Diferència entre les revisions de "Vicent Grau i Reig"
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
En el mateix any, aprovà les oposicions a professor d'Ensenyança Mija i eixercí en [[Nules]] i més tart, en Castelló en l'Institut Matilde Salvador. | En el mateix any, aprovà les oposicions a professor d'Ensenyança Mija i eixercí en [[Nules]] i més tart, en Castelló en l'Institut Matilde Salvador. | ||
| − | Es doctorà en Història Contemporànea en la seua tesis doctoral titulada ''Segona República i Guerra Civil a Castelló: Discurs Republicà, Mobilització política i Sindicalisme Revolucionari'' que obtingué la calificació de Sobreixent Cum Laude; el Servici de Publicacions de l'[[Universitat Jaume I]] publicà en [[2012]] el llibre de la seua tesis doctoral titulat ''La Segona República a Castelló. Una memòria històrica positiva''. | + | Es doctorà en Història Contemporànea en la seua tesis doctoral titulada ''Segona República i Guerra Civil a Castelló: Discurs Republicà, Mobilització política i Sindicalisme Revolucionari'' que obtingué la calificació de Sobreixent Cum Laude; el Servici de Publicacions de l'[[Universitat Jaume I]] publicà en l'any [[2012]] el llibre de la seua tesis doctoral titulat ''La Segona República a Castelló. Una memòria històrica positiva''. |
| − | Sempre vinculat, preocupat, reivindicatiu, en el tema de la [[memòria democràtica]], Grau ha segut un dels membres fundadors del Grup | + | Sempre vinculat, preocupat, reivindicatiu, en el tema de la [[memòria democràtica]], Grau ha segut un dels membres fundadors del Grup d'Estudis d'Història Local i Fons Orals de la [[UJI]], i fon el creador del Centre de Documentació de Recuperació de la Memòria Històrica Local de l'[[Universitat Jaume I]], en l'any [[2005]]. |
== Trayectòria política == | == Trayectòria política == | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
Fon el fundador en l'any [[1976]] de l'associació de veïns Sant Josep Obrer, primer colectiu d'estes característiques que sorgia en la ciutat en plena [[Transició espanyola|transició]]. Lliderà des de l'associació algunes reivindicacions, en primer lloc, l'eliminació del pas a nivell de la carretera de l'Alcora reunint unes 2.500 persones en una manifestació i feu movilisacions per a conseguir el soterrament de les vies del ferrocarril al seu pas per Castelló. | Fon el fundador en l'any [[1976]] de l'associació de veïns Sant Josep Obrer, primer colectiu d'estes característiques que sorgia en la ciutat en plena [[Transició espanyola|transició]]. Lliderà des de l'associació algunes reivindicacions, en primer lloc, l'eliminació del pas a nivell de la carretera de l'Alcora reunint unes 2.500 persones en una manifestació i feu movilisacions per a conseguir el soterrament de les vies del ferrocarril al seu pas per Castelló. | ||
| − | Anys més tart, s'activaria en la plataforma SOS Ribalta, des de la Coalició Compromís per Castelló, per a evitar que el proyecte del TRAM atravessara el parc Ribalta de Castelló i declarar-lo [[BIC]]. | + | Anys més tart, s'activaria en la plataforma SOS Ribalta, des de la Coalició Compromís per Castelló, per a evitar que el proyecte del TRAM atravessara el [[parc Ribalta]] de Castelló i declarar-lo [[BIC]]. |
== Obra == | == Obra == | ||
Revisió de 17:08 13 set 2025
| Vicent Grau i Reig | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador, escritor i polític. | ||
| Naiximent: | 1944 | ||
| Lloc de naiximent: | Tavernes de la Valldigna, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 3 de setembre de 2025 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicent Grau i Reig (Tavernes de la Valldigna, 1944 - † Castelló de la Plana, 3 de setembre de 2025), fon un historiador, mestre, escritor i polític valencià d'ideologia d'esquerres i pancatalanista.
Biografia
Vicent Grau, naixqué en la població valenciana de Tavernes de la Valldigna, en la comarca de La Safor, en l'any 1944, pero arribà destinat a Castelló com a mestre i es quedà a viure en la capital de La Plana.
Aprovà les oposicions de professor d'EGB en l'any 1968. Despuix es llicencià en Filosofia i Ciències de l'Educació en la Universitat de Barcelona. I en 1991 es llicencià també en Història Contemporànea en l'Universitat de Valéncia.
En el mateix any, aprovà les oposicions a professor d'Ensenyança Mija i eixercí en Nules i més tart, en Castelló en l'Institut Matilde Salvador.
Es doctorà en Història Contemporànea en la seua tesis doctoral titulada Segona República i Guerra Civil a Castelló: Discurs Republicà, Mobilització política i Sindicalisme Revolucionari que obtingué la calificació de Sobreixent Cum Laude; el Servici de Publicacions de l'Universitat Jaume I publicà en l'any 2012 el llibre de la seua tesis doctoral titulat La Segona República a Castelló. Una memòria històrica positiva.
Sempre vinculat, preocupat, reivindicatiu, en el tema de la memòria democràtica, Grau ha segut un dels membres fundadors del Grup d'Estudis d'Història Local i Fons Orals de la UJI, i fon el creador del Centre de Documentació de Recuperació de la Memòria Històrica Local de l'Universitat Jaume I, en l'any 2005.
Trayectòria política
Començà en la política com a membre d'Esquerra Independent de Castelló (EIC) arribant a ser cap de llista en unes eleccions municipals. Despuix milità en Unitat del Poble Valencià (UPV), partit es que es convertí l'EIC, UPV estava lliderat per Antoni Porcar. Despuix, abandonaria UPV per discrepàncies i ingressaria en Esquerra Unida del País Valencià (EUPV). En EUPV arribà a ser coordinador general de Castelló i cap de llista en les eleccions municipals. Despuix, formà part d'Iniciativa del Poble Valencià (IPV), de la que també fon fundador, la vertent ecologista de la coalició Compromís, d'a on fon una figura clau.
Líder veïnal
Fon el fundador en l'any 1976 de l'associació de veïns Sant Josep Obrer, primer colectiu d'estes característiques que sorgia en la ciutat en plena transició. Lliderà des de l'associació algunes reivindicacions, en primer lloc, l'eliminació del pas a nivell de la carretera de l'Alcora reunint unes 2.500 persones en una manifestació i feu movilisacions per a conseguir el soterrament de les vies del ferrocarril al seu pas per Castelló.
Anys més tart, s'activaria en la plataforma SOS Ribalta, des de la Coalició Compromís per Castelló, per a evitar que el proyecte del TRAM atravessara el parc Ribalta de Castelló i declarar-lo BIC.
Obra
- La Segona República a Castelló. Una memòria històrica positiva (2012)
- Vides truncades per la Guerra Civil a Castelló
- Biografies rescatades del silenci. Experiències de guerra i postguerra a Castelló
- La batalla de llevant, una victòria silenciada (2021)