Pi carrasca

Pi carrasca
Erro al crear miniatura:
Classificació científica
Regne		Plantae
Divisió		Pinophyta
Classe		Pinopsida
Orde		Pinales
Família		Pinaceae
Gènero		Pinus
Espècie		Pinus halepensis
Autoritat		Mill.
Estat de conservació
Estat		LC
Distribució geogràfica
Archiu:Pinus halepensis range.svg
Distribució natural

El pi carrasca (Pinus halepensis), també conegut com a pi d'Alep o pi blanc, és un arbre perennifoli conífer de la família de les pinàcees. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants en terres valencianes.

Descripció

Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d'altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques jovens i rogenca i clavillada en els eixemplars vells.

• Fulla: Acícoles fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color vert clar.
• Flor: monoic, en inflorescèncias masculines groguenques i femenines chicotetes, verdes o rogenques, que apareixen entre març i maig.
• Fruit: pinya de tipo estròbil lignificat, ovoide-convexa, d'uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S'obri per l'acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent.
• Tronc: escorça fibrosa i escamosa, de color gris rogenc; resistent al foc i capaç de rebrotar ocasionalment en peu.

Hàbitat

Habita en zones seques i solejades, preferint sols pobres, calcaris o silicis, i altituts des del nivell de la mar fins a uns 1.200 metros. Molt típic de muntanyes litorals, serres prelitorals i margens de conreus. És una espècie pionera, molt adaptable i dominant en gran part del territori valencià, especialment en zones alterades o incendiades.

Taxonomia

Pinus halepensis fon descrit per Philip Miller en l'any 1768.

Etimologia

• Pinus: nom llatí clàssic per al pi
• halepensis: ‘d'Alep’, ciutat de Síria, fent referència al lloc a on fon descrit originalment

Usos

S'utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua fusta és blana, usada per a embalage i paper. També té ús ornamental i forestal. De la resina s'obtenien derivats com trementina. Antigament s'usava la llavor (pinyó) en rebosteria, encara que és més chicotet que el del pi pinyoner.

Conservació

Encara que és molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes.

Referències

• Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico, CSIC
• Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew
• «Pinus halepensis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
• «Pinus halepensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden

Bibliografia

• Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
• Gómez Campo, C. (1985). Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pi carrasca.

• Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental
• Pinus halepensis en Wikipedia (castellà)