Diferència entre les revisions de "Ateneu Mercantil de Valéncia"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
==Historia== | ==Historia== | ||
| − | En el temps es convertí en una de les associacions al marge dels [[partit polític|partits polítics]] més important de la [[burguesia]] mercantil valenciana. Per iniciativa seua es fundaren les primeres escoles de comerç, la [[Cambra de Comerç]], el cos de [[corredor de comerç|corredors de comerç]] i les [[bossa de valors|bosses de valors]]. Per impuls del seu president, [[Tomás Trénor i Palavicino]], fon u dels organisadors de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. Poc després el president fon [[Adolf Beltran i Ibáñez]], un dels caps del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], que dominava l’alcaldia de Valéncia. Durant el | + | En el temps es convertí en una de les associacions al marge dels [[partit polític|partits polítics]] més important de la [[burguesia]] mercantil valenciana. Per iniciativa seua es fundaren les primeres escoles de comerç, la [[Cambra de Comerç]], el cos de [[corredor de comerç|corredors de comerç]] i les [[bossa de valors|bosses de valors]]. Per impuls del seu president, [[Tomás Trénor i Palavicino]], fon u dels organisadors de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. Poc després el president fon [[Adolf Beltran i Ibáñez]], un dels caps del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], que dominava l’alcaldia de Valéncia. Durant el periodo de la [[Guerra Civil Espanyola]] portà el nom d’''Ateneu Popular Valencià'', i estigué en mans del sector adicte a la [[Segona República Espanyola]]. Després del conflicte, fon prohibit des de l'any [[1939]] al [[1950]]. |
==Actualitat== | ==Actualitat== | ||
| − | Des de 1950, l’Ateneu ha segut declarat | + | Des de 1950, l’Ateneu ha segut declarat d’''Utilitat Pública'' i té la seua seu en la Plaça de l’Ajuntament. Conta en prop de 3.000 socis, una biblioteca que alberga més de 52.000 volums i una hemeroteca en capçaleres de periòdics des de [[1790]]. Posseïx també una bona pinacoteca entre els fondos de la qual es troben les pintures procedents de la casa que fon del fotógraf Antonio García, sogre de Sorolla, realisades pel pintor [[Antonio Cortina Farinós]]. |
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
Revisió de 16:10 18 jun 2010
L'Ateneu Mercantil de València és una institució cultural de València, fundada en 1879 per Estanislau Garcia i Monfort i, entre atres, per Eduardo Pérez Pujol, un dels defensors del neo-gremialisme que tractà de reunir als dependents de comerç de la ciutat de Valéncia.
Historia
En el temps es convertí en una de les associacions al marge dels partits polítics més important de la burguesia mercantil valenciana. Per iniciativa seua es fundaren les primeres escoles de comerç, la Cambra de Comerç, el cos de corredors de comerç i les bosses de valors. Per impuls del seu president, Tomás Trénor i Palavicino, fon u dels organisadors de l'Exposició Regional Valenciana de 1909. Poc després el president fon Adolf Beltran i Ibáñez, un dels caps del Partit d'Unió Republicana Autonomista, que dominava l’alcaldia de Valéncia. Durant el periodo de la Guerra Civil Espanyola portà el nom d’Ateneu Popular Valencià, i estigué en mans del sector adicte a la Segona República Espanyola. Després del conflicte, fon prohibit des de l'any 1939 al 1950.
Actualitat
Des de 1950, l’Ateneu ha segut declarat d’Utilitat Pública i té la seua seu en la Plaça de l’Ajuntament. Conta en prop de 3.000 socis, una biblioteca que alberga més de 52.000 volums i una hemeroteca en capçaleres de periòdics des de 1790. Posseïx també una bona pinacoteca entre els fondos de la qual es troben les pintures procedents de la casa que fon del fotógraf Antonio García, sogre de Sorolla, realisades pel pintor Antonio Cortina Farinós.