Diferència entre les revisions de "Barri del Mercat (Valéncia)"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''El Mercat''' és un dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. Històricament ha estat el de major activitat comercial, tot i que en l'actualitat el barri de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|sant Francesc]] l'hi supera. | '''El Mercat''' és un dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. Històricament ha estat el de major activitat comercial, tot i que en l'actualitat el barri de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|sant Francesc]] l'hi supera. | ||
| − | El 2007 tenia una població de 3.266 habitants. El 1981 en sumava 4.474, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys. No obstant això, des de 2003 cap a hui la seua població s'ha estabilisat, gràcies a la rehabilitació que experimenta el barri. | + | El [[2007]] tenia una població de 3.266 habitants. El [[1981]] en sumava 4.474, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys. No obstant això, des de [[2003]] cap a hui la seua població s'ha estabilisat, gràcies a la rehabilitació que experimenta el barri. |
| − | La mitat oriental del barri era intramurs quan se va construir la [[Muralla àrap de Valéncia|muralla àrap]] del sigle XI (de la plaça del Mercat cap a llevant). Ya en l'época islàmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes textils de qualitat) i part del mercat moro (mercat àrap). Després de la conquista, el rei [[Jaume I]] va concedir llicència a la ciutat de [[Valéncia]], concretament el 1266, per a celebrar mercat semanal el dijous en el nomenat ''Pla de la Boatella'', una zona de pastures que hi havia a l'atre costat de la murallaa islàmica, corresponent a un braç sec del [[riu Túria]], només inundat en temps d'avingudes. Fins a fa pos de temps este pla de la Boatella (després nomenat ''Pla del Mercat'') ha segut el cor comercial de la ciutat. | + | La mitat oriental del barri era intramurs quan se va construir la [[Muralla àrap de Valéncia|muralla àrap]] del [[sigle XI]] (de la plaça del Mercat cap a llevant). Ya en l'época islàmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes textils de qualitat) i part del mercat moro (mercat àrap). Després de la conquista, el rei [[Jaume I]] va concedir llicència a la ciutat de [[Valéncia]], concretament el 1266, per a celebrar mercat semanal el dijous en el nomenat ''Pla de la Boatella'', una zona de pastures que hi havia a l'atre costat de la murallaa islàmica, corresponent a un braç sec del [[riu Túria]], només inundat en temps d'avingudes. Fins a fa pos de temps este pla de la Boatella (després nomenat ''Pla del Mercat'') ha segut el cor comercial de la ciutat. |
| − | [[Pere el Cerimoniós]] manà construir la [[muralla del segle XIV]] (1365), gràcies a la qual el barri quedà tot intramurs i en una posició estratègica en el centre de la [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]], que durant el sigle XIV i fins al XIX era quasi sinònim de la [[Valéncia|ciutat]]. Este fet reforçà l'importància comercial d'este pla de la Boatella o del [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Mercat]], que terminaria com el lloc de major activitat comercial de la ciutat fins ben entrat el segle XX. No és casualitat que durant els sigles XV i XVI fora ací, en ple centre comercial, a on se construïra la [[Llonja de Valéncia |Llonja de Mercaders]], en la seua Sala de Contractació, la [[Taula de Canvis i Depòsits]] i el [[Consulat del Mar ]]. | + | [[Pere el Cerimoniós]] manà construir la [[muralla del segle XIV]] (1365), gràcies a la qual el barri quedà tot intramurs i en una posició estratègica en el centre de la [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]], que durant el [[sigle XIV]] i fins al [[sigle XIX]] era quasi sinònim de la [[Valéncia|ciutat]]. Este fet reforçà l'importància comercial d'este pla de la Boatella o del [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Mercat]], que terminaria com el lloc de major activitat comercial de la ciutat fins ben entrat el segle XX. No és casualitat que durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] fora ací, en ple centre comercial, a on se construïra la [[Llonja de Valéncia |Llonja de Mercaders]], en la seua Sala de Contractació, la [[Taula de Canvis i Depòsits]] i el [[Consulat del Mar ]]. |
| − | El [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Pla del Mercat]] fon conegut per les cases en porches, per la concentració de tenders i de parades de mercat, pels espectàculs, etc. Fon el lloc mes concorregut de la ciutat, entre els sigles XV i XVIII i també a on hi estava el cadafal de la forca, a on penjaven als ajusticiats, i lloc de festes, justes, tornejos i corregudes de bous. | + | El [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Pla del Mercat]] fon conegut per les cases en porches, per la concentració de tenders i de parades de mercat, pels espectàculs, etc. Fon el lloc mes concorregut de la ciutat, entre els sigles XV i [[sigle XVIII|XVIII]] i també a on hi estava el cadafal de la forca, a on penjaven als ajusticiats, i lloc de festes, justes, tornejos i corregudes de bous. |
