Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Sant_Jeroni.jpg|thumb|right|300px|[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]]] | + | [[Image:Sant_Jeroni.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]</center>]] |
| [[Image:SantJeroni-Claustre.jpg|thumb|300px|'''Claustre del monasteri''', eixemple de gòtic mudéixar valencià. Al fondo, l'escala d'estil gòtic flamíger]] | | [[Image:SantJeroni-Claustre.jpg|thumb|300px|'''Claustre del monasteri''', eixemple de gòtic mudéixar valencià. Al fondo, l'escala d'estil gòtic flamíger]] |
| [[Image:SantJeroni-Sarcofec.jpg|thumb|250px|'''Sarcòfec dels fills del Duc Alfons el Vell''', situat en la capella de la Verge de la Salut, eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.]] | | [[Image:SantJeroni-Sarcofec.jpg|thumb|250px|'''Sarcòfec dels fills del Duc Alfons el Vell''', situat en la capella de la Verge de la Salut, eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.]] |
Llínea 7: |
Llínea 7: |
| | | |
| == Descripció == | | == Descripció == |
− | El [[monasteri]] s'alça sobre el Tossalet de Cotalba en el terme d'Alfauir. Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables de la [[Comunitat Valenciana]], fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrancant d'una primitiva estructura gòtica migeval es desenrolla fonamentalment des del [[sigle XVI]] al [[sigle XVIII|XVIII]]. | + | El [[monasteri]] s'alça sobre el Tossalet de Cotalba en el terme d'[[Alfauir]]. Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables de la [[Comunitat Valenciana]], fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrancant d'una primitiva estructura gòtica migeval es desenrolla fonamentalment des del [[sigle XVI]] al [[sigle XVIII|XVIII]]. |
| | | |
| == Parts integrants == | | == Parts integrants == |
Llínea 22: |
Llínea 22: |
| * Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en [[volta de canó]] en [[arc faixó|arcs faixons]] que repartixen el pes de la coberta. | | * Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en [[volta de canó]] en [[arc faixó|arcs faixons]] que repartixen el pes de la coberta. |
| | | |
− | El monasteri conta en numeroses dependències anexes per a l'explotació agrícola, algunes de les quals s'han habilitat com a embrió d'un museu etnològic. A ell arriba també un [[aqüeducte]] que conduïx l'aigua des de la font de la Finestra, a més de 5 quilómetros, en el terme d’[[Almiserà]]. | + | El monasteri conta en numeroses dependències anexes per a l'explotació agrícola, algunes de les quals s'han habilitat com a embrió d'un museu etnològic. A ell arriba també un [[aqüeducte]] que conduïx l'[[aigua]] des de la font de la Finestra, a més de 5 quilómetros, en el terme d’[[Almiserà]]. |
| | | |
| Des de la [[desamortisació]] de Mendizàbal és propietat de la família [[Trénor]], a la qual se li deu la bona conservació del monasteri fins als nostres dies i la millor aportació de la qual ha segut el magnífic jardí d'estil romàntic de la part nort. | | Des de la [[desamortisació]] de Mendizàbal és propietat de la família [[Trénor]], a la qual se li deu la bona conservació del monasteri fins als nostres dies i la millor aportació de la qual ha segut el magnífic jardí d'estil romàntic de la part nort. |