Diferència entre les revisions de "Bèlgica"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Categoria:una població aproximadament de 10.396.421 habitants. | |
| − | A cavall entre el llímit cultural entre l'Europa germànica i romanç, Bèlgica està llingüísticament dividida. Té dos llengües principals: el 60% de la seua població, | + | A cavall entre el llímit cultural entre l'Europa germànica i romanç, Bèlgica està llingüísticament dividida. Té dos llengües principals: el 60% de la seua població, de la [[Gàlia]], ''[[Gallia Bèlgicaesta diversitat llingüística porta a conflictes polítics i culturals, i es reflectix en el complex [[Organisació territorial de Bèlgica|sistema de govern de Bèlgica]] i en la seua [[Història de Bèlgica|historia política]]. |
| − | Bèlgica rep el seu nom del nom llatí de la part més septentrional | + | Bèlgica rep el seu nom del nom llatí de la part més septentrional |
| + | [[Categoria:França[[idioma francés|francés]] i ''Königreich Belgien'' en [[idioma alemà|alemà]]) o simplement '''Bèlgica''' és un [[país]] d'[[Europa Occidental|Europa Nort-occidental]]. És un dels membres fundadors de l'[[Unió ]]'', el nom del qual procedix d'un grup de tribus [[celta]]s, els [[belgues]]. Històricament, Bèlgica ha segut part dels [[Països Baixos]], que també comprenen els actuals Països Baixos i Luxemburc, i cobrien una regió alguna cosa major que l'actual [[Benelux]]. | ||
| − | Des de finals de l'[[Edat Mijana]] fins al [[sigle XVII]], fon un florent centre de [[comerç]] i [[cultura]]. Des del [[sigle XVIII]] fins a la [[Revolució belga]] de [[1830]], Bèlgica, en aquella época crida els [[Països Baixos del Sur]], fon el lloc de moltes batalles entre els poders europeus, i és per això que s'ha guanyat els malnoms de "el camp de batalla d'Europa" o "la cabina d'Europa". | + | Des de finals de l'[[Edat Mijana]] fins al [[sigle XVII]], fon un florent centre de [[comerç]] i [[cultura]]. Des del [[sigle XVIII]] fins a la [[Revolució belga]] de [[1830]], Bèlgica, en aquella época crida els [[Països Baixos del Sur]], fon el lloc de moltes batalles entre els poders europeus, i és per això que s']]Unió Europea]]principalment en la regió de [[Flandes]], parla [[idioma neerlandés|neerlandés]], mentres que prop del 40% parla [[idioma francés|francés]] (en la regió de [[Valònia]], al sur, i en la [[regió de Brusseles-Capital]], una regió oficialment bilingüe que alberga també una minoria de parlants de neerlandés). Menys d'un 1% dels belgues viu en la [[Comunitat germanòfoba de Bèlgica|Comunitat germanòfoba]], a l'est del país. Sovint, Europea]] les institucions principals del qual són hostajades pel país, així com moltes atres organisacions internacionals, com l'[[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort|OTAN]]. Bèlgica cobrix una superfície de 30528 [[quilómetro quadrat|quilómetros quadrats]] en |
| + | [[Categoria:Organisacio de les Nacions Unides]]El '''Regne de Bèlgica''' (''Koninkrijk België'' en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Royaume de Belgique'' en ha guanyat els malnoms de "el camp de batalla d'Europa" o "la cabina d'Europa". | ||
| − | + | {UE}}{ | |
[[Categoria:Països d'Europa]] | [[Categoria:Països d'Europa]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Revisió de 11:29 7 jun 2010
[[Categoria:una població aproximadament de 10.396.421 habitants.
A cavall entre el llímit cultural entre l'Europa germànica i romanç, Bèlgica està llingüísticament dividida. Té dos llengües principals: el 60% de la seua població, de la Gàlia, [[Gallia Bèlgicaesta diversitat llingüística porta a conflictes polítics i culturals, i es reflectix en el complex sistema de govern de Bèlgica i en la seua historia política.
Bèlgica rep el seu nom del nom llatí de la part més septentrional [[Categoria:Françafrancés i Königreich Belgien en alemà) o simplement Bèlgica és un país d'Europa Nort-occidental. És un dels membres fundadors de l'Unió , el nom del qual procedix d'un grup de tribus celtas, els belgues. Històricament, Bèlgica ha segut part dels Països Baixos, que també comprenen els actuals Països Baixos i Luxemburc, i cobrien una regió alguna cosa major que l'actual Benelux.
Des de finals de l'Edat Mijana fins al sigle XVII, fon un florent centre de comerç i cultura. Des del sigle XVIII fins a la Revolució belga de 1830, Bèlgica, en aquella época crida els Països Baixos del Sur, fon el lloc de moltes batalles entre els poders europeus, i és per això que s']]Unió Europea]]principalment en la regió de Flandes, parla neerlandés, mentres que prop del 40% parla francés (en la regió de Valònia, al sur, i en la regió de Brusseles-Capital, una regió oficialment bilingüe que alberga també una minoria de parlants de neerlandés). Menys d'un 1% dels belgues viu en la Comunitat germanòfoba, a l'est del país. Sovint, Europea]] les institucions principals del qual són hostajades pel país, així com moltes atres organisacions internacionals, com l'OTAN. Bèlgica cobrix una superfície de 30528 quilómetros quadrats enEl Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandés, Royaume de Belgique en ha guanyat els malnoms de "el camp de batalla d'Europa" o "la cabina d'Europa".
{UE}}{