Diferència entre les revisions de "Asteraceae"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No se mostren 8 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Les Asteraceae tenen una serie de característiques comunes ben definides: | Les Asteraceae tenen una serie de característiques comunes ben definides: | ||
| − | + | * ''Fulla'': alterna o oposada, de forma molt variada, generalment sense estípules. | |
| − | + | * ''Inflorescència'': capítul que simula una flor única pero està format per moltes flors chicotetes (flòsculs), generalment envoltat per bràctees. | |
| − | + | * ''Flor'': poden ser flòsculs tubulars, ligulats o una combinació d'abdós; la polinisació és entomòfila (per insectes). | |
| − | + | * ''Fruit'': tipo [[aqueni]], a sovint en tipo de plomall que facilita la dispersió pel vent. | |
| − | + | * ''Tija'': normalment erecta, ramificada o simple, segons l'espècie; algunes tenen llet o espines. | |
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
== Gèneros principals == | == Gèneros principals == | ||
| − | - | + | - ''Aster'' – [[Aster|asters]] |
| − | - | + | - ''Bellis'' – [[Margarita|margarites]] |
| − | - | + | - ''Helianthus'' – [[Girasol|girasols]] |
| − | - | + | - ''Taraxacum'' – [[Dent de lleó|dents de lleó]] |
| − | - | + | - ''Artemisia'' – [[Artemisa|artemises]] |
| − | - | + | - ''Centaurea'' – [[Blauet|blauets]] |
| − | - | + | - ''Matricaria'' – [[Camamirla|camamirles]] |
| − | - | + | - ''Cichorium'' – [[Chicòria|chicòries]] |
== Importància ecològica == | == Importància ecològica == | ||
| Llínea 66: | Llínea 66: | ||
== Usos humans == | == Usos humans == | ||
| − | - | + | - ''Medicinals'': com la camamirla o l'artemisa. |
| − | - '''Alimentació | + | - '''Alimentació'': fulles i arrels comestibles (dents de lleó, chicòria, girasol). |
| − | - | + | - ''Ornamentació'': moltes espècies cultivades per la seua bellea floral (asters, [[Crisantem|crisantems]], margarites…). |
| − | - | + | - ''Agricultura'': algunes com el girasol es cultiven a gran escala per l'[[oli]] i les pipes. |
== Distribució == | == Distribució == | ||
| Llínea 78: | Llínea 78: | ||
Distribució global, especialment abundant en: | Distribució global, especialment abundant en: | ||
| − | + | * Zones templades d'[[Europa]] i [[Amèrica del Nort]] | |
| − | + | * Regions àrides o semiàrides d'[[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Austràlia]] | |
| − | + | * Camps, prats, clars de bosc, pendents pedregosos i ambients humanisats | |
== Conservació == | == Conservació == | ||
| − | + | Encara que són una família molt estesa i resistent, algunes espècies silvestres estan amenaçades per: | |
| − | - Destrucció | + | - Destrucció d'hàbitats |
- Agricultura intensiva | - Agricultura intensiva | ||
| Llínea 95: | Llínea 95: | ||
- Espècies invasores | - Espècies invasores | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [http://www.theplantlist.org/1.1/browse/A/Compositae/ Asteraceae en The Plant List. Royal Botanic Gardens Kew and Missouri Botanic Garden] | ||
| + | * Bremer, K. (1987). «Tribal interrelationships of the Asteraceae». Cladistics 3: 210-253 | ||
| + | * Lundberg, J. y Kåre Bremer. (2003). A Phylogenetic Study of the Order Asterales Using One Morphological and Three Molecular Data Sets. International Journal of Plant Sciences 164:4, 553-578 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Judd, W. S.; C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2007). «Asteraceae». Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Third edition. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates. pp. 508-515. ISBN 978-0-87893-407-2 | ||
| + | * Simpson, Michael G. (2005). «Asteraceae (Compositae)». Plant Systematics. Elsevier Inc. pp. 326-331. ISBN 978-0-12-644460-5 | ||
| + | * Watson, L.; Dallwitz, M. J. «Compositae». The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 1st June 2007. (en [[anglés]]) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Asteraceae}} | ||
| − | + | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000001-2 Asteraceae en Plants of the World Online] | |
| − | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Asteraceae Artícul sobre Asteraceae en la Wikipedia castellana] | |
| − | |||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Última revisió del 16:56 5 nov 2025
| Asteraceae | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Asterales | ||
| Família | Asteraceae | ||
| Gènero | Aster, Bellis, Helianthus, Taraxacum, Artemisia, entre atres | ||
| Espècie | més de 23.000 espècies | ||
La família Asteraceae, també coneguda com a compostes, és una de les famílies de plantes més grans i diverses del món vegetal. Inclou espècies molt conegudes com els girasols, margarites, camamirles i dents de lleó.
Descripció[editar | editar còdic]
Les Asteraceae tenen una serie de característiques comunes ben definides:
- Fulla: alterna o oposada, de forma molt variada, generalment sense estípules.
- Inflorescència: capítul que simula una flor única pero està format per moltes flors chicotetes (flòsculs), generalment envoltat per bràctees.
- Flor: poden ser flòsculs tubulars, ligulats o una combinació d'abdós; la polinisació és entomòfila (per insectes).
- Fruit: tipo aqueni, a sovint en tipo de plomall que facilita la dispersió pel vent.
- Tija: normalment erecta, ramificada o simple, segons l'espècie; algunes tenen llet o espines.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Les Asteraceae ocupen tota classe d'hàbitats: prats, matolls, zones ruderals, margens de camins, dunes, deserts, montanyes i ambients cultivats. Són molt adaptables i resistents.
Gèneros principals[editar | editar còdic]
- Aster – asters
- Bellis – margarites
- Helianthus – girasols
- Taraxacum – dents de lleó
- Artemisia – artemises
- Centaurea – blauets
- Matricaria – camamirles
- Cichorium – chicòries
Importància ecològica[editar | editar còdic]
Les compostes tenen una gran importància en els ecosistemes:
- Aporten aliment i refugi a insectes polinisadors, aus i herbívors.
- Moltes són pioneres i colonisadores de terres alterades.
- Determinades espècies contribuïxen al cicle de nutrients i a la protecció del sol.
Usos humans[editar | editar còdic]
- Medicinals: com la camamirla o l'artemisa.
- 'Alimentació: fulles i arrels comestibles (dents de lleó, chicòria, girasol).
- Ornamentació: moltes espècies cultivades per la seua bellea floral (asters, crisantems, margarites…).
- Agricultura: algunes com el girasol es cultiven a gran escala per l'oli i les pipes.
Distribució[editar | editar còdic]
Distribució global, especialment abundant en:
- Zones templades d'Europa i Amèrica del Nort
- Camps, prats, clars de bosc, pendents pedregosos i ambients humanisats
Conservació[editar | editar còdic]
Encara que són una família molt estesa i resistent, algunes espècies silvestres estan amenaçades per:
- Destrucció d'hàbitats
- Agricultura intensiva
- Sobrepastoreig
- Espècies invasores
Referències[editar | editar còdic]
- Asteraceae en The Plant List. Royal Botanic Gardens Kew and Missouri Botanic Garden
- Bremer, K. (1987). «Tribal interrelationships of the Asteraceae». Cladistics 3: 210-253
- Lundberg, J. y Kåre Bremer. (2003). A Phylogenetic Study of the Order Asterales Using One Morphological and Three Molecular Data Sets. International Journal of Plant Sciences 164:4, 553-578
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Judd, W. S.; C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2007). «Asteraceae». Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Third edition. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates. pp. 508-515. ISBN 978-0-87893-407-2
- Simpson, Michael G. (2005). «Asteraceae (Compositae)». Plant Systematics. Elsevier Inc. pp. 326-331. ISBN 978-0-12-644460-5
- Watson, L.; Dallwitz, M. J. «Compositae». The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 1st June 2007. (en anglés)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Asteraceae.