Diferència entre les revisions de "Guixa"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{CaixaTaxons | nom = Guixa | image = Lathyrus sativus.png | llegenda = Planta de ''Lathyrus sativus'' | status = LC | regnum = Plantae | divisio = Magnol…») |
m (Jose2 pàgina traslladada Lathyrus sativus a Guixa) |
(Sense diferències)
| |
Revisió de 14:57 8 ago 2025
| Guixa | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fabales | ||
| Família | Fabaceae | ||
| Gènero | Lathyrus | ||
| Espècie | Lathyrus sativus | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
La guixa (Lathyrus sativus) és una planta herbàcea anual de la família de les Fabaceae, conreada històricament per a l’alimentació humana i animal, especialment en zones de secà i terres pobres.
Descripció
Espècie anual de tiges anguloses, de port postrat o ascendent, que pot arribar al metro de llarc.
- Fulla: pinnada, formada per dos folíols llanceolats i un circell ramificat terminal. Estípules grans i sagitades.
- Flor: blava, a voltes violàcea o blanquinosa; de 1 a 3 flors en cada pedúncul; corola papilionàcea de forma típica.
- Fruit: llegum comprimit, d’uns 2–3 cm, en 3–5 llavors angulars i dures.
- Llavors: usades com a aliment i ferraja, pero poden tindre efectes tòxics si se'n consumixen en grans quantitats durant molt de temps.
- Arrel: pivotant, en capacitat de fixació de nitrogen.
Hàbitat
Originària de la regió mediterrànea i Àsia sud-occidental. Es cultiva en zones temperades, especialment en terres marginals, secans, i ambients semiàrits. Preferix sòls ben drenats i exposicions assolejades.
Taxonomia
El nom científic Lathyrus sativus va ser descrit per Carles Linneo.
Forma part del gènero Lathyrus, que inclou moltes espècies de lleguminoses silvestres i cultivades, com la pesolera (Lathyrus odoratus).
Etimologia
- Lathyrus: del grec *lathyros*, usat antigament per a algunes lleguminoses.
- sativus: que significa ‘conreat’ o ‘de cultiu’, indicant que es tracta d’una planta domèstica.
Usos
S’ha utilisat com a aliment de subsistència en époques de carestia i també per a alimentació animal. Les llavors contenen una neurotoxina (ODAP) que pot provocar una malaltia nomenada latirisme si es consumixen en excés. Un plat típic del Maestrat son els guissasos, a base de guixa i cigrons.
En agricultura, es valora per la seua resistència a la sequera, rusticitat i capacitat de millorar la fertilitat del sol.
Conservació
Encara es cultiva en certes regions d’Àfrica, Àsia i el Mediterràneu. L'us ha disminuït pel risc del latirisme, pero continua sent una opció viable en condicions extremes.
Referències
Bibliografia
- Flora ibérica – Vol. VII: *Fabaceae*
- Pardo de Santayana, M. et al. (2005). *Etnobotánica en Castilla-La Mancha*
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Guixa.