Diferència entre les revisions de "Pi carrasca"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu ') |
|||
| (No se mostren 9 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
}} | }} | ||
| − | El '''pi carrasca''' ('''''Pinus halepensis'''''), també conegut com a '''pi d'Alep''' o '''pi blanc''', és un [[arbre]] [[perennifoli]] conífer de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]]. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants | + | El '''pi carrasca''' ('''''Pinus halepensis'''''), també conegut com a '''pi d'Alep''' o '''pi blanc''', és un [[arbre]] [[perennifoli]] conífer de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]]. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]]. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros | + | Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d'altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques jovens i rogenca i clavillada en els eixemplars vells. |
| − | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color vert clar. | + | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color [[vert]] clar. |
| − | * [[Flor|Flor]]: [[monoic]], en [[inflorescència]]s masculines groguenques i femenines | + | * [[Flor|Flor]]: [[monoic]], en [[inflorescència]]s masculines groguenques i femenines chicotetes, verdes o [[Roig|rogenques]], que apareixen entre [[març]] i [[maig]]. |
| − | * [[Fruit|Fruit]]: [[pinya]] de tipo [[estròbil]] lignificat, ovoide-convexa, | + | * [[Fruit|Fruit]]: [[pinya]] de tipo [[estròbil]] lignificat, ovoide-convexa, d'uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S'obri per l'acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent. |
| − | * [[Tronc|Tronc]]: escorça fibrosa i escamosa, de color gris rogenc; resistent al foc i capaç de rebrotar ocasionalment en peu. | + | * [[Tronc|Tronc]]: escorça fibrosa i escamosa, de color [[gris]] rogenc; resistent al [[foc]] i capaç de rebrotar ocasionalment en peu. |
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| − | Habita en zones seques i solejades, preferint sols pobres, calcaris o silicis, i altituts des del nivell de la mar fins a uns 1.200 metros. Molt típic de muntanyes litorals, serres prelitorals i | + | Habita en zones seques i solejades, preferint sols pobres, calcaris o silicis, i altituts des del nivell de la mar fins a uns 1.200 metros. Molt típic de muntanyes litorals, serres prelitorals i margens de conreus. És una espècie pionera, molt adaptable i dominant en gran part del territori valencià, especialment en zones alterades o incendiades. |
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
| − | ''Pinus halepensis'' fon descrit per [[Philip Miller]] en | + | ''Pinus halepensis'' fon descrit per [[Philip Miller]] en l'any [[1768]]. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | * '''Pinus''': nom llatí clàssic per al pi | + | * '''Pinus''': nom [[llatí]] clàssic per al pi |
| − | * '''halepensis''': | + | * '''halepensis''': ‘d'Alep’, ciutat de [[Síria]], fent referència al lloc a on fon descrit originalment |
== Usos == | == Usos == | ||
| − | + | S'utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua [[fusta]] és blana, usada per a embalage i [[paper]]. També té ús ornamental i forestal. De la [[resina]] s'obtenien derivats com [[trementina]]. Antigament s'usava la llavor ([[pinyó]]) en rebosteria, encara que és més chicotet que el del [[Pinus pinea|pi pinyoner]]. | |
== Conservació == | == Conservació == | ||
| − | Encara que | + | Encara que és molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes. |
== Refrayns valencians == | == Refrayns valencians == | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| + | * Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC | ||
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262483-1 Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew] | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262483-1 Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew] | ||
| − | * | + | * [http://www.anthos.es/ «Pinus halepensis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos] |
| + | * [https://www.tropicos.org/Name/24900028 «Pinus halepensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden] | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). | + | * Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). ''Flora Europaea''. Cambridge University Press |
| − | * Gómez Campo, C. (1985). | + | * Gómez Campo, C. (1985). ''Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares'' |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13173.html Ficha a l’Herbari Virtual del | + | {{Commonscat|Pinus halepensis}} |
| + | |||
| + | * [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13173.html Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental] | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_halepensis Pinus halepensis en Wikipedia (castellà)] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_halepensis Pinus halepensis en Wikipedia (castellà)] | ||
| − | |||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
Última revisió del 15:45 8 ago 2025
| Pi carrasca | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Pinophyta | ||
| Classe | Pinopsida | ||
| Orde | Pinales | ||
| Família | Pinaceae | ||
| Gènero | Pinus | ||
| Espècie | Pinus halepensis | ||
| Autoritat | Mill. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució natural | |||
El pi carrasca (Pinus halepensis), també conegut com a pi d'Alep o pi blanc, és un arbre perennifoli conífer de la família de les pinàcees. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants en terres valencianes.
Descripció[editar | editar còdic]
Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d'altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques jovens i rogenca i clavillada en els eixemplars vells.
- Fulla: Acícoles fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color vert clar.
- Flor: monoic, en inflorescèncias masculines groguenques i femenines chicotetes, verdes o rogenques, que apareixen entre març i maig.
- Fruit: pinya de tipo estròbil lignificat, ovoide-convexa, d'uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S'obri per l'acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent.
- Tronc: escorça fibrosa i escamosa, de color gris rogenc; resistent al foc i capaç de rebrotar ocasionalment en peu.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Habita en zones seques i solejades, preferint sols pobres, calcaris o silicis, i altituts des del nivell de la mar fins a uns 1.200 metros. Molt típic de muntanyes litorals, serres prelitorals i margens de conreus. És una espècie pionera, molt adaptable i dominant en gran part del territori valencià, especialment en zones alterades o incendiades.
Taxonomia[editar | editar còdic]
Pinus halepensis fon descrit per Philip Miller en l'any 1768.
Etimologia[editar | editar còdic]
- Pinus: nom llatí clàssic per al pi
- halepensis: ‘d'Alep’, ciutat de Síria, fent referència al lloc a on fon descrit originalment
Usos[editar | editar còdic]
S'utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua fusta és blana, usada per a embalage i paper. També té ús ornamental i forestal. De la resina s'obtenien derivats com trementina. Antigament s'usava la llavor (pinyó) en rebosteria, encara que és més chicotet que el del pi pinyoner.
Conservació[editar | editar còdic]
Encara que és molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes.
Refrayns valencians[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico, CSIC
- Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew
- «Pinus halepensis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
- «Pinus halepensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
- Gómez Campo, C. (1985). Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pi carrasca.