  • Infeccions: Són essencials contra bactèries intracelulares com Mycobacterium tuberculosis.
  • Aterosclerosis: Els macròfacs que fagociten lípits en la paret arterial formen les cèlules espumoses, base de la placa d'ateroma.
  • Malalties autoimmunes: Una activació inadequada contribuïx a malalties com l'artritis reumatoide.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Abbas, Lichtman i Pillai. Inmunologia celular i molecular. 10ª ed.
  • Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.
  • Guyton i Hall. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed.
  • Robbins i Cotran. Patologia estructural i funcional. 10ª ed.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. Immunologia Celular i Molecular. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
  • Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
  • Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
  • Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: Oncohematologia.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons