Diferència entre les revisions de "Paquita "la Rebentaplenaris""
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Paquita Rebentaplenaris.jpg|thumb|right|'''Paquita la "Rebentaplenaris"''']] | [[Image:Paquita Rebentaplenaris.jpg|thumb|right|'''Paquita la "Rebentaplenaris"''']] | ||
| − | '''Paquita ''la Rebentaplenaris''''' fon una dona | + | '''Paquita ''la Rebentaplenaris''''' fon una dona que, en la [[Transició democràtica espanyola|Valéncia de la transició]], en plena [[Batalla de Valéncia]] es dedicava a boicotejar coloquis, actes públics o sessions de l'[[Ajuntament de Valéncia]]. |
Dona pobra de solemnitat, vinculada al [[Grup d'Accio Valencianista]] es feu famosa per agitar, cridar i en última instància, boicotejar tot tipo d'actes, especialment els plenaris de l'ajuntament en el moment en que, segons el seu punt de vista, es practicava el [[catalanisme]]. Açò li va fer guanyar-se el malnom de ''rebentaplenaris''. Per la seua condició de sense sostre (va conseguir una llar de protecció oficial gràcies a una regidora de l'[[Ajuntament de Valéncia]]) s'ha fet difícil la recolecció de senyes sobre la seua vida. | Dona pobra de solemnitat, vinculada al [[Grup d'Accio Valencianista]] es feu famosa per agitar, cridar i en última instància, boicotejar tot tipo d'actes, especialment els plenaris de l'ajuntament en el moment en que, segons el seu punt de vista, es practicava el [[catalanisme]]. Açò li va fer guanyar-se el malnom de ''rebentaplenaris''. Per la seua condició de sense sostre (va conseguir una llar de protecció oficial gràcies a una regidora de l'[[Ajuntament de Valéncia]]) s'ha fet difícil la recolecció de senyes sobre la seua vida. | ||
Revisió de 20:13 13 maig 2010
Paquita la Rebentaplenaris fon una dona que, en la Valéncia de la transició, en plena Batalla de Valéncia es dedicava a boicotejar coloquis, actes públics o sessions de l'Ajuntament de Valéncia.
Dona pobra de solemnitat, vinculada al Grup d'Accio Valencianista es feu famosa per agitar, cridar i en última instància, boicotejar tot tipo d'actes, especialment els plenaris de l'ajuntament en el moment en que, segons el seu punt de vista, es practicava el catalanisme. Açò li va fer guanyar-se el malnom de rebentaplenaris. Per la seua condició de sense sostre (va conseguir una llar de protecció oficial gràcies a una regidora de l'Ajuntament de Valéncia) s'ha fet difícil la recolecció de senyes sobre la seua vida.
Quan muigué, Josep Maria Bayarri li dedicà un artícul homenage molt sentit.