Diferència entre les revisions de "Pedro J. Ramírez"
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
En l'any [[1986]] fon nomenat director de publicacions del Grupo 16. Fon elegit President en Espanya de l'[[Institut Internacional de Prensa]] (IPI) i en setembre de [[1988]] fon nomenat membre del comité eixecutiu del mateix. El 8 de març de [[1989]] cessà del seu càrrec de director de ''Diario 16'', segons les seues declaracions per negar-se a silenciar l'estreta vinculació entre el [[GAL|grup terroriste GAL]] i el Govern de [[Felipe González]], que finalment quedaria provada. | En l'any [[1986]] fon nomenat director de publicacions del Grupo 16. Fon elegit President en Espanya de l'[[Institut Internacional de Prensa]] (IPI) i en setembre de [[1988]] fon nomenat membre del comité eixecutiu del mateix. El 8 de març de [[1989]] cessà del seu càrrec de director de ''Diario 16'', segons les seues declaracions per negar-se a silenciar l'estreta vinculació entre el [[GAL|grup terroriste GAL]] i el Govern de [[Felipe González]], que finalment quedaria provada. | ||
| − | La seua trayectòria al front de Diario 16 es va vore enfosquida per numerosos processos per les injúries, falsetats i calúmnies carregades contra ell i contra el periòdic. La més greu, sentenciada pel [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] el 4 d'octubre de [[1993]], li condenava personalment a una pena de privació de llibertat i inhabilitació per a l'eixercici de la professió periodística. Dita sentència fon recorreguda per Pedro J. Ramírez i alguns dels condenats davant el [[Tribunal Constitucional]], que el 14 d'octubre de [[1998]] que confirmà la mateixa en tots els seus extrems (Sala Segona, sentencia 200/1998), denegant l'ampar solicitat pel periodiste. | + | La seua trayectòria al front de Diario 16 es va vore enfosquida per numerosos processos per les injúries, falsetats i calúmnies carregades contra ell i contra el periòdic. La més greu, sentenciada pel [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] el 4 d'octubre de [[1993]], li condenava personalment a una pena de privació de llibertat i inhabilitació per a l'eixercici de la professió periodística. Dita sentència fon recorreguda per Pedro J. Ramírez i alguns dels condenats davant el [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]], que el 14 d'octubre de [[1998]] que confirmà la mateixa en tots els seus extrems (Sala Segona, sentencia 200/1998), denegant l'ampar solicitat pel periodiste. |
==== El Mundo ==== | ==== El Mundo ==== | ||
Última revisió del 12:57 12 gin 2026
Pedro José Ramírez Codina, conegut per Pedro J. Ramírez (Logronyo, 26 de març de 1952), és un periodiste espanyol, actual director del diari digital El Español i anteriorment fon director del periòdics El Mundo i Diario 16.
Biografia[editar | editar còdic]
Pedro J. Ramírez estudià primària i ensenyança mija en el colege dels Germans Maristes de Logronyo durant 13 anys. Cursàr primer de Dret a l'hora que estudiava Periodisme en l'Universitat de Navarra, finalisant esta segona carrera. En 1973 es va mudar als Estats Units per a eixercir durant el curs 1973-1974 com a professor de Lliteratura espanyola contemporànea en el Lebanon Valley College (Pennsilvània), que en 1996 el nomenaria doctor honoris causa.
Treball professional[editar | editar còdic]
Despuix de retornar dels Estats Units, recala en la revista semanal La Actualidad Española, a on treballa entre 1974 i 1975. Posteriorment, entre 1975 i 1980 treballa en el periòdic ABC i el 17 de juny de 1980 en vintihuit anys, és nomenat director de Diario 16, que travessava en eixe moment per séries dificultats. Baix la seua direcció no solament evità el temut tancament, sino que el periòdic es va convertir en un dels tres grans de tirada nacional.
Diario 16[editar | editar còdic]
En l'any 1986 fon nomenat director de publicacions del Grupo 16. Fon elegit President en Espanya de l'Institut Internacional de Prensa (IPI) i en setembre de 1988 fon nomenat membre del comité eixecutiu del mateix. El 8 de març de 1989 cessà del seu càrrec de director de Diario 16, segons les seues declaracions per negar-se a silenciar l'estreta vinculació entre el grup terroriste GAL i el Govern de Felipe González, que finalment quedaria provada.
La seua trayectòria al front de Diario 16 es va vore enfosquida per numerosos processos per les injúries, falsetats i calúmnies carregades contra ell i contra el periòdic. La més greu, sentenciada pel Tribunal Suprem el 4 d'octubre de 1993, li condenava personalment a una pena de privació de llibertat i inhabilitació per a l'eixercici de la professió periodística. Dita sentència fon recorreguda per Pedro J. Ramírez i alguns dels condenats davant el Tribunal Constitucional, que el 14 d'octubre de 1998 que confirmà la mateixa en tots els seus extrems (Sala Segona, sentencia 200/1998), denegant l'ampar solicitat pel periodiste.
El Mundo[editar | editar còdic]
El 23 d'octubre de 1989, sèt mesos despuix de ser destituït de Diario 16, fundà junt a Alfonso de Salas, Balbino Fraga i Juan González el diari El Mundo del Siglo XXI, que es definia com de tendència lliberal, i que una década despuix es convertiria en un dels diaris de major tirada d'Espanya.
Durant la década de 1990, El Mundo destacà per les seues investigacions sobre els escàndals de corrupció dels successius governs socialistes i també, especialment, per les seues revelacions exclusives sobre els Grups Antiterroristes de Lliberació (GAL), en el que es demostrà judicialment que funcionaris del govern espanyol havien organisat un grup terroriste per a assessinar a membres d'ETA.
El 20 de juny de 2002 els principals sindicats convoquen una folga general que és secundada per bona part de la plantilla de El Mundo, i s'organisen piquets que es varen concentrar en l'entorn de la rotativa situada en Torrejón de Ardoz, tractant d'impedir el repartiment de la tirada. L'eixida dels eixemplars es va realisar gràcies a furgonetes policials que varen traslladar els paquets a un punt de distribució segur.
Est event donà lloc a una denúncia interposta per Francisco Frechoso (redactor cap de tancament del diari El Mundo), un dels redactors que varen secundar la folga i que el 21 de juny participà en un programa de tertúlies ("La mirada crítica") durant el qual afirmà que el periòdic havia desinformat sobre l'incidència de la folga en la redacció, criticant que la policia haguera traslladat els eixemplars del periòdic a un punt de distribució segur pels piquets existents en la porta de la rotativa. Açò donà lloc a que se li denegara per part de la direcció de El Mundo, l'assistència a dita tertúlia en el futur, alegant com a raó que «es velarà per l'aplicació del criteri ya vigent de que cap treballador deu aprofitar la seua presència en atres mijos per a lesionar els interessos del seu propi periòdic», la qual cosa originà la denúncia de Francisco Frechoso. La sentència emesa el 26 de maig de 2003 fon contrària a Francisco Frechoso, qui elevà un recurs de súplica que també pergué, el 28 de decembre de 2004. Finalment, el 21 de maig de 2007 i com a resultat d'un recurs d'ampar, el Tribunal Constitucional dictà sentència a favor de Frechoso, reconeixent el seu dret a la llibertat d'expressió.
(Secció per completar)