Diferència entre les revisions de "Vicente Dualde Furió"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Vicente Dualde Furió''' (Valéncia, 1851 - 1917), fon un advocat i polític valencià. == Biografia == Vicente Dualde es va lli…»)
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{Biografia|
 +
| nom = Vicente Dualde Furió
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Advocat i polític.
 +
| data_naix = [[1851]] 
 +
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[1917]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 
'''Vicente Dualde Furió''' ([[Valéncia]], [[1851]] - [[1917]]), fon un advocat i polític [[Valencians|valencià]].
 
'''Vicente Dualde Furió''' ([[Valéncia]], [[1851]] - [[1917]]), fon un advocat i polític [[Valencians|valencià]].
  
Llínea 7: Llínea 18:
 
Políticament, fon regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]] pel [[Partit Republicà Progressiste]] entre [[1883]] i [[1891]]; diputat provincial en [[1889]]; primer síndic de l'Ajuntament de Valéncia i diputat a Corts Espanyoles per Valéncia en les eleccions generals de [[1893]] per una coalició republicana. Quan Ruiz Zorrilla trencà en [[Nicolás Salmerón]], Dualde fundà el seu propi diari, ''[[El Progreso]]''. En les eleccions posteriors a les que es va presentar fon derrotat tant pel [[blasquisme]] com pels [[federalisme|federalistes]] i [[Unió Republicana]] (UR).  
 
Políticament, fon regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]] pel [[Partit Republicà Progressiste]] entre [[1883]] i [[1891]]; diputat provincial en [[1889]]; primer síndic de l'Ajuntament de Valéncia i diputat a Corts Espanyoles per Valéncia en les eleccions generals de [[1893]] per una coalició republicana. Quan Ruiz Zorrilla trencà en [[Nicolás Salmerón]], Dualde fundà el seu propi diari, ''[[El Progreso]]''. En les eleccions posteriors a les que es va presentar fon derrotat tant pel [[blasquisme]] com pels [[federalisme|federalistes]] i [[Unió Republicana]] (UR).  
  
Fon el pare de [[Joaquín Dualde Gómez|Joaquín Dualde]], ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant la [[Segona República espanyola|Segona República]].
+
Fon el pare de [[Joaquín Dualde Gómez|Joaquín Dualde]], ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]].
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 15: Llínea 26:
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
  
* [[https://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Dualde Vicente Dualde Furió en Wikipedia]
+
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Dualde Vicente Dualde Furió en Wikipedia]
 +
 
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Advocats]]
 +
[[Categoria:Advocats valencians]]
 +
[[Categoria:Polítics]]
 +
[[Categoria:Polítics valencians]]
 +
[[Categoria:Diputats d'Espanya]]
 +
[[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]]
 +
[[Categoria:Sigle XIX]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]

Revisió de 17:45 27 dec 2024

Vicente Dualde Furió
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Advocat i polític.
Naiximent: 1851
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1917
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Vicente Dualde Furió (Valéncia, 1851 - 1917), fon un advocat i polític valencià.

Biografia

Vicente Dualde es va llicenciar en Dret en l'Universitat de Valéncia, a on també fon líder de la Joventut Republicana i seguidor de Manuel Ruiz Zorrilla. També fon director del periòdic El Mercantil Valenciano (1873 i 1875-1878), advocat de gran prestigi i president de l'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat de 1910 a 1912.

Políticament, fon regidor de l'Ajuntament de Valéncia pel Partit Republicà Progressiste entre 1883 i 1891; diputat provincial en 1889; primer síndic de l'Ajuntament de Valéncia i diputat a Corts Espanyoles per Valéncia en les eleccions generals de 1893 per una coalició republicana. Quan Ruiz Zorrilla trencà en Nicolás Salmerón, Dualde fundà el seu propi diari, El Progreso. En les eleccions posteriors a les que es va presentar fon derrotat tant pel blasquisme com pels federalistes i Unió Republicana (UR).

Fon el pare de Joaquín Dualde, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant la Segona República.

Vore també

Enllaços externs