Diferència entre les revisions de "Tònica"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|La tònica ''Canadà Dry''; a l'esquerra baix llum normal i a la dreta baix llum ultravioleta L' '''aigua tònica''', o s...».) |
|||
Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor. | Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor. | ||
− | La tònica és usada ben a sovint en una beguda cridada ''[[gin tonic]]'', que és una mescla de Ginebra i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense sucre o aromatisades en llima (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix [[Radiació ultravioleta|llum ultravioleta]] (''[[llum negra]]'') a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella. | + | La tònica és usada ben a sovint en una beguda cridada ''[[gin tonic]]'', que és una mescla de [[Ginebra]] i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense [[sucre]] o aromatisades en [[llima]] (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix [[Radiació ultravioleta|llum ultravioleta]] (''[[llum negra]]'') a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella. |
En alguns països hipanoamericans rep el nom de '''aguakina''' o '''aguaquina'''. | En alguns països hipanoamericans rep el nom de '''aguakina''' o '''aguaquina'''. |
Revisió de 17:06 6 abr 2010
L' aigua tònica, o simplement, tònica és un refresc carbonatat aromatisat en quinina. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'este aromatisant amarc. La quinina és un alcaloide que s'extrau de la corfa de l'arbre de la quina, i té propietats antipirètiques, analgèsiques i antimalaries.
La beguda sorgí com a mesura de profilaxis contra la malària sent Schweppes la primera marca en comercialisar-la. El seu consum inicial es va reduir a les colònies angleses de les zones tropicals d'Àsia i Àfrica; pero després s'estengué per tot el món.
Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa aigua carbonatada i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.
La tònica és usada ben a sovint en una beguda cridada gin tonic, que és una mescla de Ginebra i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense sucre o aromatisades en llima (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix llum ultravioleta (llum negra) a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella.
En alguns països hipanoamericans rep el nom de aguakina o aguaquina.
Marques de tònica:
- Canadà Dry
- Cantrell
- Cunnington
- Schweppes
- Nordic Mist (coca-cola Company)
- Paso de los toros (PepsiCo)
- Fever-Tree
- Evervess
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Tónica(bebida) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.