Juncs

Cyperaceae
Classificació científica
Regne		Plantae
Classe		Liliopsida
Orde		Poales
Família		Cyperaceae
Gènero		Carex, Cyperus, Scirpus, Eleocharis, entre atres
Espècie		unes 5.500 espècies

La família Cyperaceae, coneguda comunament com a ciperàcees o juncs en sentit ample, és un grup de plantes monocotiledònees pròximes a les Poaceae, pero diferenciables per diversos rasgos anatòmics i florals. Comprén herbes i mates perennes, típicament de llocs humits o aigualosos, com marjals, riberes, basses o prats humits.

Descripció

Les Cyperaceae presenten les següents característiques comunes:

- Fulla: de marge paralel, estret, en baina tancada i sense estípules; de disposició a sovint en tres files (trifoliada).

- Tija: habitualment de secció triangular i sòlida, a diferència de les canyes buides de les gramínees.

- Flor: unisexuals o hermafrodites, agrupades en espiguetes o glomèruls, sense pétals ni sépals aparents; polinisació pel vent.

- Fruit: tipo aqueni, a sovint chicotet i angulós.

Hàbitat

Les Cyperaceae preferixen ambients humits: marjals, pantans, tolls, rius, fonts, zones de torrenteres i prats humits de montanya. Algunes espècies també s'adapten a pastures seques, dunes o sòls degradats, pero en general són indicadors de presència d'aigua.

Gèneros principals

Els gèneros més importants i abundants de la família són:

- Carex – gran gènero cosmopolita, de mates o herbes humides, molt diverses

- Cyperus – junc d'aigua o papirs, algunes espècies tenen importància agrícola o ornamental

- Scirpus – ciperàcees de zones aquàtiques, robustes i de gran port

- Eleocharis – chicotetes graminoides de zones inundables o humides

- Rhynchospora – espècies de prats humits, marjals i zones tropicals

Importància ecològica

Les Cyperaceae contribuïxen de forma fonamental a la biodiversitat i l'estabilitat dels ecosistemes humits. Formes com els juncs i les canyes fines fixen els màrgens dels aiguamolls, filtren l'aigua i proporcionen hàbitat a fauna com amfibis, aus aquàtiques o insectes aquàtics.

Moltes espècies tenen capacitat pionera en la colonisació de sols alterats o inundats.

Usos humans

Encara que no són tan rellevants agrícola o comercialment com les Poaceae, algunes Cyperaceae tenen usos tradicionals:

- Teixidura: fibres per a estores, cabassos, canyiços i cistelleria (p. ex. Cyperus papyrus o Scirpus lacustris).

- Alimentació: el Cyperus esculentus produïx el tubèrcul comestible conegut com chufa, usat per a fer orchata.

- Ornamentació: algunes espècies de Carex i Cyperus s'ampren en jardineria aquàtica o de zones ombrívoles.

- Medicina tradicional: algunes tenen aplicacions etnobotàniques locals com diürètiques o antiinflamatòries.

Distribució

Les Cyperaceae es troben en tots els continents excepte en l'Antàrtida, sent especialment diverses en climes tropicals, temperats humits i regions montanyoses. Les zones més riques en espècies són:

- Aiguamolls i zones humides d'Àfrica, Suramèrica i Surest asiàtic

- Prats i turberes d'Europa i Nort d'Àsia

- Ecosistemes de montanya tropicals (Andes, Etiopia...)

Conservació

Moltes espècies de Cyperaceae estan en regressió per:

- Dessecació de zones humides

- Contaminació d'aigües i sobrepastoreig

- Canvis d'usos del sol i intensificació agrícola

- Espècies invasores i pèrdua de hàbitat

Els ecosistemes a on viuen són prioritaris en conservació segons diverses directives ambientals.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Juncs.

• Cyperaceae en Plants of the World Online
• Artícul sobre Cyperaceae en la Wikipedia castellana