Diferència entre les revisions de "Juncs"
m (Reval pàgina traslladada Cyperaceae a Juncs) |
|||
| (No se mostren 10 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
- Fulla: de marge paralel, estret, en baina tancada i sense estípules; de disposició a sovint en tres files (trifoliada). | - Fulla: de marge paralel, estret, en baina tancada i sense estípules; de disposició a sovint en tres files (trifoliada). | ||
| − | - Tija: habitualment de secció triangular i sòlida, a diferència de les canyes buides de les | + | - Tija: habitualment de secció triangular i sòlida, a diferència de les canyes buides de les gramínees. |
| − | - Flor: unisexuals o hermafrodites, agrupades en espiguetes o glomèruls, sense pétals ni sépals aparents; polinisació pel vent. | + | - Flor: unisexuals o hermafrodites, agrupades en espiguetes o glomèruls, sense pétals ni sépals aparents; polinisació pel [[vent]]. |
| − | - Fruit: tipo [[aqueni]], a sovint | + | - Fruit: tipo [[aqueni]], a sovint chicotet i angulós. |
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| − | Les Cyperaceae preferixen ambients humits: [[marjals]], [[pantans]], [[toll]]s, [[rius]], [[fonts]], zones de [[torrenteres]] i [[prats humits]] de montanya. Algunes espècies també | + | Les Cyperaceae preferixen ambients humits: [[marjals]], [[pantans]], [[toll]]s, [[riu|rius]], [[fonts]], zones de [[torrenteres]] i [[prats humits]] de montanya. Algunes espècies també s'adapten a pastures seques, dunes o sòls degradats, pero en general són indicadors de presència d'[[aigua]]. |
== Gèneros principals == | == Gèneros principals == | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
Els gèneros més importants i abundants de la família són: | Els gèneros més importants i abundants de la família són: | ||
| − | - | + | - ''Carex'' – gran gènero cosmopolita, de mates o herbes humides, molt diverses |
| − | - | + | - ''Cyperus'' – junc d'aigua o papirs, algunes espècies tenen importància agrícola o ornamental |
| − | - | + | - ''Scirpus'' – ciperàcees de zones aquàtiques, robustes i de gran port |
| − | - | + | - ''Eleocharis'' – chicotetes graminoides de zones inundables o humides |
| − | - | + | - ''Rhynchospora'' – espècies de prats humits, marjals i zones tropicals |
== Importància ecològica == | == Importància ecològica == | ||
| − | Les Cyperaceae contribuïxen de forma fonamental a la biodiversitat i | + | Les Cyperaceae contribuïxen de forma fonamental a la biodiversitat i l'estabilitat dels ecosistemes humits. Formes com els [[junc]]s i les [[canyes fines]] fixen els màrgens dels aiguamolls, filtren l'aigua i proporcionen hàbitat a fauna com [[amfibis]], [[aus aquàtiques]] o [[insectes aquàtics]]. |
Moltes espècies tenen capacitat pionera en la colonisació de sols alterats o inundats. | Moltes espècies tenen capacitat pionera en la colonisació de sols alterats o inundats. | ||
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
Encara que no són tan rellevants agrícola o comercialment com les Poaceae, algunes Cyperaceae tenen usos tradicionals: | Encara que no són tan rellevants agrícola o comercialment com les Poaceae, algunes Cyperaceae tenen usos tradicionals: | ||
| − | - | + | - ''Teixidura'': fibres per a [[Estora|estores]], cabassos, canyiços i cistelleria (p. ex. ''Cyperus papyrus'' o [[Scirpus lacustris]]). |
| − | - | + | - ''Alimentació'': el ''Cyperus esculentus'' produïx el tubèrcul comestible conegut com [[chufa]], usat per a fer [[orchata]]. |
| − | - | + | - ''Ornamentació'': algunes espècies de ''Carex'' i ''Cyperus'' s'ampren en jardineria aquàtica o de zones ombrívoles. |
| − | - | + | - ''Medicina tradicional'': algunes tenen aplicacions etnobotàniques locals com diürètiques o antiinflamatòries. |