| − | Fins a principi del sigle XX el mercat encara es feya a base de parades en tendals de lona que eren desmontats a migdia. Durant el sigle XIX la plaça s'amplià en la demolició del convent de les Magdalenes, pero fins al 1914, no s'inicià la construcció de l'edifici cobert del [[Mercat Central de Valéncia]]. Fon necessari comprar i derrocar algunes cases per a reunir un solar d'uns 8.000 m2. El proyecte, de 1914, fon d'[[Alexandre Soler March]] i de [[Francesc Guàrdia i Vial]]. | + | Fins a principi del [[sigle XX]] el mercat encara es feya a base de parades en tendals de lona que eren desmontats a migdia. Durant el [[sigle XIX]] la plaça s'amplià en la demolició del convent de les Magdalenes, pero fins al [[1914]], no s'inicià la construcció de l'edifici cobert del [[Mercat Central de Valéncia]]. Fon necessari comprar i derrocar algunes cases per a reunir un solar d'uns 8.000 m2. El proyecte, de 1914, fon d'[[Alexandre Soler March]] i de [[Francesc Guàrdia i Vial]]. |
| − | Fins als anys 1970 el barri del Mercat ha segut el gran centre de comerç de la ciutat, gràcies a l'enorme activitat comercial que albergaven el Mercat Central i els seus carrers adjacents, pero la construcció de grans almagasens i de botigues de marques multinacionals en el barri de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]] i al districte de [[L'Eixample de Valéncia|l'Eixample]] li ha restat protagonisme comercial. | + | Fins als anys [[1970]] el barri del Mercat ha segut el gran centre de comerç de la ciutat, gràcies a l'enorme activitat comercial que albergaven el Mercat Central i els seus carrers adjacents, pero la construcció de grans almagasens i de botigues de marques multinacionals en el barri de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]] i al districte de [[L'Eixample de Valéncia|l'Eixample]] li ha restat protagonisme comercial. |
No obstant això, continua en una gran força comercial, per tal com el Mercat Central posseïx més d'un miler de parades d'alimentació, i pels seus carrers adjacents es concentra una gran activitat comercial de chicotets comerciants al por menor. | No obstant això, continua en una gran força comercial, per tal com el Mercat Central posseïx més d'un miler de parades d'alimentació, i pels seus carrers adjacents es concentra una gran activitat comercial de chicotets comerciants al por menor. | ||
Revisió de 22:31 3 abr 2010
El Mercat és un dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de Valéncia. Històricament ha estat el de major activitat comercial, tot i que en l'actualitat el barri de sant Francesc l'hi supera.
El 2007 tenia una població de 3.266 habitants. El 1981 en sumava 4.474, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys. No obstant això, des de 2003 cap a hui la seua població s'ha estabilisat, gràcies a la rehabilitació que experimenta el barri.
La mitat oriental del barri era intramurs quan se va construir la muralla àrap del sigle XI (de la plaça del Mercat cap a llevant). Ya en l'época islàmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes textils de qualitat) i part del mercat moro (mercat àrap). Després de la conquista, el rei Jaume I va concedir llicència a la ciutat de Valéncia, concretament el 1266, per a celebrar mercat semanal el dijous en el nomenat Pla de la Boatella, una zona de pastures que hi havia a l'atre costat de la murallaa islàmica, corresponent a un braç sec del riu Túria, només inundat en temps d'avingudes. Fins a fa pos de temps este pla de la Boatella (després nomenat Pla del Mercat) ha segut el cor comercial de la ciutat.
Pere el Cerimoniós manà construir la muralla del segle XIV (1365), gràcies a la qual el barri quedà tot intramurs i en una posició estratègica en el centre de la Ciutat Vella, que durant el sigle XIV i fins al sigle XIX era quasi sinònim de la ciutat. Este fet reforçà l'importància comercial d'este pla de la Boatella o del Mercat, que terminaria com el lloc de major activitat comercial de la ciutat fins ben entrat el segle XX. No és casualitat que durant els sigles XV i XVI fora ací, en ple centre comercial, a on se construïra la Llonja de Mercaders, en la seua Sala de Contractació, la Taula de Canvis i Depòsits i el Consulat del Mar .
El Pla del Mercat fon conegut per les cases en porches, per la concentració de tenders i de parades de mercat, pels espectàculs, etc. Fon el lloc mes concorregut de la ciutat, entre els sigles XV i XVIII i també a on hi estava el cadafal de la forca, a on penjaven als ajusticiats, i lloc de festes, justes, tornejos i corregudes de bous.
Fins a principi del sigle XX el mercat encara es feya a base de parades en tendals de lona que eren desmontats a migdia. Durant el sigle XIX la plaça s'amplià en la demolició del convent de les Magdalenes, pero fins al 1914, no s'inicià la construcció de l'edifici cobert del Mercat Central de Valéncia. Fon necessari comprar i derrocar algunes cases per a reunir un solar d'uns 8.000 m2. El proyecte, de 1914, fon d'Alexandre Soler March i de Francesc Guàrdia i Vial.
Fins als anys 1970 el barri del Mercat ha segut el gran centre de comerç de la ciutat, gràcies a l'enorme activitat comercial que albergaven el Mercat Central i els seus carrers adjacents, pero la construcció de grans almagasens i de botigues de marques multinacionals en el barri de Sant Francesc i al districte de l'Eixample li ha restat protagonisme comercial.
No obstant això, continua en una gran força comercial, per tal com el Mercat Central posseïx més d'un miler de parades d'alimentació, i pels seus carrers adjacents es concentra una gran activitat comercial de chicotets comerciants al por menor.
El barri del Mercat posseïx alguns dels monuments més interessants de la ciutat, com es:
- La Llonja de la Seda (Patrimoni de la Humanitat)(s.XV-XVI)
- El Mercat Central de Valéncia (1910-1928)
- La Real Iglésia de Sant Joan del Mercat o dels Sants Joans (s.XIII-XVIII)
- El Conjunt de la Plaça del Mercat
- La plaça Redona
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/El Mercat de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.