Diferència entre les revisions de "Novela filosòfica"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''ficció filosòfica''' es referix a les obres de ficció en a on una part significativa del treball està dedicat a la discussió de qüestions que solen…») |
|||
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | La '''ficció filosòfica''' es referix a les obres de ficció en a on una part significativa del treball està dedicat a la discussió de qüestions que solen abordar-se utilisant la filosofia discursiva. Este tipo d'obres pot incloure temes com la funció i el paper de la societat, el propòsit de la vida, l'ètica o la moral, el paper de l'art en la vida humana i el paper de l'experiència o la raó en el desenroll del coneiximent. Aixina mateix, a este gènero pertanyen les anomenades «noveles d'idees», que inclouen una proporció significativa de gèneros com la ciència ficció, la ficció utòpica i distòpica i el Bildungsroman. El modus operandi sol utilisar primerament una història normal per a llavors començar simplement a explicar les parts difícils o obscures de la vida humana. | + | La '''ficció filosòfica''' es referix a les obres de ficció en a on una part significativa del treball està dedicat a la discussió de qüestions que solen abordar-se utilisant la filosofia discursiva. Este tipo d'obres pot incloure temes com la funció i el paper de la societat, el propòsit de la vida, l'ètica o la moral, el paper de l'art en la vida humana i el paper de l'experiència o la raó en el desenroll del coneiximent. Aixina mateix, a este gènero pertanyen les anomenades «noveles d'idees», que inclouen una proporció significativa de gèneros com la ciència ficció, la ficció utòpica i distòpica i el [[Bildungsroman]]. El modus operandi sol utilisar primerament una història normal per a llavors començar simplement a explicar les parts difícils o obscures de la vida humana. |
− | Els seus precedents són tan antics com els propis diàlecs de | + | Els seus precedents són tan antics com els propis diàlecs de [[Plató]], pero en sentit més concret, esta narrativa florix baix l'escritura de [[Voltaire]] o [[Jonathan Swift]]. En la primera mitat del sigle XX autors tan diversos com [[Thomas Mann]], [[Hermann Hesse]], existencialistes francesos com [[Jean Paul Sartre]] o [[Albert Camus]], o autors distòpics com [[Aldous Huxley]] o [[George Orwell]] varen dur este tipo de ficció a la seua més elevat desenroll. En la narrativa espanyola, la Generació del 98 en [[Unamuno]], [[Pío Baroja]] o [[Azorín]] òbrin el camí a este tipo d'obres. En la tradició hispanoamericana, [[Jorge Luis Borges]] du el gènero a una dels seus cims més importants i abstractes. La tradició de la novela de ciència ficció, de la mà de Stanislav Lem, Arthur C. Clarke o Asimov, també introduirien idees filosòfiques en moltes de les seues obres. |
+ | |||
+ | [[Categoria:Lliteratura]] | ||
+ | [[Categoria:Novela]] | ||
+ | [[Categoria:Noveles filosòfiques]] | ||
+ | [[Categoria:Lliteratura filosòfica]] |
Última revisió del 12:43 24 dec 2024
La ficció filosòfica es referix a les obres de ficció en a on una part significativa del treball està dedicat a la discussió de qüestions que solen abordar-se utilisant la filosofia discursiva. Este tipo d'obres pot incloure temes com la funció i el paper de la societat, el propòsit de la vida, l'ètica o la moral, el paper de l'art en la vida humana i el paper de l'experiència o la raó en el desenroll del coneiximent. Aixina mateix, a este gènero pertanyen les anomenades «noveles d'idees», que inclouen una proporció significativa de gèneros com la ciència ficció, la ficció utòpica i distòpica i el Bildungsroman. El modus operandi sol utilisar primerament una història normal per a llavors començar simplement a explicar les parts difícils o obscures de la vida humana.
Els seus precedents són tan antics com els propis diàlecs de Plató, pero en sentit més concret, esta narrativa florix baix l'escritura de Voltaire o Jonathan Swift. En la primera mitat del sigle XX autors tan diversos com Thomas Mann, Hermann Hesse, existencialistes francesos com Jean Paul Sartre o Albert Camus, o autors distòpics com Aldous Huxley o George Orwell varen dur este tipo de ficció a la seua més elevat desenroll. En la narrativa espanyola, la Generació del 98 en Unamuno, Pío Baroja o Azorín òbrin el camí a este tipo d'obres. En la tradició hispanoamericana, Jorge Luis Borges du el gènero a una dels seus cims més importants i abstractes. La tradició de la novela de ciència ficció, de la mà de Stanislav Lem, Arthur C. Clarke o Asimov, també introduirien idees filosòfiques en moltes de les seues obres.