Diferència entre les revisions de "Bernat Fenollar"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 24 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Bernat Fenollar.jpeg|thumb|200px|Xilografia de l'época]]
+
{{Biografia|
−
'''Bernat Fenollar''' ([[Penàguila]], v [[1438]] - [[Valéncia]], [[1516]]) fon un religiós i poeta [[Comunitat Valenciana|valencià]].
+
| nom = Bernat Fenollar
 +
| image = [[Image:Bernat Fenollar.jpeg|200px|Xilografia de l'época]]
 +
| peu = Bernat Fenollar
 +
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valéncia]]
 +
| ocupació = Escritor i poeta.
 +
| data_naix = [[1438]]
 +
| lloc_naix = [[Penàguila]], [[Regne de Valéncia]]
 +
| data_mort = [[1516]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
 +
}}
 +
'''Bernat Fenollar''' ([[Penàguila]], v [[1438]] - † [[Valéncia]], [[1516]]) fon un religiós, catedràtic de matemàtiques, escritor i poeta [[Regne de Valéncia|valencià]].
  
−
Bernat Fenollar va ser un dels escritors més característics i representatius de finals de l'época Migeval i principis del Renaiximent valencià.
+
== Biografia ==
  
−
L'ambient en la segona mitat del [[sigle XV]] era bulliciós i ric, i en els termens dels ambients lliteraris i culturals de la [[ciutat de Valéncia]] en eixa época, les tertulies lliteraries eren molt usuals i importants. Entre elles hi havia un círcul de tertulians molt important que encapçalava Bernat Fenollar. Valéncia havia assumit la capitalitat cultural i veïa en [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]], [[Joan Roiç de Corella|Roiç de Corella]], Bernat Fenollar... com les lletres valencianes arribaven al seu [[sigle d'Or]].  
+
Bernat Fenollar fon un dels escritors més característics i representatius de finals de l'época Migeval i principis del Renaiximent valencià.
  
−
A l'arribar a principis del [[sigle XVI]] la poesia prengué un to satíric-burlesc. Bernat formà part de la nomenada ''[[Escola Satírica Valenciana]] ''. Li és atribuïda l'edició de les [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] (primer llibre imprés en la [[Península Ibèrica]]), un compendi de les obres presentades al certamen poètic de [[1474]], del que, ademés, fon secretari.
+
L'ambient en la segona mitat del [[sigle XV]] era bulliciós i ric, i en els térmens dels ambients lliteraris i culturals de la [[ciutat de Valéncia]] en eixa época, les tertulies lliteraries eren molt usuals i importants. Entre elles hi havia un círcul de tertulians molt important que encapçalava Bernat Fenollar. Valéncia havia assumit la capitalitat cultural i veïa en [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]], [[Joan Roiç de Corella|Roiç de Corella]], Bernat Fenollar... com les lletres valencianes arribaven al seu [[sigle d'Or]].  
  
−
Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época ([[Jaume Gassull]], [[Joan Moreno]], [[Baltasar Portell]], [[Narcís Vinyoles]], etc.), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors: ''Lo procés de les olives'' ([[1497]]), ''Lo Passi en cobles'' ([[1493]]), ''Escacs d'amor'' (editada en [[1914]]), a on destaca per la seua correcció formal.
+
A l'arribar a principis del [[sigle XVI]] la poesia prengué un to satíric-burlesc. Bernat formà part de la nomenada ''[[Escola Satírica Valenciana]]''. Li és atribuïda l'edició de les [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] (primer llibre imprés en la [[Península Ibèrica]]), un compendi de les obres presentades al certamen poètic de [[1474]], del que, ademés, fon secretari.
  
−
Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el ''Cancionero General'' ([[1511]]) d'[[Hernando del Castillo]]. Ademés d'estes obres, [[Onofre Almudéver]] li atribuí l'autoria d'una ''Sentencia'' (absolutament desconeguda), crítica en el llenguage dels llauradors, que (supostament) originà la [[Brama dels llauradors]] per part de son amic [[Jaume Gassull]].
+
Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época ([[Jaume Gaçull]], [[Joan Moreno]], [[Baltasar Portell]], [[Narcís Vinyoles]], etc...), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors:
  
−
Aprofitant estos fets, a lo llarc del [[sigle XX]], alguns autors [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (principalment [[Badía i Margarit]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), intentaren atribuir a Fenollar l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat [[Regles d'esquivar vocables|Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols]], que atres autors com [[Ricart García Moya]] consideren apòcrif, donat que son lèxic i estil no es correspon ni en el de l'época ni en el de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna.
+
* ''Lo procés de les olives'' ([[1497]])
 +
* ''Lo Passi en cobles'' ([[1493]])
 +
* ''Escacs d'amor'' (editada en [[1914]]), a on destaca per la seua correcció formal.
  
−
''Lo procés de les olives'', obra impressa en Valéncia l'any 1497, Bernat Fenollar, Jaume Gassull i Joan Moreno; per mig d'un diàlec en moltes metàfores, discutixen qui es millor per a conquistar a una dòna si els vells o els jòvens. Quan parla de les "tendres olives" es referix a les chiquetes jòvens i "el pinyol" al membre masculí. Una mostra és el següent fragment:
+
Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el ''Cancionero General'' ([[1511]]) d'[[Hernando del Castillo]].
 +
 
 +
== Atribucions ==
 +
 
 +
Ademés d'estes obres, [[Onofre Almudéver]] li atribuí l'autoria d'una ''Sentencia'' (absolutament desconeguda), crítica en el llenguage dels llauradors, que (supostament) originà la ''Brama dels llauradors'' (''La Brama dels Llauradors de l'Horta de Valéncia'') per part de son amic [[Jaume Gaçull]].
 +
 
 +
Aprofitant estos fets, a lo llarc del [[sigle XX]], alguns autors [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (principalment [[Antoni Badia i Margarit|Badia i Margarit]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), intentaren atribuir a Fenollar l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat [[Regles d'esquivar vocables|Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols]], que atres autors com l'investigador alacantí [[Ricart García Moya]] consideren apòcrif, donat que son lèxic i estil no es correspon ni en el de l'época ni en el de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna.
 +
 
 +
== ''Lo procés de les olives'' ==
 +
 
 +
''Lo procés de les olives'', obra impressa en Valéncia en l'any [[1497]], Bernat Fenollar, Jaume Gaçull i Joan Moreno; per mig d'un diàlec en moltes metàfores, discutixen qui es millor per a conquistar a una dòna si els vells o els jòvens. Quan parla de les "tendres olives" es referix a les chiquetes jóvens i "el pinyol" al membre masculí. Una mostra és el següent fragment:
  
 
- Parla el jove -
 
- Parla el jove -
Llínea 46: Llínea 68:
 
tal propietat tenen les olives
 
tal propietat tenen les olives
  
−
que fan gros boci d´esmortit pinyol
+
que fan gros boci d'esmortit pinyol
  
 
I alça's el cap al fluix caragol
 
I alça's el cap al fluix caragol
Llínea 52: Llínea 74:
 
Buscant aquell lloc a on estan les genives.  
 
Buscant aquell lloc a on estan les genives.  
  
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Si no fóreu ingrats a la llet que haveu mamat i a la Pátria a on sou naixcuts, no deixaríeu que als vostres classics valencians els catalans se'ls vullgueren aplicar....|[[Onofre Almudéver]], 1561, en el seu pròlec de "Lo proces de les olives" de [[Bernat Fenollar]]}}
 +
 +
{{Cita|''[[Bernat Fenollar]] (…) Este hijo de Penáguila escalaría otras cumbres más elevadas y alcanzaría un vuelo más alto, el del espíritu, a través de la inspiración poética hasta ser considerado por Menéndez Pelayo como el mejor poeta valenciano de su tiempo. Pero si no fue el mejor, sí uno de los más señalados de la época en [[llengua valenciana|lengua valenciana]].''|''27 alicantinos ilustres'' (Sant Vicent, Alacant, 2004). Manuel Martínez López}}
 +
     
 +
== Referències ==
 +
 +
* [https://bivaldi.gva.es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1001419 Bernat Fenollar. Biblioteca Digital Valenciana]
 +
* [https://www.cervantesvirtual.com/obras/autor/fenollar-bernat-ca1438-1516-3821 Bernat Fenollar. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
 +
* Martínez López, Manuel. ''27 alicantinos ilustres'' (Sant Vicent, Alacant, 2004). 
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Category:Bernat Fenollar}}
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Poetes]]
 
[[Categoria:Poetes valencians]]
 
[[Categoria:Poetes valencians]]
 +
[[Categoria:Religiosos]]
 
[[Categoria:Religiosos valencians]]
 
[[Categoria:Religiosos valencians]]
 
[[Categoria:Filologia]]
 
[[Categoria:Filologia]]
 +
[[Categoria:Sigle XV]]
 +
[[Categoria:Sigle XVI]]
 +
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]

Última revisió del 10:41 20 nov 2024

Bernat Fenollar
Xilografia de l'época
Bernat Fenollar
Nacionalitat: Valéncia
Ocupació: Escritor i poeta.
Naiximent: 1438
Lloc de naiximent: Penàguila, Regne de Valéncia
Defunció: 1516
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia

Bernat Fenollar (Penàguila, v 1438 - † Valéncia, 1516) fon un religiós, catedràtic de matemàtiques, escritor i poeta valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Bernat Fenollar fon un dels escritors més característics i representatius de finals de l'época Migeval i principis del Renaiximent valencià.

L'ambient en la segona mitat del sigle XV era bulliciós i ric, i en els térmens dels ambients lliteraris i culturals de la ciutat de Valéncia en eixa época, les tertulies lliteraries eren molt usuals i importants. Entre elles hi havia un círcul de tertulians molt important que encapçalava Bernat Fenollar. Valéncia havia assumit la capitalitat cultural i veïa en Ausias March, Joanot Martorell, Roiç de Corella, Bernat Fenollar... com les lletres valencianes arribaven al seu sigle d'Or.

A l'arribar a principis del sigle XVI la poesia prengué un to satíric-burlesc. Bernat formà part de la nomenada Escola Satírica Valenciana. Li és atribuïda l'edició de les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria (primer llibre imprés en la Península Ibèrica), un compendi de les obres presentades al certamen poètic de 1474, del que, ademés, fon secretari.

Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época (Jaume Gaçull, Joan Moreno, Baltasar Portell, Narcís Vinyoles, etc...), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors:

  • Lo procés de les olives (1497)
  • Lo Passi en cobles (1493)
  • Escacs d'amor (editada en 1914), a on destaca per la seua correcció formal.

Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el Cancionero General (1511) d'Hernando del Castillo.

Atribucions[editar | editar còdic]

Ademés d'estes obres, Onofre Almudéver li atribuí l'autoria d'una Sentencia (absolutament desconeguda), crítica en el llenguage dels llauradors, que (supostament) originà la Brama dels llauradors (La Brama dels Llauradors de l'Horta de Valéncia) per part de son amic Jaume Gaçull.

Aprofitant estos fets, a lo llarc del sigle XX, alguns autors pancatalanistes (principalment Badia i Margarit i Sanchis Guarner), intentaren atribuir a Fenollar l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols, que atres autors com l'investigador alacantí Ricart García Moya consideren apòcrif, donat que son lèxic i estil no es correspon ni en el de l'época ni en el de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna.

Lo procés de les olives[editar | editar còdic]

Lo procés de les olives, obra impressa en Valéncia en l'any 1497, Bernat Fenollar, Jaume Gaçull i Joan Moreno; per mig d'un diàlec en moltes metàfores, discutixen qui es millor per a conquistar a una dòna si els vells o els jòvens. Quan parla de les "tendres olives" es referix a les chiquetes jóvens i "el pinyol" al membre masculí. Una mostra és el següent fragment:

- Parla el jove -

Fingir la potencia a edat tan madura

esta rao no vullc decretar

consell tan lloat no's deu oblidar

"cognosce te ipsum" puix es gran cordura:

I aixina jujareu en tendres olives

lo que poc campeja el corcat pinyol

I'l calapatenc mustiu caragol

Si pot ser boci que ompliga genives.

- Contesta el vell -

Segons nostra fe i per conjetura

Resurreccio no's deu gens dubtar

demostren virtut de resucitar

la vista i el toc de bella figura:

tal propietat tenen les olives

que fan gros boci d'esmortit pinyol

I alça's el cap al fluix caragol

Buscant aquell lloc a on estan les genives.

Cites[editar | editar còdic]

Si no fóreu ingrats a la llet que haveu mamat i a la Pátria a on sou naixcuts, no deixaríeu que als vostres classics valencians els catalans se'ls vullgueren aplicar....
Onofre Almudéver, 1561, en el seu pròlec de "Lo proces de les olives" de Bernat Fenollar
Bernat Fenollar (…) Este hijo de Penáguila escalaría otras cumbres más elevadas y alcanzaría un vuelo más alto, el del espíritu, a través de la inspiración poética hasta ser considerado por Menéndez Pelayo como el mejor poeta valenciano de su tiempo. Pero si no fue el mejor, sí uno de los más señalados de la época en lengua valenciana.
27 alicantinos ilustres (Sant Vicent, Alacant, 2004). Manuel Martínez López

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Martínez López, Manuel. 27 alicantinos ilustres (Sant Vicent, Alacant, 2004).

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bernat_Fenollar&oldid=366861»