Diferència entre les revisions de "Antonio Sacramento"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Naixcut en una prestigiosa família dedicada a la medicina com Fernando Antonio Sacramento Antolí-Candela Piquer, continuà la tradició familiar i desenrollà una carrera com a mege. Aixina i tot, des de chiquet contà en una gran inquietut artística, i deprengué a esculpir i dibuixar de forma autodidacta, activitats que ha compaginat en la seua faceta de mege. | Naixcut en una prestigiosa família dedicada a la medicina com Fernando Antonio Sacramento Antolí-Candela Piquer, continuà la tradició familiar i desenrollà una carrera com a mege. Aixina i tot, des de chiquet contà en una gran inquietut artística, i deprengué a esculpir i dibuixar de forma autodidacta, activitats que ha compaginat en la seua faceta de mege. | ||
| − | Gaya Nuño definix la seua escultura com “la més intelectual del sigle | + | Gaya Nuño definix la seua escultura com “la més intelectual del [[sigle XX]]”. |
== Obres urbanes == | == Obres urbanes == | ||
| − | *Creu de terme en la Pista de Silla, 1965, Valéncia. | + | *Creu de terme en la Pista de Silla, [[1965]], [[Valéncia]]. |
| − | *Victòria de Valéncia, 1969, Plaça d'Amèrica, Valéncia. | + | *Victòria de Valéncia, [[1969]], Plaça d'Amèrica, Valéncia. |
| − | *Monument al Rei Jaume I, 1991, Plaça de Saragossa, Valéncia. | + | *Monument al Rei [[Jaume I]], [[1991]], Plaça de [[Saragossa]], Valéncia. |
| − | *Monument a Manuel Granero, 1998, Carrer Xàtiva, Valéncia. | + | *Monument a Manuel Granero, [[1998]], Carrer [[Xàtiva]], Valéncia. |
| − | *9 segons, 9 dècimes, Madrit. | + | *9 segons, 9 dècimes, [[Madrit]]. |
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
*Exposició colectiva en l'Octau Saló de Març, Associació de Pintors i Escultors "Arte Actual". | *Exposició colectiva en l'Octau Saló de Març, Associació de Pintors i Escultors "Arte Actual". | ||
| − | *Retrospectiva individual en l'Almodí de Valéncia. | + | *Retrospectiva individual en l'[[Almodí]] de Valéncia. |
| − | *Exposició de retrats en el Mercat de Colón de Valéncia. | + | *Exposició de retrats en el [[Mercat de Colón]] de Valéncia. |
| − | *El Museu de la Ciutat de Valéncia, guarda sa escultura "La bailaora". | + | *El Museu de la [[Palau del Marqués de Campo/Museu de la ciutat|Ciutat de Valéncia]], guarda sa escultura "La bailaora". |
| Llínea 66: | Llínea 66: | ||
[[Categoria:Escultors valencians]] | [[Categoria:Escultors valencians]] | ||
[[Categoria:Pintors valencians]] | [[Categoria:Pintors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Meges valencians]] | ||
Revisió de 01:30 21 març 2010
Archiu:Antonio Sacramento per Jose Penalba.jpg L'artiste i mege Antonio Sacramento
Antonio Sacramento (Valéncia, 1915), és un reconegut mege otorrinolaringòlec i artiste plàstic valencià.
Naixcut en una prestigiosa família dedicada a la medicina com Fernando Antonio Sacramento Antolí-Candela Piquer, continuà la tradició familiar i desenrollà una carrera com a mege. Aixina i tot, des de chiquet contà en una gran inquietut artística, i deprengué a esculpir i dibuixar de forma autodidacta, activitats que ha compaginat en la seua faceta de mege.
Gaya Nuño definix la seua escultura com “la més intelectual del sigle XX”.
Obres urbanes
- Victòria de Valéncia, 1969, Plaça d'Amèrica, Valéncia.
- 9 segons, 9 dècimes, Madrit.
Exposicions
- Exposició colectiva en l'Octau Saló de Març, Associació de Pintors i Escultors "Arte Actual".
- Retrospectiva individual en l'Almodí de Valéncia.
- Exposició de retrats en el Mercat de Colón de Valéncia.
- El Museu de la Ciutat de Valéncia, guarda sa escultura "La bailaora".
Premis
- Medalla d'Or de la II Bienal d'Art de Saragossa.
- Medalla de Plata en el Quint Saló Internacional de Març de Valéncia.
- 3ª Medalla en la Exposició Nacional de Belles Arts de Madrit.
- Gran Targa d´Or en la Exposició Internacional de Torino.
- Premi Ciutat de Cartagena.
- Medalla d'Or i Premi Nacional Julio Antonio.
- Primer Premi de Pintura en el Saló d'Autumne de Valéncia.
- Medalla d'honor en la Segona bienal internacional del Deporte de Madrit.
- 3ª medalla d'escultura de la 10ª Bienal del deport en les Belles Arts de Barcelona.
- Premi Cánova 2006 (Itàlia).
Bibliografia
DE LAS HERAS ESTEBAN, Elena. "La escultura pública en Valencia. Estudio y catálogo". Departament d'Història de l'Art. Universitat de Valéncia. Servici de Publicacions, 2003. Text en pdf.