Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Alborç"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'
 
(No es mostren 13 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Badaia - Barranco de los Goros - Madroño 03.jpg|thumb|200px|Alborç]]
[[Archiu:Badaia - Barranco de los Goros - Madroño 03.jpg|thumb|250px|Alborç]]
L''''alborç''' (del [[llatí]] ''arbŭtĕu'', mat. sign., en metàtesis de la -r- de ar- i influència de l'artícul [[àrap]] al.), en [[castellà]] ''madroño'', és el fruit de l'[[Alborcer|alborcer]], és un fruit comestible, redó, granulós, del tamany d'una [[cirera]] i de color [[roig]] per fòra quan està madur i [[groc]] per dins, en llavors chicotetes.
[[Archiu:Madroño, Desierto de Las Palmas.jpg|thumb|250px|Alborçer, Desert de Les Palmes, [[Benicàssim]]]]
 
L''''alborç''' (del [[llatí]] ''arbŭtĕu'', mat. sign., en metàtesis de la -r- de ar- i influència de l'artícul [[àrap]] al.), en [[castellà]] ''madroño'', és el fruit de l'[[Alborcer|alborcer]].
== Descripció ==
És un fruit comestible, redó, granulós, del tamany d'una [[cirera]] i de color [[roig]] per fòra quan està madur i [[groc]] per dins, en llavors chicotetes.
 
== Distribució i hàbitat ==
Difòs per tota la regió mediterrànea, incloses les seues illes, el nort d'[[Àfrica]],​ i per tota la [[península ibèrica]],​ l'oest de [[França]] i oest d'[[Irlanda]],​ aixina com en el Sur de [[Rússia]].
 
El seu hàbitat natural són boscs mixts de barrancs i desfiladers fluvials, i en ales en encinars o rouredes, des del nivell de la mar fins a 800 a 1200 m d'altitut.​ Creix en les zones de rusticitat.
 
Creix be en sols arenencs i be drenats.
 
== Usos ==
 
=== Us alimentici ===
 
Són molts els usos de l'alborç, pero potser l'us comestible dels seus fruts siga el més conegut. Es fan en ells [[Melada|melades]] i confits i conserves d'alborç.
 
Els fruts també poden aprofitar-se per a obtindre begudes alcohòliques per fermentació i d'ells s'extrau, per eixemple, el «licor d'alborç» alacantí.
 
=== Us farmacològic ===
Principis actius: arbusterina, tanino i àcit gálico. Els fruts contenen una mija d'un 20 % de [[Sucre|sucres]]. Les llavors tenen elevades concentracions d'oli gras. La corfa s'ha utilisat en medicina natural com diurètic, astringent i antisèptic urinari i renal.
 
=== Atres usos ===
La [[fusta]] és pesada, forta, de gra fi, elàstica i fàcil per a ser elaborada; s'ampra en mànecs de ferramentes, postes, [[llenya]] i [[carbó]]. En els [[Estats Units]] es fabriquen arcs en ella.


== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Alborcer]]
* [[Alborcer]]
== Referéncies ==
* [https://ww2.bgbm.org/EuroPlusMed/PTaxonDetail.asp?NameCache=Arbutus&PTRefFk=7100000 Arbutus unedo en The Euro+Medit PlantBase]
* [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2710647 Arbutus unedo en PlantList p.p.]
* [http://www.rjb.csic.es/fichaplanta.php?idplanta=42996 Real Jardín Botánico de Madrid: Arbutus unedo]
* [https://www.biodiversitylibrary.org/page/358414 von,, Linné, Carl; Lars,, Salvius, (1 de enero de 1753). Caroli Linnaei ... Species plantarum. vol. 1]
== Bibliografia ==
* Font Quer P, 1995. Plantas medicinales, el Dioscórides renovado. Editorial Labor


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Última revisió del 13:53 23 oct 2025

Alborç
Alborçer, Desert de Les Palmes, Benicàssim

L'alborç (del llatí arbŭtĕu, mat. sign., en metàtesis de la -r- de ar- i influència de l'artícul àrap al.), en castellà madroño, és el fruit de l'alborcer.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un fruit comestible, redó, granulós, del tamany d'una cirera i de color roig per fòra quan està madur i groc per dins, en llavors chicotetes.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Difòs per tota la regió mediterrànea, incloses les seues illes, el nort d'Àfrica,​ i per tota la península ibèrica,​ l'oest de França i oest d'Irlanda,​ aixina com en el Sur de Rússia.

El seu hàbitat natural són boscs mixts de barrancs i desfiladers fluvials, i en ales en encinars o rouredes, des del nivell de la mar fins a 800 a 1200 m d'altitut.​ Creix en les zones de rusticitat.

Creix be en sols arenencs i be drenats.

Us alimentici

[editar | editar còdic]

Són molts els usos de l'alborç, pero potser l'us comestible dels seus fruts siga el més conegut. Es fan en ells melades i confits i conserves d'alborç.

Els fruts també poden aprofitar-se per a obtindre begudes alcohòliques per fermentació i d'ells s'extrau, per eixemple, el «licor d'alborç» alacantí.

Us farmacològic

[editar | editar còdic]

Principis actius: arbusterina, tanino i àcit gálico. Els fruts contenen una mija d'un 20 % de sucres. Les llavors tenen elevades concentracions d'oli gras. La corfa s'ha utilisat en medicina natural com diurètic, astringent i antisèptic urinari i renal.

Atres usos

[editar | editar còdic]

La fusta és pesada, forta, de gra fi, elàstica i fàcil per a ser elaborada; s'ampra en mànecs de ferramentes, postes, llenya i carbó. En els Estats Units es fabriquen arcs en ella.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referéncies

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Font Quer P, 1995. Plantas medicinales, el Dioscórides renovado. Editorial Labor

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons