Diferència entre les revisions de "Pi carrasca"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Jose2 pàgina traslladada Pinus halepensis a Pi carrasca) |
|||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
}} | }} | ||
| − | El '''pi carrasca''' ('''''Pinus halepensis'''''), també conegut com a '''pi d'Alep''' o '''pi blanc''', és un [[arbre]] [[perennifoli]] conífer de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]]. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants | + | El '''pi carrasca''' ('''''Pinus halepensis'''''), també conegut com a '''pi d'Alep''' o '''pi blanc''', és un [[arbre]] [[perennifoli]] conífer de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]]. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]]. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros | + | Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d'altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques joves i rogenca i clavillada en els eixemplars vells. |
| − | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color vert clar. | + | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color [[vert]] clar. |
| − | * [[Flor|Flor]]: [[monoic]], en [[inflorescència]]s masculines groguenques i femenines | + | * [[Flor|Flor]]: [[monoic]], en [[inflorescència]]s masculines groguenques i femenines chicotetes, verdes o [[Roig|rogenques]], que apareixen entre [[març]] i [[maig]]. |
| − | * [[Fruit|Fruit]]: [[pinya]] de tipo [[estròbil]] lignificat, ovoide-convexa, | + | * [[Fruit|Fruit]]: [[pinya]] de tipo [[estròbil]] lignificat, ovoide-convexa, d'uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S'obri per l'acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent. |
| − | * [[Tronc|Tronc]]: escorça fibrosa i escamosa, de color gris rogenc; resistent al foc i capaç de rebrotar ocasionalment en peu. | + | * [[Tronc|Tronc]]: escorça fibrosa i escamosa, de color [[gris]] rogenc; resistent al [[foc]] i capaç de rebrotar ocasionalment en peu. |
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
| − | ''Pinus halepensis'' fon descrit per [[Philip Miller]] en | + | ''Pinus halepensis'' fon descrit per [[Philip Miller]] en l'any [[1768]]. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | * '''Pinus''': nom llatí clàssic per al pi | + | * '''Pinus''': nom [[llatí]] clàssic per al pi |
| − | * '''halepensis''': | + | * '''halepensis''': ‘d'Alep’, ciutat de [[Síria]], fent referència al lloc a on fon descrit originalment |
== Usos == | == Usos == | ||
| − | + | S'utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua [[fusta]] és blana, usada per a embalage i paper. També té ús ornamental i forestal. De la [[resina]] s'obtenien derivats com [[trementina]]. Antigament s'usava la llavor ([[pinyó]]) en rebosteria, encara que és més chicotet que el del [[Pinus pinea|pi pinyoner]]. | |
== Conservació == | == Conservació == | ||
| − | Encara que | + | Encara que és molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes. |
== Refrayns valencians == | == Refrayns valencians == | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262483-1 Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew] | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262483-1 Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew] | ||
| − | * Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). | + | * Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). | + | * Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). ''Flora Europaea''. Cambridge University Press |
| − | * Gómez Campo, C. (1985). | + | * Gómez Campo, C. (1985). ''Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares'' |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 15:24 28 jul 2025
| Pi carrasca | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Pinophyta | ||
| Classe | Pinopsida | ||
| Orde | Pinales | ||
| Família | Pinaceae | ||
| Gènero | Pinus | ||
| Espècie | Pinus halepensis | ||
| Autoritat | Mill. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució natural | |||
El pi carrasca (Pinus halepensis), també conegut com a pi d'Alep o pi blanc, és un arbre perennifoli conífer de la família de les pinàcees. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants en terres valencianes.
Descripció
Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d'altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques joves i rogenca i clavillada en els eixemplars vells.
- Fulla: Acícoles fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color vert clar.
- Flor: monoic, en inflorescèncias masculines groguenques i femenines chicotetes, verdes o rogenques, que apareixen entre març i maig.
- Fruit: pinya de tipo estròbil lignificat, ovoide-convexa, d'uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S'obri per l'acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent.
- Tronc: escorça fibrosa i escamosa, de color gris rogenc; resistent al foc i capaç de rebrotar ocasionalment en peu.
Hàbitat
Habita en zones seques i solejades, preferint sols pobres, calcaris o silicis, i altituts des del nivell de la mar fins a uns 1.200 metros. Molt típic de muntanyes litorals, serres prelitorals i marges de conreus. És una espècie pionera, molt adaptable i dominant en gran part del territori valencià, especialment en zones alterades o incendiades.
Taxonomia
Pinus halepensis fon descrit per Philip Miller en l'any 1768.
Etimologia
- Pinus: nom llatí clàssic per al pi
- halepensis: ‘d'Alep’, ciutat de Síria, fent referència al lloc a on fon descrit originalment
Usos
S'utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua fusta és blana, usada per a embalage i paper. També té ús ornamental i forestal. De la resina s'obtenien derivats com trementina. Antigament s'usava la llavor (pinyó) en rebosteria, encara que és més chicotet que el del pi pinyoner.
Conservació
Encara que és molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes.
Refrayns valencians
Referències
- Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew
- Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico, CSIC.
Bibliografia
- Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
- Gómez Campo, C. (1985). Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares