Diferència entre les revisions de "Pi carrasca"

Classificació científica
Pi carrasca
	Erro al crear miniatura:
Classificació científica
Regne	Plantae
Divisió	Pinophyta
Classe	Pinopsida
Orde	Pinales
Família	Pinaceae
Gènero	Pinus
Espècie	Pinus halepensis
Autoritat	Mill.
Estat de conservació
Estat	LC
Distribució geogràfica
	Archiu:Pinus halepensis range.svg
	Distribució natural

← Edició anterior

VisualWikitext

Última revisió del 15:45 8 ago 2025

El pi carrasca (Pinus halepensis), també conegut com a pi d'Alep o pi blanc, és un arbre perennifoli conífer de la família de les pinàcees. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants en terres valencianes.

Descripció

Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d'altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques jovens i rogenca i clavillada en els eixemplars vells.

Fulla: Acícoles fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color vert clar.
Flor: monoic, en inflorescèncias masculines groguenques i femenines chicotetes, verdes o rogenques, que apareixen entre març i maig.
Fruit: pinya de tipo estròbil lignificat, ovoide-convexa, d'uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S'obri per l'acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent.
Tronc: escorça fibrosa i escamosa, de color gris rogenc; resistent al foc i capaç de rebrotar ocasionalment en peu.

Hàbitat

Habita en zones seques i solejades, preferint sols pobres, calcaris o silicis, i altituts des del nivell de la mar fins a uns 1.200 metros. Molt típic de muntanyes litorals, serres prelitorals i margens de conreus. És una espècie pionera, molt adaptable i dominant en gran part del territori valencià, especialment en zones alterades o incendiades.

Taxonomia

Pinus halepensis fon descrit per Philip Miller en l'any 1768.

Etimologia

Pinus: nom llatí clàssic per al pi
halepensis: ‘d'Alep’, ciutat de Síria, fent referència al lloc a on fon descrit originalment

Usos

S'utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua fusta és blana, usada per a embalage i paper. També té ús ornamental i forestal. De la resina s'obtenien derivats com trementina. Antigament s'usava la llavor (pinyó) en rebosteria, encara que és més chicotet que el del pi pinyoner.

Conservació

Encara que és molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes.

Refrayns valencians

Referències

Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico, CSIC
Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew
«Pinus halepensis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
«Pinus halepensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden

Bibliografia

Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
Gómez Campo, C. (1985). Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares

Enllaços externs

Commons

Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pi carrasca.

@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 }}
-El '''pi carrasca''' ('''''Pinus halepensis'''''), també conegut com a [[pi d'Alep]] o [[pi blanc]], és un [[arbre]] [[perennifoli]] conífer de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]]. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants a terres valencianes.
+El '''pi carrasca''' ('''''Pinus halepensis'''''), també conegut com a '''pi d'Alep''' o '''pi blanc''', és un [[arbre]] [[perennifoli]] conífer de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]]. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]].
 == Descripció ==
-Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d’altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques joves i rogenca i clavillada en els eixemplars vells.
+Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d'altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques jovens i rogenca i clavillada en els eixemplars vells.
-* [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color vert clar.
+* [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color [[vert]] clar.
-* [[Flor|Flor]]: [[monoic]], en [[inflorescència]]s masculines groguenques i femenines menudes, verdes o rogenques, que apareixen entre [[març]] i [[maig]].
+* [[Flor|Flor]]: [[monoic]], en [[inflorescència]]s masculines groguenques i femenines chicotetes, verdes o [[Roig|rogenques]], que apareixen entre [[març]] i [[maig]].
-* [[Fruit|Fruit]]: [[pinya]] de tipo [[estròbil]] lignificat, ovoide-convexa, d’uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S’obri per l’acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent.
+* [[Fruit|Fruit]]: [[pinya]] de tipo [[estròbil]] lignificat, ovoide-convexa, d'uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S'obri per l'acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent.
-* [[Tronc|Tronc]]: escorça fibrosa i escamosa, de color gris rogenc; resistent al foc i capaç de rebrotar ocasionalment en peu.
+* [[Tronc|Tronc]]: escorça fibrosa i escamosa, de color [[gris]] rogenc; resistent al [[foc]] i capaç de rebrotar ocasionalment en peu.
 == Hàbitat ==
-Habita en zones seques i solejades, preferint sols pobres, calcaris o silicis, i altituts des del nivell de la mar fins a uns 1.200 metros. Molt típic de muntanyes litorals, serres prelitorals i marges de conreus. És una espècie pionera, molt adaptable i dominant en gran part del territori valencià, especialment en zones alterades o incendiades.
+Habita en zones seques i solejades, preferint sols pobres, calcaris o silicis, i altituts des del nivell de la mar fins a uns 1.200 metros. Molt típic de muntanyes litorals, serres prelitorals i margens de conreus. És una espècie pionera, molt adaptable i dominant en gran part del territori valencià, especialment en zones alterades o incendiades.
 == Taxonomia ==
-''Pinus halepensis'' fon descrit per [[Philip Miller]] en l’any 1768.
+''Pinus halepensis'' fon descrit per [[Philip Miller]] en l'any [[1768]].
 == Etimologia ==
-* '''Pinus''': nom llatí clàssic per al pi.
+* '''Pinus''': nom [[llatí]] clàssic per al pi
-* '''halepensis''': ‘d’Alep’, ciutat de Síria, fent referència al lloc on fon descrit originalment.
+* '''halepensis''': ‘d'Alep’, ciutat de [[Síria]], fent referència al lloc a on fon descrit originalment
 == Usos ==
-S’utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua fusta és blana, usada per a embalage i paper. També té ús ornamental i forestal. De la resina s’obtenien derivats com trementina. Antigament s’usava la llavor (pinyó) en rebosteria, encara que és més chicotet que el del [[Pinus pinea|pi pinyoner]].
+S'utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua [[fusta]] és blana, usada per a embalage i [[paper]]. També té ús ornamental i forestal. De la [[resina]] s'obtenien derivats com [[trementina]]. Antigament s'usava la llavor ([[pinyó]]) en rebosteria, encara que és més chicotet que el del [[Pinus pinea|pi pinyoner]].
 == Conservació ==
-Encara que es molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes.
+Encara que és molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes.
 == Refrayns valencians ==
 == Referències ==
+* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC
 * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262483-1 Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew]
-* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). *Flora Ibérica*. Real Jardín Botánico, CSIC.
+* [http://www.anthos.es/ «Pinus halepensis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]
+* [https://www.tropicos.org/Name/24900028 «Pinus halepensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
 == Bibliografia ==
-* Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.
+* Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). ''Flora Europaea''. Cambridge University Press
-* Gómez Campo, C. (1985). *Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares*.
+* Gómez Campo, C. (1985). ''Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares''
 == Enllaços externs ==
-* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13173.html Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
+{{Commonscat|Pinus halepensis}}
+* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13173.html Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_halepensis Pinus halepensis en Wikipedia (castellà)]
-{{Autoritat}}
 [[Categoria:Biologia]]
 [[Categoria:Botànica]]