Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Eosinòfil"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 50: Llínea 50:
* [[Mastòcit]]
* [[Mastòcit]]
* [[Neutròfil]]   
* [[Neutròfil]]   
   
       
== Referències ==
== Referències ==
* Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.
* Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.

Última revisió del 10:35 19 jun 2026

Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un glòbul roig, una plaqueta i un glòbul blanc

L'eosinòfil és un tipo de leucòcit o glòbul blanc que forma part del sistema immunitari. Pertany al grup dels granulòcits i es caracterisa per la seua participació en la defensa contra paràsits i en els processos alèrgics. Representa entre el 1% i el 4% del total de leucòcits en sanc perifèrica.

Característiques

[editar | editar còdic]

Morfologia

[editar | editar còdic]

Tenen un tamany de 12-17 µm. El núcleu sol ser bilobulat, en forma de "antifaç". El citoplasma està ple de grànuls grans que es tinyen de color roig-anaranjat en l'eosina, d'ahí el seu nom.

Vida mija

[editar | editar còdic]

Circulen en sanc unes 8-12 hores. Despuix passen als teixits, a on poden viure entre 8 i 12 dies.

Contingut dels grànuls

[editar | editar còdic]

Proteïna bàsica major, proteïna catiònica eosinòfila, peroxidasa eosinòfila i neurotoxina. Són tòxiques per a paràsits i poden danyar teixits propis en les alèrgies.

Funció immunològica

[editar | editar còdic]

Defensa antiparasitària

[editar | editar còdic]

Són la principal cèlula efectora contra helmints i atres paràsits de gran tamany. Els grànuls lliberen substàncies que danyen la membrana del paràsit.

Reaccions alèrgiques

[editar | editar còdic]

Participen en la fase tardana de la inflamació alèrgica. Són reclutats per l'histamina i els leucotriens lliberats pels basòfils i mastòcits. Contribuïxen als síntomes de l'asma, rinitis alèrgica i dermatitis atòpica.

Modulació de la inflamació

[editar | editar còdic]

Poden lliberar citocines antiinflamatòries per a frenar la resposta immunitària una vegada controlat l'agent.

Valors normals

[editar | editar còdic]

En un hemograma, el recompte normal és de 50 a 500 cèlules/µL, lo que equival al 1-4% del total de leucòcits.

Alteracions

[editar | editar còdic]

Eosinofília

[editar | editar còdic]

Aument del número d'eosinòfils > 500/µL.Causes:

  • Infeccions parasitàries
  • Alèrgies
  • Asma
  • Èczema
  • Malalties autoimmunes
  • Alguns tipos de càncer
  • Reaccions a fàrmacs.

Si és molt llarca i intensa pot produir el síndrome hipereosinofílica, que danya òrguens com el cor.

Eosinopènia

[editar | editar còdic]

Disminució del número d'eosinòfils. És poc valorable clínicament. Pot aparéixer en infeccions agudes, estrés llarc o tractament en corticoides.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.
  • Guyton i Hall. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed.
  • Kumar, Abbas, Aster. Robbins Patologia Humana. 10ª ed.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. Immunologia Celular i Molecular. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3
  • Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
  • Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
  • Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: Oncohematologia.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons