Diferència entre les revisions de "Reboll"
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
}} | }} | ||
| − | ''' | + | El '''reboll''' ('''''Quercus pyrenaica''''') és un arbre caducifoli de la família de les [[Fagaceae|fagàcees]]. És propi del centre i oest de la [[Península Ibèrica]], a on forma boscs nomenats rebollars. S'adapta a climes montans, de transició entre atlàntic i mediterràneu. |
| − | |||
| − | |||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | El ''Quercus pyrenaica'' és un arbre de talla mijana, de soca irregular i escorça grisenca i rugosa. | + | El ''Quercus pyrenaica'' és un arbre de talla mijana, de soca irregular i escorça [[Gris|grisenca]] i rugosa. |
| − | Fulla: grans, alternes, lobulades profundament (de 4 a 8 parells de lòbuls), en pilositat en el revers. | + | Fulla: grans, alternes, lobulades profundament (de 4 a 8 parells de lòbuls), en pilositat en el revers. A sovint marcescents: es sequen en [[hivern]] pero no cauen fins a [[primavera]]. |
| − | Flor: [[Monoic|monoic]]. Les flors masculines es troben en aments penjants; les femenines, en grupets | + | Flor: [[Monoic|monoic]]. Les flors masculines es troben en aments penjants; les femenines, en grupets chicotets. Florix en [[abril]]-[[maig]]. |
| − | Fruït: bellota ([[Núcula|núcula]] indehiscent), més | + | Fruït: [[bellota]] ([[Núcula|núcula]] indehiscent), més chicoteta que la del [[Quercus faginea|roure valencià]], en cúpula escamosa. Madura entre [[setembre]] i [[novembre]]. |
| − | Soca: escorça grossa, escamosa i molt resistent al foc. Pot presentar brotació abundant des de la base. | + | Soca: escorça grossa, escamosa i molt resistent al [[foc]]. Pot presentar brotació abundant des de la base. |
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| − | Preferix sols àcits, pobres en calci, en altituts de 600 a 1.800 m. | + | Preferix sols àcits, pobres en [[calci]], en altituts de 600 a 1.800 m. S'estén sobretot per les serrades del centre peninsular: Serra de Gredos, Serra de Francia, Montes de Toledo, Serra de Guadarrama, etc. |
Té una gran resistència al fret, no tolera les sequeres prolongades com atres espècies mediterrànees. Apareix en zones de transició entre el roure atlàntic (''Q. robur'') i la [[Carrasca|carrasca]] (''Q. ilex''). | Té una gran resistència al fret, no tolera les sequeres prolongades com atres espècies mediterrànees. Apareix en zones de transició entre el roure atlàntic (''Q. robur'') i la [[Carrasca|carrasca]] (''Q. ilex''). | ||
| Llínea 40: | Llínea 38: | ||
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
| − | ''Quercus pyrenaica'' fon descrit per [[Carl Ludwig Willdenow]] | + | ''Quercus pyrenaica'' fon descrit per [[Carl Ludwig Willdenow]] i publicat en Species Plantarum. Editio quarta 4: 451. 1805. |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | Quercus: nom llatí clàssic per a roures i carrasques. | + | * Quercus: nom [[llatí]] clàssic per a [[Roure|roures]] i [[Carrasca|carrasques]]. |
| − | + | * Pyrenaica: ‘dels Pirineus’, encara que el seu domini principal està en atres zones. | |
== Usos == | == Usos == | ||
| − | Fusta: dura i pesada, encara que poc apreciada per a fusteria. Tradicionalment usada com a llenya i carbó vegetal, per la seua gran capacitat calorífica. | + | Fusta: dura i pesada, encara que poc apreciada per a fusteria. Tradicionalment usada com a llenya i [[carbó]] vegetal, per la seua gran capacitat calorífica. |
Rebrot: es regenera fàcilment per soca, sent ideal per a usos ganaders i producció forestal sostenible. | Rebrot: es regenera fàcilment per soca, sent ideal per a usos ganaders i producció forestal sostenible. | ||
| Llínea 56: | Llínea 54: | ||
== Conservació == | == Conservació == | ||
| − | No es considera amenaçat a nivell general, | + | No es considera amenaçat a nivell general, l'abandó rural i els incendis forestals han provocat la regressió d'alguns rebollars. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:295139-1 ''Quercus pyrenaica'' en Plants of the World Online] | + | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:295139-1 ''Quercus pyrenaica'' en Plants of the World Online] |
| − | [http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/2089/especie/quercus-pyrenaica-willd/ ''Quercus pyrenaica'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental] | + | * [http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/2089/especie/quercus-pyrenaica-willd/ ''Quercus pyrenaica'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental] |
| − | [https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus_pyrenaica Artícul sobre ''Quercus pyrenaica'' en la Wikipedia castellana] | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus_pyrenaica Artícul sobre ''Quercus pyrenaica'' en la Wikipedia castellana] |
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Revisió de 08:45 23 jul 2025
| Reboll | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | Quercus pyrenaica | ||
| Autoritat | Willd. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució natural | |||
El reboll (Quercus pyrenaica) és un arbre caducifoli de la família de les fagàcees. És propi del centre i oest de la Península Ibèrica, a on forma boscs nomenats rebollars. S'adapta a climes montans, de transició entre atlàntic i mediterràneu.
Descripció
El Quercus pyrenaica és un arbre de talla mijana, de soca irregular i escorça grisenca i rugosa.
Fulla: grans, alternes, lobulades profundament (de 4 a 8 parells de lòbuls), en pilositat en el revers. A sovint marcescents: es sequen en hivern pero no cauen fins a primavera.
Flor: monoic. Les flors masculines es troben en aments penjants; les femenines, en grupets chicotets. Florix en abril-maig.
Fruït: bellota (núcula indehiscent), més chicoteta que la del roure valencià, en cúpula escamosa. Madura entre setembre i novembre.
Soca: escorça grossa, escamosa i molt resistent al foc. Pot presentar brotació abundant des de la base.
Hàbitat
Preferix sols àcits, pobres en calci, en altituts de 600 a 1.800 m. S'estén sobretot per les serrades del centre peninsular: Serra de Gredos, Serra de Francia, Montes de Toledo, Serra de Guadarrama, etc.
Té una gran resistència al fret, no tolera les sequeres prolongades com atres espècies mediterrànees. Apareix en zones de transició entre el roure atlàntic (Q. robur) i la carrasca (Q. ilex).
Taxonomia
Quercus pyrenaica fon descrit per Carl Ludwig Willdenow i publicat en Species Plantarum. Editio quarta 4: 451. 1805.
Etimologia
- Quercus: nom llatí clàssic per a roures i carrasques.
- Pyrenaica: ‘dels Pirineus’, encara que el seu domini principal està en atres zones.
Usos
Fusta: dura i pesada, encara que poc apreciada per a fusteria. Tradicionalment usada com a llenya i carbó vegetal, per la seua gran capacitat calorífica.
Rebrot: es regenera fàcilment per soca, sent ideal per a usos ganaders i producció forestal sostenible.
Conservació
No es considera amenaçat a nivell general, l'abandó rural i els incendis forestals han provocat la regressió d'alguns rebollars.