== Distribució == | == Distribució == | ||
| − | Les Cyperaceae es troben en tots els continents excepte [[Antàrtida]], sent especialment diverses en climes tropicals, temperats humits i regions montanyoses. Les zones més riques en espècies són: | + | Les Cyperaceae es troben en tots els continents excepte en l'[[Antàrtida]], sent especialment diverses en climes tropicals, temperats humits i regions montanyoses. Les zones més riques en espècies són: |
| − | - Aiguamolls i zones humides | + | - Aiguamolls i zones humides d'[[Àfrica]], [[Suramèrica]] i [[Surest asiàtic]] |
| − | - Prats i turberes | + | - Prats i turberes d'[[Europa]] i [[Nort d'Àsia]] |
| − | - Ecosistemes de montanya tropicals (Andes, Etiopia...) | + | - Ecosistemes de montanya tropicals ([[Andes]], [[Etiopia]]...) |
== Conservació == | == Conservació == | ||
| Llínea 82: | Llínea 82: | ||
- [[Dessecació]] de zones humides | - [[Dessecació]] de zones humides | ||
| − | - [[Contaminació]] | + | - [[Contaminació]] d'aigües i sobrepastoreig |
| − | - [[Canvis | + | - [[Canvis d'usos]] del sol i intensificació agrícola |
- [[Espècies invasores]] i pèrdua de hàbitat | - [[Espècies invasores]] i pèrdua de hàbitat | ||
| − | Els ecosistemes on viuen són prioritaris en conservació segons diverses directives ambientals. | + | Els ecosistemes a on viuen són prioritaris en conservació segons diverses directives ambientals. |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Muasya, A. M.; Simpson, D. A., Chase, M. W., y Culham, A. (1998). ''«An assessment of suprageneric phylogeny in Cyperaceae using rbcL DNA sequences»''. Pl. Syst. Evol. (211): 257-271 | ||
| + | * Simpson, D. A.; Inglis, C.A. (2001). ''«Cyperaceae of economic, ethnobotanical and horticultural importance: a checklist»''. Kew Bulletin 56 (2): 257-360 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * Judd, W. S.; C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2007). ''«Cyperaceae»''. Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Third edition. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates. pp. 294-296. ISBN 978-0-87893-407-2 | ||
| + | * Simpson, Michael G. (2005). ''«Cyperaceae»''. Plant Systematics. Elsevier Inc. pp. 206-211. ISBN 0-12-644460-9 ISBN 978-0-12-644460-5 | ||
| + | * Watson, L.; Dallwitz, M. J. ''«Cyperaceae»''. The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 1st June 2007. (en [[anglés]]) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Cyperaceae}} | ||
| − | + | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000297-2 Cyperaceae en Plants of the World Online] | |
| − | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cyperaceae Artícul sobre Cyperaceae en la Wikipedia castellana] | |
| − | |||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Última revisió del 18:45 4 ago 2025
| Cyperaceae | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Liliopsida | ||
| Orde | Poales | ||
| Família | Cyperaceae | ||
| Gènero | Carex, Cyperus, Scirpus, Eleocharis, entre atres | ||
| Espècie | unes 5.500 espècies | ||
La família Cyperaceae, coneguda comunament com a ciperàcees o juncs en sentit ample, és un grup de plantes monocotiledònees pròximes a les Poaceae, pero diferenciables per diversos rasgos anatòmics i florals. Comprén herbes i mates perennes, típicament de llocs humits o aigualosos, com marjals, riberes, basses o prats humits.
Descripció[editar | editar còdic]
Les Cyperaceae presenten les següents característiques comunes:
- Fulla: de marge paralel, estret, en baina tancada i sense estípules; de disposició a sovint en tres files (trifoliada).
- Tija: habitualment de secció triangular i sòlida, a diferència de les canyes buides de les gramínees.
- Flor: unisexuals o hermafrodites, agrupades en espiguetes o glomèruls, sense pétals ni sépals aparents; polinisació pel vent.
- Fruit: tipo aqueni, a sovint chicotet i angulós.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Les Cyperaceae preferixen ambients humits: marjals, pantans, tolls, rius, fonts, zones de torrenteres i prats humits de montanya. Algunes espècies també s'adapten a pastures seques, dunes o sòls degradats, pero en general són indicadors de presència d'aigua.
Gèneros principals[editar | editar còdic]
Els gèneros més importants i abundants de la família són:
- Carex – gran gènero cosmopolita, de mates o herbes humides, molt diverses
- Cyperus – junc d'aigua o papirs, algunes espècies tenen importància agrícola o ornamental
- Scirpus – ciperàcees de zones aquàtiques, robustes i de gran port
- Eleocharis – chicotetes graminoides de zones inundables o humides
- Rhynchospora – espècies de prats humits, marjals i zones tropicals
Importància ecològica[editar | editar còdic]
Les Cyperaceae contribuïxen de forma fonamental a la biodiversitat i l'estabilitat dels ecosistemes humits. Formes com els juncs i les canyes fines fixen els màrgens dels aiguamolls, filtren l'aigua i proporcionen hàbitat a fauna com amfibis, aus aquàtiques o insectes aquàtics.
Moltes espècies tenen capacitat pionera en la colonisació de sols alterats o inundats.
Usos humans[editar | editar còdic]
Encara que no són tan rellevants agrícola o comercialment com les Poaceae, algunes Cyperaceae tenen usos tradicionals:
- Teixidura: fibres per a estores, cabassos, canyiços i cistelleria (p. ex. Cyperus papyrus o Scirpus lacustris).
- Alimentació: el Cyperus esculentus produïx el tubèrcul comestible conegut com chufa, usat per a fer orchata.
- Ornamentació: algunes espècies de Carex i Cyperus s'ampren en jardineria aquàtica o de zones ombrívoles.
- Medicina tradicional: algunes tenen aplicacions etnobotàniques locals com diürètiques o antiinflamatòries.
Distribució[editar | editar còdic]
Les Cyperaceae es troben en tots els continents excepte en l'Antàrtida, sent especialment diverses en climes tropicals, temperats humits i regions montanyoses. Les zones més riques en espècies són:
- Aiguamolls i zones humides d'Àfrica, Suramèrica i Surest asiàtic
- Prats i turberes d'Europa i Nort d'Àsia
- Ecosistemes de montanya tropicals (Andes, Etiopia...)
Conservació[editar | editar còdic]
Moltes espècies de Cyperaceae estan en regressió per:
- Dessecació de zones humides
- Contaminació d'aigües i sobrepastoreig
- Canvis d'usos del sol i intensificació agrícola
- Espècies invasores i pèrdua de hàbitat
Els ecosistemes a on viuen són prioritaris en conservació segons diverses directives ambientals.
Referències[editar | editar còdic]
- Muasya, A. M.; Simpson, D. A., Chase, M. W., y Culham, A. (1998). «An assessment of suprageneric phylogeny in Cyperaceae using rbcL DNA sequences». Pl. Syst. Evol. (211): 257-271
- Simpson, D. A.; Inglis, C.A. (2001). «Cyperaceae of economic, ethnobotanical and horticultural importance: a checklist». Kew Bulletin 56 (2): 257-360
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Judd, W. S.; C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2007). «Cyperaceae». Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Third edition. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates. pp. 294-296. ISBN 978-0-87893-407-2
- Simpson, Michael G. (2005). «Cyperaceae». Plant Systematics. Elsevier Inc. pp. 206-211. ISBN 0-12-644460-9 ISBN 978-0-12-644460-5
- Watson, L.; Dallwitz, M. J. «Cyperaceae». The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 1st June 2007. (en anglés)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Juncs.