Diferència entre les revisions de "Idioma valencià"
(Contingut canviat per «El valència és un simple dialecte occidental de la excel·lentíssima llengua Catalana».) |
m (Revertides les edicions de 213.99.134.20 (discussió); s'ha recuperat la última versió de Ssurfer) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El valència és | + | {{esbos}} |
| + | El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>. | ||
| + | |||
| + | == Orige de la Llengua Valenciana == | ||
| + | {{AP|Orige del valencià}} | ||
| + | L'orige del valencià conta en diverses teories, la més inteligent es la de els mossàraps. Es la [[llengua romanç]] parlada per la zona de la Comunitat Valenciana. Esta llengua després de l'invasió àrap va ser parlada per els [[mossàrap|mossàraps]] (Que eren una majoria) i va seguir evolucionant fins que Jaume I va lliberar als mossàraps dels musulmans i li va conferir la categoria de Regne sent oficial el romanç que hui coneixem com Valencià. Este valencià li va donar gran part de la seua estructura al [[provençal]] dels [[comtats catalans]] (que ya era molt paregut) i este provençal li va donar un realç a la llengua Valenciana. El català més paregut al valencià es el parlat a [[Lleida]]. Es tan semblat perque hi havia un gran comerç entre lo [[regne valencià]]i [[Lleida]]. | ||
| + | |||
| + | També hi ha una teoria (pancatalanista) que afirma que el valencià es el català occidental que van traure els catalans durant la conquista. Una teoria que es contradiu ya que la teoria diu que valència va ser repoblada en catalans orientals i per ho tant el valencià seria "salat" i no ho es, per ho tant no té sentit i es contradiu. | ||
| + | |||
| + | == Extensió del Valencià == | ||
| + | [[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]] | ||
| + | |||
| + | La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche|Carche murcià]]. | ||
| + | |||
| + | La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià (o millor dit un català paregut al valencià). Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana. | ||
| + | |||
| + | == Història del Valencià == | ||
| + | |||
| + | === Denominació === | ||
| + | Es la llengua parlada principalment a la [[Comunitat Valenciana]], ans Regne Valencià. Es la llengua que parlaven per els [[mossàrap|mossàraps]] | ||
| + | |||
| + | === Lliteratura === | ||
| + | [[Image: Llengua valenciana 1.jpg|200px|thumb|right|Text sobre la llengua Valenciana]] | ||
| + | [[Image: Llengua valenciana 2.jpg|300px|thumb|right|Text referint-se a la llengua Valenciana]] | ||
| + | Esta llengua va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”. | ||
| + | Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com: | ||
| + | |||
| + | * [[Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer]] (1478) | ||
| + | * [[Gramàtica d'Andreu Sempere Alcoi|Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15]] | ||
| + | * [[Líber Elegantiarum]]..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari) | ||
| + | * [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482) | ||
| + | |||
| + | === Política === | ||
| + | Actualment la llengua valenciana no es oficial i esta sent suplantada per el dialecte barceloní a la Comunitat Valenciana. | ||
| + | Partits com Coalició Valenciana intenten fer-la oficial i la seua Acadèmia més important es la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|RACV]] | ||
| + | |||
| + | == Dialectes del Valencià == | ||
| + | [[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]] | ||
| + | === Valencià de Transició === | ||
| + | El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]]. | ||
| + | |||
| + | * Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe. | ||
| + | * La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro. | ||
| + | * Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares. | ||
| + | * Conservació progressiva de la -d- intervocàlica. | ||
| + | |||
| + | === Valencià Septentrional === | ||
| + | El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[l'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son: | ||
| + | |||
| + | * -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. | ||
| + | * -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu. | ||
| + | * Neutralisació de la b/v. | ||
| + | * Manteniment dels artículs lo/los. | ||
| + | * Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador. | ||
| + | * No pronunciació de la -r final. | ||
| + | * Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave''). | ||
| + | |||
| + | === Valencià Apichat === | ||
| + | L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]]. | ||
| + | |||
| + | * Manteniment dels artículs lo/los. | ||
| + | * El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche] | ||
| + | * L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/. | ||
| + | * Es conserven les formes del plural que mantenen la n original llatina, com en hòmens o jòvens. | ||
| + | * Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir]. | ||
| + | * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple. | ||
| + | |||
| + | === Valencià Meridional === | ||
| + | El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en las que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques: | ||
| + | |||
| + | * Predomini de la variant perifràstica del pasat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]]. | ||
| + | * El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''. | ||
| + | |||
| + | === Valencià Alacantí === | ||
| + | L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Té les següents característiques: | ||
| + | |||
| + | * Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa''). | ||
| + | * Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou''). | ||
| + | * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{reflist}} | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] | ||
| + | *[[Normes del Puig]] | ||
| + | *[[Segle d'Or Valencià]] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços Externs == | ||
| + | *[http://www.racv.es Real Acadèmia de cultura Valenciana] | ||
| + | *[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià] | ||
| + | *[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana] | ||
| + | *[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià] | ||
| + | *[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exaustiu sobre la llengua valenciana] | ||
| + | *[http://www.garciamoya.cjb.net Articuls de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Valencià]] | ||
Revisió de 09:53 13 nov 2008
Plantilla:Esbos El Valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la Comunitat Valenciana. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'Estatut d’Autonomia Valencià, junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1].
Orige de la Llengua Valenciana
- Artícul principal → Orige del valencià.
L'orige del valencià conta en diverses teories, la més inteligent es la de els mossàraps. Es la llengua romanç parlada per la zona de la Comunitat Valenciana. Esta llengua després de l'invasió àrap va ser parlada per els mossàraps (Que eren una majoria) i va seguir evolucionant fins que Jaume I va lliberar als mossàraps dels musulmans i li va conferir la categoria de Regne sent oficial el romanç que hui coneixem com Valencià. Este valencià li va donar gran part de la seua estructura al provençal dels comtats catalans (que ya era molt paregut) i este provençal li va donar un realç a la llengua Valenciana. El català més paregut al valencià es el parlat a Lleida. Es tan semblat perque hi havia un gran comerç entre lo regne valenciài Lleida.
També hi ha una teoria (pancatalanista) que afirma que el valencià es el català occidental que van traure els catalans durant la conquista. Una teoria que es contradiu ya que la teoria diu que valència va ser repoblada en catalans orientals i per ho tant el valencià seria "salat" i no ho es, per ho tant no té sentit i es contradiu.
Extensió del Valencià
La Llengua Valenciana es parla en part de la Comunitat Valenciana, i en el Carche murcià.
La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos predominis llingüístics territorialment, el castellà i el valencià (o millor dit un català paregut al valencià). Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la Llei d'us i d'ensenyant del valencià i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.
Història del Valencià
Denominació
Es la llengua parlada principalment a la Comunitat Valenciana, ans Regne Valencià. Es la llengua que parlaven per els mossàraps
Lliteratura
Esta llengua va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”. Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com:
- Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer (1478)
- Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15
- Líber Elegantiarum..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari)
- Kempis , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482)
Política
Actualment la llengua valenciana no es oficial i esta sent suplantada per el dialecte barceloní a la Comunitat Valenciana. Partits com Coalició Valenciana intenten fer-la oficial i la seua Acadèmia més important es la RACV
Dialectes del Valencià
Valencià de Transició
El valencià de transició es parla al Maestrat i en Els Ports.
- Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
- La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro.
- Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica lo i los, especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
- Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.
Valencià Septentrional
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'Els Ports, el Maestrat, la franja septentrional de l'Alcalatén i la Plana. Les seues característiques son:
- -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
- -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.
- Neutralisació de la b/v.
- Manteniment dels artículs lo/los.
- Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.
- No pronunciació de la -r final.
- Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (ell cante, ell cantave).
Valencià Apichat
L'apichat es parla en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.
- Manteniment dels artículs lo/los.
- El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
- L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
- Es conserven les formes del plural que mantenen la n original llatina, com en hòmens o jòvens.
- Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
- Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
Valencià Meridional
El valencià meridional es parla en les comarques centrals i del Xúquer de la Comunitat Valenciana en las que no es parla el dialecte Apichat. Té les següents característiques:
- Predomini de la variant perifràstica del pasat sintètic: yo aní > yo vaig anar. Excepte en les zones no apichades de la Ribera i la Safor.
- El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: es bou i es vaques; pero pren les formes els, les davant de paraules escomençades per vocal: els alacantins i les alacantines.
Valencià Alacantí
L'alacantí es parla en les comarques del sur de la Comunitat Valenciana. Té les següents característiques:
- Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
- Pas del diftonc [ow] a [au]: [ˈbaw] (bou), [ˈaw] (ou), [ˈpaw] (pou).
- Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). En el Baix Vinalopó casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.